Título: No hi ha terceres
persones
Autora: Empar Moliner
Editorial: Quaderns Crema
Colección: Biblioteca mínima
nº 181
Año: 2010
Primera edición: Marzo
2010
Segunda reimpresión: Mayo
2010
Páginas: 165
ISBN: 978-84-7727-478-0
DIBA: N Mol
Comentari digne dins:
"Empar Moliner dibuixa espais urbans, actuals,
mediàtics, poblats de psicòlegs, psiquiatres, professors i periodistes que es
relacionen amb paletes, oficinistes i infermeres. Visitant aquest floret de
despulles —deu bones lliçons de misantropia—, queden poques ganes d’eixir de
casa."
Contingut:
La sessió de maquillatge
La pregunta és: ¿per què aquest canvi de
registre?
Quina noia tan animosa
La guia Michelin
La contra
Wilson
Melodie Nakachian
Un mètode per dormir sense plorar
A ella no li agrada que se sàpiga
Una mica de dieta i exercici
La sessió de maquillatge:
L’abismal diferencia entre l’experiència i el
garrulisme. Mons sense cap pont possible. Un Premi Nobel supervivent de l’Holocaust
front a una maquilladora més enllà de la superficialitat.
La pregunta és: ¿per què aquest canvi de
registre?:
Una actriu en línia continua de descens s’accepta
a si mateixa. Amb una banda sonora horrorosa.
Quina noia tan animosa
De com ficar-se de quatre grapes on no volies.
Una noia entra com a cuidadora d’un noi invàlid però qui l’interessa és el pare
del noi.
La guia Michelin
L’angoixa dels que fins fa poc tocaven el cel.
La tensió creixent t’atrapa irremisiblement.
La contra
Un periodista enamorat de si mateix actua en
conseqüència.
Wilson
Psiquiatre ell, psicòloga ella amb nen peruà
adoptat. Pensaments políticament incorrectes però profundament humans.
Melodie Nakachian
Una mediàtica (?) ha d’avortar. “El teu límit
són quinze polvos” (pàg. 115)
Un mètode per dormir sense plorar
Dormir és una necessitat, fins i tot un plaer.
I, si en la mesura del possible es pot tornar al úter, encara millor.
A ella no li agrada que se sàpiga
De com els pixapins poden destrossar el teu
espai privat.
Una mica de dieta i exercici
Solitud en parella.
He llegit aquest recull de deu contes tot
seguit a Feli, esthéticienne i sobta les connexions entre aquest llibre del
2010 i aquell del 2000. Les dones de grans pits, la maquilladora del principi,
els homes que no es canvien els calçotets, la diva d’altres temps, els
escriptors mediocres, nens pseudomonstruosos, la cuidadora esclavitzada... A
banda, dins el mateix llibre i ha auto referències com ara el Restaurant Experiència o el Nobel Sigmund Grossman.
Lo pitjor és que, com a màxim, et durarà dues
tardes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada