dimecres, 6 de gener de 2016

No hi ha terceres persones de Empar Moliner

Título: No hi ha terceres persones
Autora: Empar Moliner
Editorial: Quaderns Crema
Colección: Biblioteca mínima nº 181
Año: 2010
Primera edición: Marzo 2010
Segunda reimpresión: Mayo 2010
Páginas: 165
ISBN: 978-84-7727-478-0
DIBA: N Mol









Comentari digne dins:
"Empar Moliner dibuixa espais urbans, actuals, mediàtics, poblats de psicòlegs, psiquiatres, professors i periodistes que es relacionen amb paletes, oficinistes i infermeres. Visitant aquest floret de despulles —deu bones lliçons de misantropia—, queden poques ganes d’eixir de casa."

Contingut:

La sessió de maquillatge
La pregunta és: ¿per què aquest canvi de registre?
Quina noia tan animosa
La guia Michelin
La contra
Wilson
Melodie Nakachian
Un mètode per dormir sense plorar
A ella no li agrada que se sàpiga
Una mica de dieta i exercici

La sessió de maquillatge:
L’abismal diferencia entre l’experiència i el garrulisme. Mons sense cap pont possible. Un Premi Nobel supervivent de l’Holocaust front a una maquilladora més enllà de la superficialitat.

La pregunta és: ¿per què aquest canvi de registre?:
Una actriu en línia continua de descens s’accepta a si mateixa. Amb una banda sonora horrorosa.

Quina noia tan animosa
De com ficar-se de quatre grapes on no volies. Una noia entra com a cuidadora d’un noi invàlid però qui l’interessa és el pare del noi.

La guia Michelin
L’angoixa dels que fins fa poc tocaven el cel. La tensió creixent t’atrapa irremisiblement.

La contra
Un periodista enamorat de si mateix actua en conseqüència.

Wilson
Psiquiatre ell, psicòloga ella amb nen peruà adoptat. Pensaments políticament incorrectes però profundament humans.

Melodie Nakachian
Una mediàtica (?) ha d’avortar. “El teu límit són quinze polvos” (pàg. 115)

Un mètode per dormir sense plorar
Dormir és una necessitat, fins i tot un plaer. I, si en la mesura del possible es pot tornar al úter, encara millor.

A ella no li agrada que se sàpiga
De com els pixapins poden destrossar el teu espai privat.

Una mica de dieta i exercici
Solitud en parella.

He llegit aquest recull de deu contes tot seguit a Feli, esthéticienne i sobta les connexions entre aquest llibre del 2010 i aquell del 2000. Les dones de grans pits, la maquilladora del principi, els homes que no es canvien els calçotets, la diva d’altres temps, els escriptors mediocres, nens pseudomonstruosos, la cuidadora esclavitzada... A banda, dins el mateix llibre i ha auto referències com ara el Restaurant  Experiència o el Nobel Sigmund Grossman.


Lo pitjor és que, com a màxim, et durarà dues tardes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada