diumenge, 6 de novembre de 2016

La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

Títol: La plaça del Diamant
Autor: Mercè Rodoreda
Any: 1960
Editorial: Club Editor
Col·lecció: El club dels novel·listes nº 22
Edició: 19ª 1980 Barcelona
Capítols: XLIX
Pàgines: 253
ISBN: 84-739-085-2

RESUM DE LA PLAÇA DEL DIAMANT

Capítol I
Jo –no tinc nom- sóc pastissera i no sé dir que no. La meva amiga Julieta em convenç per anar a ballar a la Plaça del Diamant. La meva mare és morta i el meu pare s’ha casat amb altra dona. Un noi –Quimet- em demana per ballar i li dic –no sé per què- que tinc nuvi, en Pere. El noi ha de marxar un moment però em veig obligada a esperar-li. He de ballar amb ell.
Calor, olors, sorolls, dolor. Perdo el control i el noi em diu que, en un any, ens haurem casat. Em dic Natàlia però sols un moment. A partir d’ara em diré Colometa.

Capítol II
Quedo amb en Quimet prop del Parc Güell. Un noi, des d’una finestra em diu barbaritats. Estic nerviosa i això em posa pitjor. Hem quedat a les 15:30 i apareix a les 16:30. Segurament he estat jo que m’he equivocat. Pugem al Parc i no parlem. Seiem a un banc i veig un merlot que fa sempre el mateix circuit entre les branques. Li vull explicar que he tallat amb en Pere. Cada dia que hem quedat fins avui es el que primer em pregunta i, justa avui, no ho fa. Estic entristida i em sento dolenta per haver-li fet tant mal a en Pere. Quimet comença a parlar i diu que el seu pare fou dels que portà a Gaudí a l’hospital, que la seva arquitectura és la millor. Jo li dic que em sobra tanta corba i m’avisa que si he de ser la seva dona he d’estar en tot d’acord amb ell. Jo comento que:
“-I si una cosa no m’agrada de cap de les maneres?
-T’ha d’agradar, perquè tu no hi entens.” (pàg. 27)
Em parla de la seva família i de que ens casarem aviat. De cop diu “pobra Maria”.  M’embolica en una conversa de tipus de fusta, de cuines, el merlot continua pujant i baixant, em fa un petó i veig a Nostre Senyor que recull els núvols en un armariet. De cop em diu que hem de marxar, que tanquen el parc. Li comento que una nena porta un vestit com el meu i no em contesta, i veig que hi ha gent que encara entra al Parc. Baixem cap a Diagonal sense parlar. De cop, just quan anava a dir-li que havia tallat amb en Pere
“(..), es va aturar en sec, se’m va plantar al davant, em va agafar pels braços i, em va dir, mirant-me com si fos una persona de mala llei, pobra Maria...” (pàg. 29)
Em fan molt mal els peus.
“Quan feia mitja hora que voltàvem es va tornar a parar, em va tornar a agafar pels braços, estàvem sota d’un fanal, i quan ja em pensava que tornaria a dir, pobra Maria, i m’aguantava la respiració esperant que ho digués, va dir amb ràbia:
-¡Si no haguéssim baixat de pressa, allà dalt, entre el merlot i tot plegat, no sé pas què hauria passat!… ¡Però no te’n fiïs, perquè el dia que et podré arreplegar et baldaré!
Vam anar voltant cases fins a les vuit, sense dir-nos ni mitja paraula, com si fóssim muts del néixer. Quan vaig estar sola vaig mirar el cel i només era negre. I no sé… tot plegat, molt misteriós…” (pàg. 29)

Capítol III
Quimet no vol que treballi a la pastisseria i l’amenaça. Trenquen durant uns dies. Quan es tornen a veure, el primer que diu es “pobre Maria”.
Quimet li presenta la seva mare.
Cintet, l’amic de Quimet, li diu que li ha trobat un pis i que mirarà de trobar-li una moto.
“Enraonaven com si jo no hi fos” (pàg. 34)
Colometa pensa en casa seva, on els seus pares no es parlaven Quan va morir la seva mare encara hi havia més silenci. Colometa encara és una mica nena. Li llença una bola de paper al veí i s’amaga.

Capítol IV
La castanyera, la Senyora Enriqueta, li diu que fa be de casar-se ben jove. El quadre de les llagostes es psicodèlic (hi ha qui ho interpreta com a símbol sexual masculí agressiu o com referència a les destructives plagues de llagostes de l’Apocalipsi) . Les gotes de la pluja juguen entre elles. Colometa li comenta a la castanyera allò de “pobre Maria” però la castanyera li argumenta que a la fi, es casa amb ella, no amb la Maria. La castanyera li acompanyarà a comprar la roba per fer el vestit de núvia.
Comencen a arreglar el pis i Quimet desapareix. Cintet li diu que quan en Quimet no vol fer alguna cosa sap com desaparèixer.
Quan marxen, Colometa veu a la una balança gravada a la paret. La ressegueix amb els dits. (símbol de l’equilibri mental).
Nova baralla pel pastisser. Desprès li diu que l’ha vist amb en Pere. Es criden i ella li demana que en quin carrer l’ha vist amb en Pere. Ell no sap que respondre i marxa.
Quan es tornen a veure li torna a cridar i Colometa cedeix dient-li que no tornarà a veure’l. Quiment li diu que s’agenolli i ella ho fa.
Tornen a treballar al pis però Quimet no arriba fins a última hora. Fan el vermut i els homes parlen entre ells d’on comprar els anells per la boda.

Capítol V
El pare de Colometa vol conèixer a en Quimet. En Quimet no vol, Diu que ja li va anar a demanar la mà i que li va dir que era el tercer.
Els nens, es Pasqua, juguen a matar jueus.
Van a dinar a casa de la mare de Quimet. Discuteixen per la sal i ell parla de la dona de Lot. Colometa defensa la mare de Quimet. Quimet comença a parlar del dimoni.
A la setmana següent dinen a casa de la Colometa. Quimet regala un puro al pare i li parla tota l’estona de tipus de fustes.
Surten a les tres i fa molta calor. Van al pis on ja hi eren els amics preparant-ho tot per empaperar.
Surt una taca d’humitat a la paret i hi ha molta discussió que s’arregla posant davant un moble.
Van a fer el vermut i Quimet li diu a Natàlia que marxi, que ha de parlar amb un client.
Uns nois, pel carrer, li diuen que està molt bona: “Com si jo fos un plat de sopa:” (pàg. 47)
Manca de sentit de la vida: "...però és que a mi em passava que no sabia ben bé per què era al món." (pág 47)

Capítol VI
Quimet, quan van a parlar amb el cura li demana que pagui la meitat del lloguer. Ell vol una boda senzilla però el mossèn li convenç que és quelcom important
A la boda va força gent: Cintet amb la seva família, Mateu sense la seva dona,..El mossèn fa un sermó sobre el Paradís Terrenal molt visual. Els hi agrada però l'aprenent els hi comenta que sempre fa el mateix sermó sols canviant algun matís.
Sessió de fotografia on senyala alguna impostura -com que a una taula li ballen les potes-, vermut i dinar, En el ball certa embriaguesa ambiental. Quatre senyors "Tots eren vells, ja d'uns quaranta anys" (pàg.52) s'uneixen a la festa. Un cambrer vol ballar un vals amb ella però Quimet posa un pas doble i a mig ball li fa deixar al cambrer i comença a queixar-se de que estan fent el ridícul i s'acaba el ball. Natàlia ha gaudit com mai i desitjaria que el dia tornés a començar.

Capítol VII
Dos mesos de casats. Bromes infantils.
Natàlia compra unes xicres (tasses de xocolata) i Quimet s'enfada. Arriba Cintet i els informa d'un bon client. Quimet li ensenya les xicres tot dient-li que a cap dels dos els hi agrada la xocolata. Cintet fa broma i Natàlia pensa, amb ironia, que acaba de descobrir que a ella no li agrada la xocolata.
Es compren la moto i la Natàlia passa molta por però se l'ha d'aguantar perquè a ell li agrada doblegar a les corbes. S'aturen a fer un cafè i "com un punyal traïdor" (pàg. 57) li torna a deixar anar allò de "pobra Maria"
Escena de gelosia amb el cambrer que li ajuda a contenir una hemorràgia nasal. Natàlia aprèn a preveure els "pobra Maria" i es comença a obsessionar. Pressió de la mare de Quimet per saber si ja està embarassada. Ha estat malgastadora per comprar les xicres, no es queda embarassada i la mare d'en Quimet cuina molt millor. Diumenge nit, ritualment, sexe procreatiu.
Al dia següent li ensenya la botiga i li prohibeix qualsevol interacció, fins i tot tocar un pal dins un pot de cola. Li presenta a l'ajudant tot i que ja el coneixia.
Un dia la mare d'en Quimet creu observar que està embarassada. L'ausculta -con si fos un metge- però conclou que encara no. Quimet remata amb un "ja m'ho pensava".

CAPÍTOL VIII
Quimet fa una cadira sols per a ell. Natàlia intenta que la senyora Enriqueta li confirmi que tot va bé però ella li adverteix tant sobre Quimet com sobre la mare de Quimet.
Rememora la primera nit -en realitat tota una setmana- de noces i descriu a en Quimet demostrant que està embadalida per ell. Li fa por quedar partida pel acte sexual: "Perquè de petita havia sentir a dir que et parteixen. I jo sempre havia tingut molta por de morir partida" (pàg. 63) Aquesta seria la causa per la qual alguns homes -que ho saben- deixen seure a les dones al tramvia. La senyora Enriqueta li explica que el seu marit la lligava al llit.

CAPÍTOL IX
Surten a passejar amb en Cintet i no troben la clau. El primer es acusar a la Natàlia. Desprès marxen a buscar eines per foradar el pany. Natàlia es queda tota sola esperant amb por de quedar-se dormida.
Es festa major i tenen pensat anar a ballar a la Plaça del Diamant però a Quimet li ha fallat un client i està enrabiat i no vol sortir de festa. S'enrabia perquè ella no s'enrabia i ho llença tot per terra. Natàlia se’n va a buscar uns refrescos i, pel carrer, li cauen paperets de festa al cap. Se’ls fica ben endins dels cabells perquè es vegin. Veu pel carrer noies joves que van a ballar. Torna a casa i ha de recollir tot el que Quimet ha llençat per terra -mentre tothom està de festa-. A la nit han d'anar a casa de la mare de Quimet.
Quimet es comença a queixar de que li fa mal una cama. Quan arriba de la feina es tomba al llit i vol que ella li posi les sabatilles. Abans de dormir li ha de fer fregues per tot el cos. Ningú, llevat ella, acaba de comprendre que sols li faci mal a la nit.
Un dia a la Rambla de les Flors, "davant una tempesta d'olors i de colors"  es troba al seu antic promès, en Pere. Ell li crida el seu nom -Natàlia- i ella quasi no recorda que aquell és el seu nom de tant sentir dir-se Colometa. Ella percep la seva tristesa i el dolor d'ell. Li diu a Quimet que li contesta que havia d'haver-lo ignorat. No li diu que s'ha quedat mirant l'aparador de les nines i que per això el dinar està endarrerit.

CAPÍTOL X
Natàlia esta embarassada i la seva sogra li explica com són de dolents els nois. El seu pare li diu que sigui nen o nena, el cognom està perdut. L'Enriqueta li avisa dels perills dels desitjos (era freqüent atribuir les taques a la pell a desitjos de la dona embarassada).Van en moto a la platja perquè prengui l'aire però ella ho passa fatal.
Cada nit, desprès de treballar en els plànols dels mobles, Quimet la desperta per veure com està el nen. Pel que fa al nom, el pare de Natàlia li demana dos noms però en Quimet diu que li posaran el que ell digui.  Natàlia entra en la fase niu: comença a netejar-ho tot.
Es troba molt malament i Quimet comença a queixar-se més que mai. La senyora Enriqueta proposa un tractament amb sofre: Natàlia mira d'endolcir-ho amb mel. Quimet diu que la mel li farà mal a les dent i té un somni on li cauen les dents i no les pot escopir perquè té la boca cosida. Diu que es un somni de mort.
Natàlia es troba inflada com un globus i sent totalment aliè allò que porta dins.

CAPÍTOL XI
Natàlia està parint i la seva sogra li diu que Quimet està patint molt. Trenca una columna del llit i algú diu que ha estat a punt d'escanyar el nen.
El nen neix amb quatre quilos però ben aviat perd la meitat. En Quimet assegura que es morirà. A banda està emprenyat perquè ha d'arreglar el llit que ha trencat Natàlia. El nen plora molt i Quimet decideix deixar-ho fora de l'habitació. A la fi, el nen comença a menjar.

CAPÍTOL XII
Quimet es continua queixant però la Sra. Enriqueta li fa veure a Natàlia que no li passa res.
A Natàlia li agrada anar a veure l'aparador de les nines. Un dia, un colom ferit arriba a la balconada. Natàlia el cura i Quimet diu que li farà una caseta perquè el nen estigui content. Cintet està d'acord. Mateu pensa que es millor matar-ho que tenir-ho engabiat. A la fi, en Quimet decideix fer un palomar. La seva mare està en contra. Just el dia abans de que arribes el colom, Quimet havia comprat un embut (símbol de l'ofegament de la Natàlia)

CAPÍTOL XIII
Comencen a fer el palomar i treuen totes les coses de Natàlia. Li diuen que més endavant li faran un lloc per les seves coses però el primer és el palomar. Es discuteix el color però ho acaba pintant ella.
Quimet determina que els coloms són feliços. Amb la pintura que ha sobrat Natàlia ha de pintar la barana.

CAPÍTOL XIV
El carrer i el mercat són plens de colors i olors. Arriba la República i en Quimet s’engresca i va pels carrers cridant amb una bandera. L’aire es fresc i marca el punt màxim. A partir d’ara tot serà baixada. Mateu està molt enamorat de la seva Griselda. Es molt més sensible que Quimet i Cintet que es burlen d’ell.
Cintet fa que els coloms volin i, malgrat la por de Quimet, tornen al palomar. Ara Natàlia ja no pot estendre la roba perquè se la empastifen els coloms.

CAPÍTOL XV
Quimet es porta el nen amb la moto perquè li doni l’aire. La Sra. Enriqueta reconeix que es porta molt bé amb el nen. Natàlia sempre te por de que els hi passi alguna cosa.
Es torna a quedar embarassada i ho passa molt malament. A banda continua patint pels viatges de Quimet i el nen en moto. La Enriqueta li diu que no ha de patir no sigui que se li espatlli el nen i en Quimet li recorda el que li va costar arreglar la fusta del llit i es queixa del que li va costar el ball a la Plaça del Diamant.
El part es complicat i quasi es desagna. El nen agafa gelosia de la germaneta i quasi l’ofega. La Natàlia li pega i el nen, amb tres anys, li fot puntades de peu. Tots plorant.
Quimet agafa el costum de dir-li violeta perquè desprès de tenir la nena li han sortit ulleres sota els ulls.
Per evitar la gelosia Quimet li compra al nen una pistola i una porra i li diu que es per espanta a la iaia. Quimet està enfadat amb la seva mare perquè ha ensenyat al nen a dir que es mareja amb la moto.
Amb el naixement de la nena li tornen a Quimet els mals de cama i el no poder –diu ell- dormir. El nen l’imita i també diu que li fa mal la cama.
El nen dispara a la iaia i a la Enriqueta. Un dia es va possar tan tossut amb l’Enriqueta que el van haver de tancar per poder xerrar.

CAPÍTOL XVI
Ara Quimet té angunia. Natàlia troba al llit una mena de cosa filamentosa. Quimet diu que si és un budell està ben mort i ho porta a la farmàcia perquè s’ho mirin. No vol que ho sàpiga ningú.
Es pren el remei davant el Cintet i el Mateu però els fa fora perquè vol fer-ho ell sol. Al cap d’una gran lluita –diu Quimet- el fa. El fiquen en alcohol i Cintet i Mateu el posen de forma que es vegi bé el cap. Quimet diu que és igual que Natàlia perquè ella ha fet els nens i ell un cuc de 15 metres de llargària.
En un descuit, el nen li llença el cuc a la seva germana i Quimet el vol pegar.

CAPÍTOL XVII
La feina de Quimet va malament. Natàlia s’estima molt els nens i comença a buscar una feina perquè “tots plegat teníem molta gana” (pàg. 102). La casa està feta un desori i ella creu que pot deixar els nens sols pel matí.
Va una casa que li ha recomanat la Senyora Enriqueta. Fa una gran descripció del jardí.

Li diuen que és una casa amb un matrimoni gran i un de jove i que, enlloc de tres pessetes li pagaran 2,50 però amb molta més seguretat que les cases que diuen que paguen tres i a vegades no les paguen. La senyora de la casa, que encara no ha parlat diu que el primer que farà serà ensenyar-li la casa.


CONTINUARÀ

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada