Verbs acabats en -èixer

Sembla que hi ha gent que s'inventa terminacions de l'infinitiu en -èixer. Gran pecat. Sols hi ha tres verbs en català (i llurs derivats) que acaben en -ÈIXER. Sigues una mica obert, com l'accent d'aquests infinitius i recorda'ls per sempre mai més. En aquest cas, la mnemotècnia combina religió i sexe que sempre funciona bé.

A la verge, que estava en edat de MERÈIXER, se li va APARÈIXER un àngel i es va quedar sense CONÈIXER  -en el sentit bíblic-  baró. Els participis són

MERESCUT
APAREGUT
CONEGUT

Podem especular sobre què va opinar la verge al respecte però segur que va pensar en algú que havia de CRÉIXER dins seu i NÉIXER (o NÀIXER) segons la profecia. Aquest tema el va deixar tancat l'àngel, com l'accent d'aquests dos infinitius.

Els derivats de la forma -ÉIXER. 
De fet hi ha una mica de trampa perquè APARÈIXER en realitat és un derivat de PARÈIXER però a efectes pràctics ja va bé.
També existeix irèixer però és un verb molt antic (vol dir aïrar-se) i dubto que qui ho faci servir tingui dubtes.

desconèixer
reconèixer

desmerèixer

parèixer
comparèixer
desaparèixer
descomparèixer

reaparèixer

El verb péixer seria el tercer de la forma -éixer. Vol dir donar past al bestiar i ficar menjar a la boca. Sols cal destacar que és el verb que dona origen a la frase feta "donar peixet".

Indefinits

Els indefinits segons l'enciclopedia catalana:

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0188505.xml

L'article indefinit (un, una, uns, unes),
que molts gramàtics inclouen més aviat dins les formes adjectivals o pronominals,
pot revestir matisos especials de significació, com és ara
el de qualitat principal o característica (és un gandul/és gandul),
el d’al·lusió emfàtica a qualitats conegudes d’una cosa o persona (caldria un Einstein per a resoldre aquest problema; ha travessat tot un Pirineu),
el d’aproximació quantitativa (eren uns cinquanta a menjar) i
el de substitució emfàtica de l’article definit (un home honrat no ho faria, això).

Entre els adjectius indefinits, alguns són invariables, però la majoria presenten accidents de genère i nombre:
algun, tot, mateix, cert (amb dues terminacions al singular i dues al plural),
altre (amb dues al singular i una al plural),
tal i qualsevol (o qualsevulla) (amb una al singular i una al plural: qualssevol o qualssevulla),
cada i cap (invariables) i
ambdós (femení: ambdues) i sengles (sempre plurals).

Els pronoms indefinits són
algú, ningú, cadascú, tothom, altri, qualsevol, res, tot, alguna cosa, quelcom, un, una, un hom, hom.

Tan i tant.

Tan complementa un adjectiu o un adverbi (o locució adverbial).
No siguis tan antipàtic 
Per què véns tan aviat? 
Es tan bonic, tan lleig, tan prim, tan rodó,...
Estava tan a prop, tan lluny, tan endavant,...
Anava tan de pressa, ...

Tant complementa un nom o un verb.
No pateixis tant! 
És que gastes tant (de) paper!
Tant córrer no pot ser bó.
Guanya tants diners,... 
Esmerça tant de temps,...
Tant de bó ho encerti.
No pensis tant.

Darrerament, a més, viatja tant per feina i dorm tan poc que hi ha matins que es desperta desorientat i amb taquicàrdia.

TAN
El gelat de maduixa no és tan bo com el de pinya.	tan bo (adj., perquè qualifica gelat)
No entenc com pots nedar tan de pressa.	tan de pressa (prep. adverbi)
La discoteca no és tan lluny com el pub.	tan lluny (adv.)
És que es remena tan bé aquesta noia!	tan bé (adverbi)
És tan fort com diuen això de la menta amb llimonada?	tan fort (adjectiu)
TANT
Hi feia tant de vent, a l’Estartit!	tant de vent ( partitiu + nom)
Mirava tant la sueca que va ensopegar.	tant la sueca (nom)
De tant jeure aquestes vacances, he quedat rovellat.	tant jeure (verb)
No hi ha tant moviment al càmping com a l’hotel.	tant moviment (nom)
Tant de bo que diumenge no plogui!	tant de bo (partitiu més nom –un adjectiu substantivat-)

Fonts:

http://blogs.cpnl.cat/cursosolot/files/2013/09/tan-tant_quan-quant.pdf

http://www.ub.edu/slc/ffll/fitxes/Fitxa23.html

http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/aprendre_catala/recursos-per-al-professorat/dictats-en-linia/c1/a-e/

APP de sordes o sonores

Tot i que sóc absolutament inútil pel que fa als mòbils he muntat (1) una APP per Android on es pot gaudir (?) indicant si un mot s'escriu amb s, amb ss, amb ç, etc

No es troba a la botiga de Google per la qual cosa, si la vols descarregar hauràs d'acceptar "origen desconegut". T'avisarà que pot accedir a la teva ubicació i un munt de coses més que espanten molt, però a la fi, com qualsevol altra app.

Un cop descarregada ocupa 23 Mb (caldrà millorar aquesta qüestió).

L'aspecte és aquest:

El més important és no fer servir el predictor de text del mòbil , ja que, habitualment, afegeix un espai a final de mot i, per tant, el resultat no coincidiria amb l'esperat i es consideraria error.

També s'ha de respectar les poques majúscules i les minúscules. L'eina, el que fa, és comparar la teva proposta amb el que té escrit dins el codi.

Esta feta amb eXeLearning i convertida en app amb appsgeyser. La pots descarregar des de:

http://app.appsgeyser.com/5995100/SordesSonores01


(1) 4 tr 1 Armar, dreçar (un objecte), ajustant les parts de què es compon. Muntar una trampa, una cadira, un fusell.

Malenconia, melancolia i melangia

Tres mots de pronúncia semblat i amb significat idèntic:

malenconia
f 1 ant Bilis negra.
2 PSIC/PSIQ Estat anímic caracteritzat per una tristesa vaga, ombrívola, atribuït antigament a la bilis negra, d'on li ve el nom.

melancolia
f Malenconia.

melangia
f PSIC/PSIQ Malenconia.

El truc podria ser recordar que, si les escrivim per ordre alfabètic,  la del mig coincideix amb el castellà (llevat de l'accent). Es una mica mentida perquè la primera (malenconia) també es fa servir a Cantabria i Salamanca, però poca cosa i no paga la pena liar-se.

Si estem treballant un dictat no tenim més remei que tenir-ho present, però tant en la parla com en una redacció, si no tenim un atac de lletraferidisme, podem fer servir malenconia que és el mot referencial de les tres opcions.

Seria un mètode similar al que es fa servir per les Repúbliques Bàltiques:

ESTONIA
LETONIA
LITUANIA

Llengilitcat

Un blog imprescindible si has de treballar el català:

http://llengilitcat.blogspot.com.es/


Per què us feu una idea aquí teniu la seva distribució d'articles el dia d'avui. Entenc que 269 articles sobre ortografia són per tenir-los en compte.

-issar o -isar

Analitzant les terminacions amb essa sorda en -issar i amb s sonora en -isar podriem fer dos blocs, un de mots amb certa freqüencia i un segon bloc de poc us. Com sempre, es una divisió personal.

Mots acabats en –issar  /s/		Mots acabats en –isar   /z/
acarnissar-se aferrissar-se, desenferrissar, enferrissar apallissar, empallissar bardissar, embardissar, esbardissar canyissar, encanyissar clissar comissar, decomissar empastissar empostissar, desempostissar entapissar, desentapissar envernissar, desenvernissar esclarissar esllavissar-se espellissar granissar hissar matissar panissar rissar, arrissar, desarrissar roquissar		allisar avisar, divisar, revisar, supervisar, improvisar, visar descamisar, encamisar encisar, desencisar envalisar, desenvalisar, desvalisar frisar guisar irisar matisar pisar precisar requisar tamisar

Entre les sordes cal destacar:

Recordeu el carrer de la PortaferriSSa a Barcelona. Per allí segur que us podeu fer un arriSSat afro.

A les tapiSSeries sovint podem enverniSSar un moble.

Mentre esperes, pots prendre un graniSSat.

DecomiSSar és una feina que es fa a les fronteres on sovint hi ha bardiSSes.

Entre les sonores:

FriSo per aviSar que ha arribat aquell descamiSat tant enciSador.

Estic guiSant un peix iriSat que hem requiSat.

Cal preciSar i matiSar molt el procediment abans d’alliSar la peça.

En un silenci pur, només matiSat pel lladruc d'un gos llunyà al qual li havien piSat la cua.

Sordes molt menys freqüents acabades en -issar:
abissar
acanissar
adormissar-se
aguissar
aquissar
capissar
clapissar
emmerdissar, esmerdissar
emplomissar-se
encrostissar, desencrostissar, escrostissar
enfardissar, desenfardissar
enllardissar, desenllardissar
enllepissar, desenllepissar
esgarbissar
esgardissar
esmatissar
esplomissar
esquerdissar
fanguissar
grapissar
massissar
rapissar
uïssar

Sonores molt menys freqüents acabades en -issar:
abalisar
agrisar
aguisar
anisar
bisar
brisar
cisar
croquisar
desprisar
emmanisar
escamisar
llisar

prisar

Femení dels adjectius acabats en -ès i -és

Analitzant els adjectius acabats en –es i la seva forma femenina resulta que:

la majoria són gentilicis amb accent obert i fan el femení amb –esa. El paradigma és:

francès – francesa

de la resta, la majoria s’escriuen amb accent obert i, com els gentilicis fan el femení amb –esa

Desprès – despreSa Empès – empeSa Encès – enceSa Entès – enteSa Estès - esteSa Il·lès  - il·leSa

Imprès - impreSa Incomprès – incompreSa Madurès – madureSa Obès – obeSa Palès – paleSa Pres – preSa

I com sempre, unes boniques excepcions vinculades a verbs amb -ss-

Accent obert	Accent tancat
Espès – espeSSa – espessos – espesses	Confés – confeSSa – confeSSos – confeSSes Exprés – expreSSa – expreSSos - expreSSes Profés – profeSSa – profeSSos - profeSSes

Per recordar aquests adjectius podem fer servir altres formes de les seves famílies:

Penseu en un moSSèn prenent xocolata espeSSa mentre confeSSa a una dona que profeSSa una fe diferent de la que expreSSa.

EspeSSir

ConfeSSar ExpreSSar ProfeSSar

La profeSSió del luteranisme, la seva expreSSió, pertànyer a aquesta confeSSió foren actes pels quals, en 1550, Carles V va decretar pena de mort. Si eres un home, et mataven amb una espaSa; si eres una dona, t'enterraven viva.

Això expreSSa bastant bé que Carles tenia preSSa per acabar amb qualsevol heterodòxia. L'esgléSia i els seus moSSens varen llençar una espeSSa xarxa contra el protestantisme.

Alguns verbs irregulars altrament dit malparits. Coure.

COURE

Aquí hi ha velarització, dièresi, hiats, canvi de o a u en el participi, una mica de tot...

Participi: cuit , cuita, cuits, cuites. Atenció!  Amb U sols el participi i sense dièresi.

Cuit és per aliments, maons, etc, es a dir per canvis químics.

Per embolicar-ho més, també existeix el participi COGUT:

[ p p cogut -uda ] intr fig 
1 Produir una sensació dolorosa anàloga a la d'una cremada a algú. Els ulls em couen. La ferida de la cama em cou molt. 
2 Tenir un sabor picant. Aquesta salsa cou massa. 

3 Produir desfici, intranquil·litat, disgust. La repulsa que li donaré ja li courà.

Gerundi: coent

Ni se us acudeixi fer servir ni una “q” ni afegir “g” on no toca.

Present indicatiu:

1ª singular: coc     Toca fer la gallina.

En la segona i tercera del plural ens podem fer mal a la llengua amb tanta vocal:

2ª plural: coeu

3ª plural: couen

Passat simple (pretèrit imperfet). A gaudir amb la dièresi excepte en 1ª i 2ª del plural

Coïa                Coíem

Coïes               Coíeu

Coïa                Coïen

El preterit perfet no el fa servir ni Déu. Hom empra la forma “vaig coure”. Aquí tenim una velarització convertint la c del present d’indicatiu en g:

Coguí              coguérem

Cogueres        coguéreu

Cogué              cogueren

Una altra velarització en el mode subjuntiu del present i del preterit imperfet

PRESENT	PRETERIT IMPERFET
Cogui              coguem Coguis             cogueu Cogui               coguin	Cogués            coguéssim       coguessis        coguéssiu cogués            coguessin

Finalment, cal parar atenció a la velarització de la negació de l'imperatiu:

Imperatiu	Imperatiu en negació (subjuntiu)
---                    coguem Cou                 coeu Cogui              coguin	---                    No coguem No coguis        No cogueu No cogui         No coguin

Oracions subordinades introduïdes per la conjunció Sí.

Oracions subordinades introduïdes per la conjunció Sí.

En principi sona una mica a xinès, però mirem-ho amb tendresa i aprofitem criteris de programació...

Tenim dues parts: l’oració subordinada amb la conjunció “Si” + l’oració principal

SI ENTRENO, ANIRÉ

SI ENTRENÉS, ANIRIA

SI HAGUÉS ENTRENAT, HAURIA ANAT

Analitzem les tres frases en els seus temps i els seus nombres de mots:

1	FUTUR i PRESENT INDICATIU (1 + 1 )
2	CONDICIONAL SIMPLE i PRETERIT IMPERFET DE SUBJUNTIU (1 + 1)
3	CONDICIONAL COMPOST i PRETERIT PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU (2 + 2)

Per tant si en una condicional amb “SI” en una de les dues parts tenim

Un mot: en l’altra també un mot

Si la principal és futur, la subordinada present indicatiu

Si la principal és condicional simple, la subordinada Pret. Imp. Subj.

Dos mots, en l’altra també posarem dos mots.

Condicional compost en la principal Pret. Plusq. Subj en la subordinada

Pel segon cas, condicional simple en la principal, també podríem fer servir imperfet d’indicatiu en la subordinada. La forma amb subjuntiu és més habitual i, com sóc una gallina, no em penso embolicar.

Per acabar, fixa’t que l’accent és tancat.