divendres, 19 de gener de 2018

Jutges de Castella. Independència de Castella.

Aquesta institució es mou entre la història i la llegenda, però planteja unes línies d’interpretació útils per comprendre l’evolució inicial del Regne de Castella i la gènesi de la seva independència.

El més versemblant apunta que el rei de Lleó Ordoni II, després de la derrota de Valdejunquera de 920 davant Abd-ar-Rahman III, va considerar que bona part de la responsabilitat de la desfeta corresponia a la no assistència dels comtes de Castella a la batalla.

Els va cridar a Lleó i els va executar. La noblesa castellana es va indignar bastant però era conscient que no es podia aixecar militarment. Per això van decidir donar-se un autogovern nomenant dos jutges pels seus afers interns: un civil i l’altre militar. La idea era que es tractava d’una institució per impartir justícia no per reprimir la llibertat dels pobles.

Els referents jurídics serien els usos i costums de Castella. Per tant, no feien servir el Liber Iudiciorum que s’emprava a la cort de Lleó. Les seves sentències eren les “fazañas”

Algunes fonts indiquen que es tractaria de membres que no pertanyien a l’alta noblesa per evitar accions directes d’Ordoni II. La part mítica insisteix que, els dos primers jutges eren avantpassats directes de Fernán González i del Cid.

En qualsevol cas, es tracta de l’aplicació real o mítica d’unes primeres formes d’autogovern en un territori amb unes característiques específiques al tractar-se d’una terra de frontera. La llegenda vol que els primers jutges de Castella tinguessin la seva estrada en el paratge de Fuente Zapata, dins el terme de Bisjueces en el municipi burgalès de Villarcayo.


Un cop assolida la independència de facto es cremaren els exemplars de Liber Iudiciorum i s’anomenaren batlles en les diferents comarques per aplicar aquest model de dret basat en els usos i costums.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada