dimarts, 13 d’octubre de 2009

Edgar Allan Poe BIOGRAFIES CICLE SUPERIOR DE PRIMARIA



Va viure durant la primera meitat del segle XIX i fou el primer escriptor d’Estats Units que va intentar viure de la literatura. Va néixer a Bostón el 1809. Als dos anys es va quedar sense pares. D’ells sols li va quedar un retrat de la seva mare i un del port de Bostón. El seu pare adoptiu era molt colèric; en canvi, la seva madrastra el va estimar molt.

Quan tenia 14 anys es va enamorar perdudament de la mare d’un company, però aquella senyora –de 30 anys- es va morir l’any següent. Va ser bon esportista, per exemple, va nedar 8 Km contracorrent en un riu.

Als 17 anys comença amb la Universitat, amb la beguda i amb el joc. En qualsevol cas, els seus resultats acadèmics són excel•lents. Aviat abandona la Universitat i es fa soldat ras amb 18 anys, tot i que signa el contracte militar dient que tenia 22 anys. Comença els seus primers escrits. Amb 20 anys s’assabentà que la seva madrastra ha mort i li afecta tant que es desmaia.

Al 1830 comença a l’Acadèmia militar de West Point però aviat el fan fora. Es dedica al periodisme en una època molt dolenta per aquesta professió. Escriu “Metzengerstein” i “Manuscrit trobat dins una ampolla”. Aquest conte fa que un editor es fixi en ell i li doni feina com a redactor del diari Messenger, però el fan fora al trobar-lo borratxo varies vegades.

Al 1835 es va casar amb la seva cosina que tenia 13 anys. Van falsificar la documentació per fer veure que tenia 21. Es compromet a portar-se millor i torna a treballar pel diari Messenger. Com que està començant a ser famós, el diari es ven molt més. Les coses sembla que comencen a funcionar i se’n va a Philadelphia, la capital literària d’Estats Units en aquell moment. Però, al final, les coses no van tant bé i fins i tot ha de publicar un llibre sobre conquilles que sembla que fou un plagi. Publica “La narración de Arthur Gordon Pym” que funciona força bé. Treballa en un nou diari i novament la crítica el considera un bon escriptor. Publica “Cuentos de lo grotesco y arabesco” que inclou “Manuscrit trobat dins una ampolla”, “La caiguda de la casa Usher”, “Ligeia”,...

Comença a guanyar una mica de diners i es compra una casa en les afores de Philadelphia, amb la qual cosa ha de caminar un munt de distància per anar a treballar, però en general les coses van bé. De cop, una tarda, la seva dona comença a escopir sang per la boca: té tuberculosi que, aleshores, era mortal.

Torna a beure molt per la pena que li fa la seva dona i, després d’una sèrie de fracassos, se’n van a Nova York. Al 1845 publica “El corb”. Al 1847 va morir la seva dona i ell sols va aguantar dos anys més. Just abans de morir va passar una cosa estranya: es va enamorar d’una dona que havia estat un dels seus amors de joventut. Els que el coneixien el trobaven fins i tot feliç, però de cop i sobte va desaparèixer. Al cap d’uns dies va tornar a aparèixer i ni tan sols ell sabia on havia estat. Segons alguns estudis, sembla que el van raptar i emborratxar per fer-lo votar varies vegades en diferents Estats dels USA. Quan el van trobar, el van portar a l’hospital i es va morir amb 40 anys, de tot: alcohol, congestió cerebral, còlera, del cor, de ràbia, de tuberculosi,..

Va influir en molts autors: Kafka, Baudelaire, Dostoyevsky, Lovecraft, Maupassant, Cortazar, Borges, Thomas Mann,...

Alguns han diferenciat el seus contes en contes de terror, policíacs, d'humor, etc. Jo no ho tinc gaire clar i, per tant, no ho faré. Aniré afegint els arguments dels més importants o dels que trobi alguna cosa. Si no el trobo, els llegiré i faré jo mateix el resum.

NOTA: Com que alguns fan cagar de por, els deixaré amb lletra en color blanc. No recomano que es llegeixen aquests arguments fins que sigueu més grans, però ...

"La veritat sobre el cas del senyor Valdemar" [lletres en blanc]
Un metge convenç un home que està a punt de morir per ser hipnotitzat. i esbrinar que passa quan hom es mor. Li fan proves durant set mesos. Quan decideixen despertar-lo, ho fan i, de cop i sobte l’home es descomposa com si portes mort set mesos.

"Conversació amb una mòmia”
Diferents personatges parlen amb una mòmia considerant si paga la pena la vida eterna.

"El corb"
Un estudiant intenta oblidar la mort de la seva estimada quan sent un soroll a la finestra. Obre la finestra i entra un corb que es possa a sobre d'un bust de Pallas Atenea. El corb diu "nevermore", es a dir "mai més". Al principi li fa gràcia però ben aviat torna a pensar en la mort de la seva estimada. Es comença a angustiar i pensar que el corb és demoniac. Li pregunta si es trobarà amb la seva estimada Leonor al cel, i el corb respón... Acaba convençut que la seva ànima esta atrapada sota el corb i que no s'alliberarà "nevermore".

"La caiguda de la casa Usher"
Un home i la seva germana van perdent la vida a mesura que una esquerda va trencant la casa. La mort dels dos coincideix amb el ensorrament de la casa.

"Hop-Frog"
Hop-Frog és un bufó del qual el rei i els ministres sempre s’està rient. Un dia li demana consell per un ball de disfresses. El bufó convenç al rei i als ministres de que es vesteixin d’orangutan amb brea i estopa que són molt inflamables. Quan comença la festa tothom s’espanta de la disfressa i ningú sap qui són els disfressat. Hop-Frog els encadena, els crema i, finalment, fuig.

"La bota d’amontillat"
Un home insulta a un altre. L’insultat es vol venjar i convenç a l’altre –que presumeix de saber molt de vi- perquè li digui si un vi que ha comprat es bó. El convenç i el porta a una cripta on l’encadena i tapia la paret.

"William Wilson"
Un home fa un amic que comença a imitar-lo. Se’l treu de sobre, canvia de ciutat i comença a fer trampes a les cartes. L’altre el troba i avisa als seus contrincants. El primer home va fugint de ciutat en ciutat i l’altre sempre el persegueix trencant-li els plans. Finalment, en una festa es tornen a trobar i el primer home intenta matar al segon. Ho fa, però de sobte se n’adona que s’ha mort ell mateix.

"El cor delator"
Un home vol matar un vell perquè l’ull blau del vell li fa por. Es fica a la seva habitació per matar-lo i el vell se n’adona que hi ha algú, però com no ho veu, tanca el llum, però de la por que té no pot dormir. L’assassí comença a escoltar el cor del vell, i pensa que els veïns també ho escoltaran, així que mata al vell i ho esquartera amagant-lo sota el terra. Algú sent el crit i avisa a la policia. La policia arriba i parla amb l’home que es mostra molt amable i tranquil, però comença a escoltar el cor del vell cada cop més fort fins que no ho suporta pensant que també ho escolten els policies i finalment confessa l’assassinat.

"El gat negre"
El alcohol fa que un home es torni violent. Mata a la seva dona i al seu gat i els amaga darrere una paret, però el gat està viu i, al dia següent, quan arriba la policia, maula i la policia descubreix el cadaver.

"El dimoni de la perversitat"
Un home fa un assassinat perfecte. Al cap del temps arriba a la conclusió de que únicament el podrien agafar si fes la gran ruqueria de confessar-ho. Comença a obsessionar-se per aquesta possibilitat i acaba confesant.

"El Rei Peste"

"Ligeia"

"Morella"

“El pou i el pèndol”
Un home és condemnat per la Inquisició espanyola a Toledo. Quan es desperta es troba lligat i al cantó d’un pou veient com un pèndol esmolat està baixant i el tallarà en dos. Gràcies a les rates aconsegueix trencar les cordes, però les parets comencen a escalfar-se i apropar-se entre elles. Sols es pot salvar ficant-se dins el pou. Quan està a punt d’ofegar-se dins el pou, un general francès el salva. Els francesos han derrotat els espanyols i la seva inquisició.

“Berenice”

“La màscara de la mort vermella”
Hi ha una malaltia anomenada mort vermella que està matant tot el país. El príncep, per evitar-ho es tanca en un castell amb mil amics i amigues on farà festes continues Al cap de set mesos, en un ball de disfresses, un home porta una màscara de la mort de color vermell, el príncep s’emprenya i el vol matar, però aquell home és la mort, que mata al príncep i als seus mil amics i amigues.

"La carta robada"

"Els crims del carrer Morgue"
Dues dones apareixen mortes a la seva habitació en una cas del Carrer Morgue. Ningú sap qui les ha mort. El policia protagonista -que va influir en Conan Doyle per crear Sherlock Holmes- descobreix que ha estat un orangutà.

"L’escarabat d’or"


"El misteri de Marie Rogêt”


"L’engany del globus"

"Von Kempelen i el seu descobriment"


"Un conte de les muntanyes escabroses"


"Manuscrit trobat dins una ampolla"


“Metzengerstein”

“La narració de Arthur Gordon Pym”
Aventures marineres continuades per Juli Verne i que ha estat objecte de molts estudis psicoanalítics. També va influir en Stevenson (el de L’illa del tresor i el Dr. Jeckill i Mr Hide)

“Annabel Lee”
Segons diuen, reflecteix la mort de la seva dona.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada