Els francs: un poble invasor del nord
Els francs, -un poble germànic- a partir del 476 -fi de l'Imperi romà d'Occident- comencen a ocupar tota la Galia fins als Pirineus. Aviat es converteixen al cristianisme. Cap el 496 Clodoveu, rei dels francs, es converteix al cristianisme. Això li dona una bona publicitat davant el que resta de l'Imperi d'Occident que el veu més proper que altres pobles germànics. Veieu en aquesta bonica pintura com era l'educació dels fills de Clodoveu, com a mínim entretinguda:
L'emperador més important dels francs fou Carlemany. Dominava el que ara és França, part d'Alemanya i el nord d'Itàlia. Organitzà el territori en districtes (si fa no fa com ara les provincies) a les que va anomenar comtats. El cap de cada comtat era el comte. En els llocs fronterencs, on era més possible la guerra contra altres pobles, aquestsa mena de districtes de frontera s'anomenaven marca i el cap era el marqués.
La vida dels camperols, en un món on les ciutats o eren molt petites o havien desaparescut, no va milllorar res . Vivien amb la por al cor ja que ningú els defensava dels constants atacs.
Ja feia temps que els visigots -un altre poble germànic- ocupaven la península ibèrica. L'any 711 els islàmics van entrar per Gibraltar i en pocs anys, sense gaire bé oposició, van ocupar tota la península.
L'emperador més important dels francs fou Carlemany. Dominava el que ara és França, part d'Alemanya i el nord d'Itàlia. Organitzà el territori en districtes (si fa no fa com ara les provincies) a les que va anomenar comtats. El cap de cada comtat era el comte. En els llocs fronterencs, on era més possible la guerra contra altres pobles, aquestsa mena de districtes de frontera s'anomenaven marca i el cap era el marqués.
La vida dels camperols, en un món on les ciutats o eren molt petites o havien desaparescut, no va milllorar res . Vivien amb la por al cor ja que ningú els defensava dels constants atacs.
Ja feia temps que els visigots -un altre poble germànic- ocupaven la península ibèrica. L'any 711 els islàmics van entrar per Gibraltar i en pocs anys, sense gaire bé oposició, van ocupar tota la península.
Arriben els islàmics
Els islàmics o musulmans són els seguidor de la religió fundada per Mahoma. Mahoma va viure entre el 570 i el 632 a la península aràbiga. L'any més important de la seva vida fou el 622, quan va haver de fugir de La Meca cap a Medina. Aquest fet rep el nom d'Hègira i marca el començament del calendari musulmà.
A la mort de Mahoma, l'islam es va propagar ràpidament més enllà d'Arabia, arribant a principis del segle VII al Marroc. Van creuar l'estret el 711 i en molt poc temps van ocupar tota la península -incloent Catalunya- llevat d'aguns sectors d'Asturies, Cantabria i el Pais Basc
Els visigots estaven dividits en dos bàndols: el de Rodrigo i el de Agila II.
El gobernador visigot de Ceuta va demanar ajut al moro Muza (virrei del Nord d'Africa) a favor d'Agila.
Pensant en la possibilitat de quedar-se el tresor dels visigots, Muza, que ja estava una mica vell, va enviar a un general seu -Tàriq ibn Ziyad- a creuar l'estret. Tàriq ho va fer sense gaire problemes i va cremar les naus per no poder tornar enrrere. Des de aleshores, el penyal es diu Gibraltar -yabal Tariq vol dir la muntanya de Tàriq-.
Quan Agila i Rodrigo es van assabentar van deixar de barallar-se i van unir-se contra Tàriq. Tàriq va demanar ajut a Muza que li va enviar uns 5.000 soldats més. L'enfrontament tingué lloc a Guadalete. Agilla va fugir i Rodrigo fou derrotat.
En un plis, Tàriq es va plantar al bell mig de la península: a la capital Toledo.
La península, dominada pels musulmans, rebrà el nom de Al-Andalus i la seva capital fou Còrdova. A Catalunya van desenvolupar força el comerç, l'artesania i el tèxtil. Foren famoses les drassanes de Tortosa.
El gobernador visigot de Ceuta va demanar ajut al moro Muza (virrei del Nord d'Africa) a favor d'Agila.
Pensant en la possibilitat de quedar-se el tresor dels visigots, Muza, que ja estava una mica vell, va enviar a un general seu -Tàriq ibn Ziyad- a creuar l'estret. Tàriq ho va fer sense gaire problemes i va cremar les naus per no poder tornar enrrere. Des de aleshores, el penyal es diu Gibraltar -yabal Tariq vol dir la muntanya de Tàriq-.
Quan Agila i Rodrigo es van assabentar van deixar de barallar-se i van unir-se contra Tàriq. Tàriq va demanar ajut a Muza que li va enviar uns 5.000 soldats més. L'enfrontament tingué lloc a Guadalete. Agilla va fugir i Rodrigo fou derrotat.
En un plis, Tàriq es va plantar al bell mig de la península: a la capital Toledo.
La península, dominada pels musulmans, rebrà el nom de Al-Andalus i la seva capital fou Còrdova. A Catalunya van desenvolupar força el comerç, l'artesania i el tèxtil. Foren famoses les drassanes de Tortosa.
Francs i islàmics a Catalunya
Al 732 Carlos Martel, un rei franc, va aturar els islàmics a Poitiers -al bell mig de França on ara està Futuroscope- Els islàmics es van replegar i es van quedar al Sud dels Pirineus.
Des de Catalunya, els islàmics feien incursions (razzies) més enllà dels Pirineus. Cremaven les collites i les poblacions, robaven el que podien i agafaven esclaus. (els cristians feien el mateix !!!) Per evitar-ho Carlemany va voler crear una marca -la Marca Hispànica- entre el Pirineu i el riu Ebre. No va aconseguir-ho però el seu fill Lluís I van ocupar la zona de Catalunya entre el Pirineu i el riu Llobregat i el seu afluent Cardener. Barcelona fou conquerida als islàmics el 801.
Així, a partir del 801 el territori català queda dividit en dues zones dividides pel riu Llobregat:
- al nord els francs que varen dividir el territori en comtats i eren cristians
- al sud els islàmics, que tenien com a principals ciutats Tortosa i Lleida
Per fer-ho més divertit, cap el 858 comencen els atacs dels vikings a la costa mediterrània Algunes fonts parlen de 62 vaixells fent de les seves. Varen pujar pel riu Ebre i van arribar fins Pamplona.
El naixement de Catalunya: Guifré i Borrell II
Catalunya neix poc després de la invasió dels francs. Els comtes es relacionaven amb el rei franc per un jurament de fidelitat, es a dir, eren vassalls seus i estaven obligats a ajudar-lo amb els seus cavallers quan el rei els hi ho demanés. Per la seva banda, el rei es comprometia a fer el mateix amb els comtes si eren atacats.
A finals del IX (870-897) Guifré el Pelós era el comte de Barcelona, Osona i Girona. Va fer repoblar Osona amb homes i dones del Pirineu i va construir els castells a les ribes de Llobregat i Cardener. També va fundar el monestir de Ripoll. Quan va morir, va deixar als seus fills els comtats com a herència. També va establir una nova marca al sud del Llobregat.
Almansur, un cabdil islàmic de Còrdova de l'època del Comte Borrell II (947-992) va atacar els comtats catalans i el 985 va saquejar i cremar Barcelona (a primers de juliol, que devia fer una calor terrible). Els francs no van ajudar a Borrell -com exigia el jurament de fidelitat- i per tant Borrell va considerar que s'havia trencat el pacte. Els comtats catalans esdevingueren independents.
Els comtes es consideraven iguals entre ells. Al de Barcelona, però, més fort i més ric, el consideraven una mica superior.
Almansur, un cabdil islàmic de Còrdova de l'època del Comte Borrell II (947-992) va atacar els comtats catalans i el 985 va saquejar i cremar Barcelona (a primers de juliol, que devia fer una calor terrible). Els francs no van ajudar a Borrell -com exigia el jurament de fidelitat- i per tant Borrell va considerar que s'havia trencat el pacte. Els comtats catalans esdevingueren independents.
Els comtes es consideraven iguals entre ells. Al de Barcelona, però, més fort i més ric, el consideraven una mica superior.
La Corona catalanoaragonesa
Al mateix temps que naixia Catalunya els habitants pirinencs de la vall d'un riu anomenat Aragó tambe anaven conquerint territoris als islàmics. Fou el naixement del regne d'Aragó. Poc a poc va anant ampliant-se cap el sud fins conquerir Saragossa.
Durant aquests primers anys en que ja no depenien dels francs, els comtats catalans i aragonesos tenian moltes ganes de barallar-se amb els islàmics per augmentar el seu territori. Els islàmics van haver de recorrer a mercenaris com ara el Cid Campeador. En l'any 1090, en la batalla de Tévar el Cid va derrotar a Berenguer Ramon II i va donar Lleida a Al-Mundir
El 1137 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV es va casar amb Peronella, que era filla única de Ramir II, rei d'Aragó. Poc després va conquerir Tortosa i Lleida als islàmics.
Alfons I fill de Ramon Berenguer IV i Peronella fou el primer rei de la corona catalanoaragonesa.
El fill de Alfons I fou Pere I i el fill de Pere I fou Jaume I
Jaume I va conquerir Mallorca i València. Aquestes conquestes junt al fet que alguns comtats catalans estiguessin a l'altra banda del Pirineu expliquen perquè actualment es parla català en aquests llocs. També es per aquesta expansió que tots aquests territoris presenten, en les seves banderes, les quatre barres vermelles sobre fons groc. Aquesta es la bandera de la dinastia fundada per Guifré el Pelòs també anomenat "Casal de Barcelona".
Jaume I també va conquerir Murcia i va deixar allí uns 10.000 aragonesos. Aquesta conquesta la va fer per ajudar a la seva filla Violant, dona de Alfons X el sabi. Per un pacte, Murcia fou lliurada a la corona de Castella. Per això a Murcia no es parla català.
Jaume I també va conquerir Murcia i va deixar allí uns 10.000 aragonesos. Aquesta conquesta la va fer per ajudar a la seva filla Violant, dona de Alfons X el sabi. Per un pacte, Murcia fou lliurada a la corona de Castella. Per això a Murcia no es parla català.
El nom de Catalunya
França vol dir terra dels francs.
Aragó vé del riu Aragó
València de la paraula valente, es a dir, ser fort.
Catalunya...No se sap segur. El primer cop que apareix aquest nom és al segle XII.
Es molt probable, i així consta en la pàgina web de la generalitat http://www.gencat.cat/catalunya/cat/historia/historia2.htm que simplement vulgui dir "terra de castells"
Hi ha una llegenda sobre l'origen d'aquest nom. Es la d'Otger Cataló i els nou barons de la fama. La llegenda, en el temps, es situa en el moment de la invasió islàmica del territori català.
La llengua catalana
La llengua és un element diferenciador. Les dues lleis més importants de la Catalunya actual, la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia reconeixen la llengua catalana com a llengua propia i és cooficial amb el castellà.
El català fou una evolució del llatí, la llengua dels romans. Un dels textes en català més antic que es conserva son les Homilies d'Organyà, del segle XII.
Les homilies son explicacions que el sacerdot predica durant la misa. El sacerdot de Organyà les va escriure en l'idioma que la gent parlava. Per tant, al segle XII el català ja existia.
Entre el XIII i el XV es van escriure obres en català molt importants: Ramon Llull (1233-1315) Ausiàs Marc (1397-1459) i Joanot Martorell (1415-1468) són els escriptors catalans més importants de l'Edat Mitjana.
Ramon Llull fou patge de Jaume I. Sembla ser que quan era jove era molt trapella. A partir dels 30 anys es va tornar més aborrit i místic. Va aprendre àrab, quasi el lapiden els musulmans, va ser un dels pocs nàufrags que es va salvar d'un esfonsament de vaixell,...
Un símbol de Catalunya: l'escut
El català fou una evolució del llatí, la llengua dels romans. Un dels textes en català més antic que es conserva son les Homilies d'Organyà, del segle XII.
Les homilies son explicacions que el sacerdot predica durant la misa. El sacerdot de Organyà les va escriure en l'idioma que la gent parlava. Per tant, al segle XII el català ja existia.
Entre el XIII i el XV es van escriure obres en català molt importants: Ramon Llull (1233-1315) Ausiàs Marc (1397-1459) i Joanot Martorell (1415-1468) són els escriptors catalans més importants de l'Edat Mitjana.
Ramon Llull fou patge de Jaume I. Sembla ser que quan era jove era molt trapella. A partir dels 30 anys es va tornar més aborrit i místic. Va aprendre àrab, quasi el lapiden els musulmans, va ser un dels pocs nàufrags que es va salvar d'un esfonsament de vaixell,...
Un símbol de Catalunya: l'escut
L'escut és una de les peces més importants de l'equipament del cavaller. L'escut català més antic que es conserva és un del comte de Barcelona de l'època de Ramon Berenguer IV al segle XII. Apareixen, per primer cop, les quatre barres però sense color. Tots els reis de la corona catalanoaragonesa varen emprar aquest escut amb barres vermelles sobre fons groc.
De l'escut deriva la bandera o senyera que sabem que ja es feia servir al segle XIV. Per tant, aquest símbol d'una familia real, amb el temps, va ser el símbol de Catalunya. Pel que fa al seu origen no ho sabem, però tenim la llegenda de les quatre barres:
El rei franc Lluís el Pietòs va demanar ajut a Guifré el Pelòs per lluitar contra els normands. En la batalla, Guifré fou ferit i Lluís el va anar a veure a la seva tenda. Per agrair-li l'esforç va mullar els seus dits en la ferida de Guifré -poc higiènic- i va pintar les quatre barres de sang sobre el fons groc de l'escut.
L'arnès dels cavallers
En combat i en tornejos, els cavallers portaven tot un equipament:
armadura: cobria el cos
elm: cobria la cara
llança o espasa (l'agafaven amb la ma dreta)
escut (agafat amb la ma esquerra)
També feien servir el bacinet, la cota de malla, el perpunt, la gambera i sovint anaven acompanyats per un escuder.
A partir del XII, per saber qui era cadascú sota tota aquella ferralla, van començar a posar dibuixos i colors a l'escut. Aquests símbols, amb el temps, foren l'escut de la familia i servien per segellar cartes, signar documents i embellir les tombes familiars.
I finalment, en Dragui us presenta aquest capítol de la Història de Catalunya:
De l'escut deriva la bandera o senyera que sabem que ja es feia servir al segle XIV. Per tant, aquest símbol d'una familia real, amb el temps, va ser el símbol de Catalunya. Pel que fa al seu origen no ho sabem, però tenim la llegenda de les quatre barres:
El rei franc Lluís el Pietòs va demanar ajut a Guifré el Pelòs per lluitar contra els normands. En la batalla, Guifré fou ferit i Lluís el va anar a veure a la seva tenda. Per agrair-li l'esforç va mullar els seus dits en la ferida de Guifré -poc higiènic- i va pintar les quatre barres de sang sobre el fons groc de l'escut.
L'arnès dels cavallers
En combat i en tornejos, els cavallers portaven tot un equipament:
armadura: cobria el cos
elm: cobria la cara
llança o espasa (l'agafaven amb la ma dreta)
escut (agafat amb la ma esquerra)
També feien servir el bacinet, la cota de malla, el perpunt, la gambera i sovint anaven acompanyats per un escuder.
A partir del XII, per saber qui era cadascú sota tota aquella ferralla, van començar a posar dibuixos i colors a l'escut. Aquests símbols, amb el temps, foren l'escut de la familia i servien per segellar cartes, signar documents i embellir les tombes familiars.
I finalment, en Dragui us presenta aquest capítol de la Història de Catalunya:
