dissabte, 13 de febrer de 2010

Antígona

Antígona
Autor: Sòfocles
Any: 1993 Original, en torn al 442 a C
Editorial: La Magrana, L'esparver clàssic 2
Pàgines: 101
Introducció, traducció i notes: Joan Castellanos i Vila

Com si d'Star Wars es tractés, Sòfocles va escriure primer Antígona (cap el 442 a.C) i més tard Édip Rei (cap el 429), es a dir, primer la secuela i després la precuela... Abans d'agafar el motxo per netejar la sang que regalima d'aquesta tragèdia, fem un repàs per ordre cronològic de les 7 tragèdies que han quedat de Sòfocles -segons Joan Castellanos i Vila-. Les dates, són aproximades:







Aiax
: 455-450 aC
Antígona: 442 aC
Les dones de Traquis: dificilment datable però sembla que entre Antígona i Édip rei
Édip rei: 429 aC -coincidint amb els anys de la peste
Electra: 413 aC
Filòctetes: 409 aC
Edip a Colonos: -póstuma- 401 aC


Així, les primeres representacions d'Antígona coincidiren amb la construcció del Partenó.

Un dels punts més importants d'aquesta tragèdia és la concepció de la democràcia en el sentit estricte de que el govern és de tots front a l'absolutisme de Creont. Altres elements a destacar són la personalitat d'Antígona per damunt del fet de ser dona, el respecte a les lleis dels Déus -intemporals- front a les temporals de l'home.

Pel que fa al personatge de Creont, sobta la seva transformació si la comparem amb el Creont d'Edip Rei. En la "precuela", Creont és el defensor de l'argumentació front a la ceguessa d'Èdip i en canvi, en Antígona, asoleix tant el poder com la ceguessa paranòica del seu cunyat.

Finalment, destacar el començament de la introducció del tercer actor.

Argument:

A la mor d'Èdip, els seus dos fills assumeixen el regnat amb la condició de que seran reis cadascú un any, deixant a l'altri l'any següent. Quan li toca a Polinices, Etèocles diu que ni parlar-ne. Ja l'hem liat.

Etèocles va a demanar ajut als argius (de la ciutat d'Argos, que va donar molts personatges a la Guerra de Troia) i es planten davant les set portes de Tebes. Al final guanyen els tebans, però en una de les portes moren els dos germans. Per tant, Creont, el seu oncle, esdevé rei. La primera ordre de Creont és fer els honors a Etèocles i prohibir, sota pena de mort que ningú toqui el cos de Polinices. Creont vol que els gosos i els voltors s'encarreguin de fer desapareixer el cadaver de qui ha lluitat contra Tebes.

Antígona, filla d'Edip i per tant germana dels dos morts, no accepta aquesta ordre i fa les ofrenes corresponents al cos de Polinices. Creont la condemna a mort.

Hèmon, fill de Creont i nuvi d'Antígona es rebela contra el seu pare i la seva irracionalitat. Apareix el vell Tiresies (aquest home sempre es vell) i l'endeví aconsegueix que Creont se n'adoni que està fent el pallús i que el seu destí serà molt semblant al d'Èdip.

Quan Creont vol canviar la seva decissió de fer morir a Antígona se la troba penjada i el seu fill Hèmon intenta matar-lo. Creont l'esquiva i Hèmon, emprenyat com una mona, es suicida amb l'espasa.

Euridice, la dona de Creont s'assaventa de la mort del seu fill i manifesta el seu odi per Creont i -com no- es suicida.


Frases cèlebres (entre corxets el vers aproximat):


[50-100] ISMENE: (...) Pensa que la naturalesa ens ha fet dones i no ens és `possible de lluitar contra els homes (...)

[425-450] CREONT (al guardià): "Tu pots anar on vulguis, lliure de tota acusació. (A Antígona) I tu, digues-me amb brevetat, sense ambigüitats: coneixies l'edicte que prohibia realitzar aquesta acció?"

La cita no és important pel seu contingut. Ho és perquè es un dels primers cops on un personatge s'adreça, en la mateixa acció, a dos interlocutors diferents.


[525] CREONT: (...) Però mentre jo visqui, cap dona no em fara la llei.

[700-725] HÈMON: (...) Aquell, doncs, qui creu que és l'únic que pensa assenyadament o que té una llengua o una ánima com ningú, quan és posat a prova, tothom el troba buit. No és cap vergonya que un home, per savi que sigui, aprengui incessantment (...)

[725-750] CREONT: I la ciutat m'ha de dictar el que jo he de disposar?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada