dimarts, 27 de novembre de 2012

La cultura i la filosofia musulmanes. Bertrand Russell


UNA HISTORIA DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL
Bertrand Russell

II . LA FILOSOFIA CATÒLICA
Segona part: ELS ESCOLÀSTICS
10. La cultura i la filosofia musulmanes

L’imperi aràbic esdevé una monarquia absoluta governada pel Califa, successor del Profeta. Inicialment el califat fou electiu.

En 634 Síria és ocupada. La secta dels nestorians perseguida pels catòlics es tolerada pels musulmans a canvi d’un tribut. Igualment succeí amb els monofisites egipcis.

Per Russell “Les primeres conquestes dels àrabs foren simples expedicions a la recerca del botí i només es convertiren en una ocupació permanent quan l’experiència demostrà la feblesa de l’enemic.” Així, moltes de les seves conquestes foren incruentes i es mantingué l’administració civil. Aquesta administració, en el  món persa i bizantí, estava molt desenvolupada. Els àrabs no tingueren més remei que acceptar els serveis d’aquests especialistes amb molts menys impostos. “Per tal d’escapar dels tributs, les poblacions abandonaren en massa el cristianisme i es convertiren a l’islamisme.”

El 661 mor Alí, gendre del Profeta. Els àrabs sunnites, majoritaris, estableixen la dinastia hereditària dels Omeies amb l’oposició dels perses xiïtes. Cap el 750, els xiïtes derroquen els Omeies i fan pujar els abbàssides. La capital passa de Damasc a Bagdad. 

Un membre dels Omeies s’escapa de l’assassinat i fuig a Al-Andalus que esdevé independent de la resta de l’imperi musulmà.

De entre els abbàssides destacà Harun Al-Raixid (mort el  809) contemporani de Carlemany conegut pels contes de Les Mil i Una Nits. Anava sempre acompanyat del seu botxí personal. El seu successor deixà l’exèrcit en mans dels turcs que actuaren com els pretorians a Roma. El darrer Califa abbàssida fou mort pels mongols el 1256 juntament amb 800.000 habitants de Bagdad.

La monarquia absoluta juntament amb la poligàmia donar lloc a un munt de guerres dinàstiques. Cal tenir present l’elevat estatus assignat als mercaders –Mahoma en fou- i el manteniment de les carreteres heretades dels romans i dels perses i mantingudes pels àrabs a diferència del mon cristià.

El desenvolupament cultural de l’imperi musulmà comença a Síria on la majoria era nestoriana i preferien a Aristòtil respecte a Plató. “Kindi (morí vers 873), el primer que escriví la filosofia en àrab i l’únic filòsof destacat d’origen pròpiament àrab, traduí algunes parts de Les Ennèades de Ploti [neoplatònic] i publicà la traducció sota el títol de La Teologia d’Aristòtil. Això provocà una gran confusió en les idees dels àrabs sobre Aristòtil i trigaren molts segles a eliminar-les.”

Els perses entren en contacte amb la India i, cap el 830, Muhammad ibn Musa al-Khwarazmi publicà un llibre que fou traduït al llatí cap el segle XII amb el títol Algoritmi de numero Indrum que permeté la introducció en occident de la numeració actual.

Cal destacar a Avicena (980-1037) que “sentia una veritable passió pel vi i les dones”  Tracta el tema dels universals plantejant que “Els generes – és a dir, els universals- són, ens diu, alhora anteriors a les coses, en les coses i posteriors a les coses. Ho explica de la manera següent: Són anteriors a les coses en l’enteniment de Déu. (Déu decideix, per exemple, de crear gats. Cal doncs, que tingui la idea de «gat», la qual és, en aquest sentit, anterior als gats particulars.) Els gèneres són en les coses, en el cas dels objectes naturals. (Quan els gats han estat creat , la «felinitat» existeix en cadascun d’ells.) Els gèneres són posteriors a les coses en el nostre pensament. (Quan hem vist molts gats ens adonem de llurs similitud i arribem a la idea general de «gat».) pàg.501

Averrois (1126-1198) visqué a Còrdova. “Hom l’acusà de cultivar la filosofia dels antics i de negligir la veritable fe. Al-Mansur publicà un edicte dient que Déu havia decretat les penes de l’infern per a tots aquells qui creien que la veritat podia ser atesa únicament amb la raó, sense ajuda de la fe.” pàg. 501 “Quant a la Immortalitat, sembla haver acceptat totalment l’opinió d’Aristòtil, sostenint que l’ànima no és immortal, però l’intel•lecte (nous) sí. Ara, això no assegura la immortalitat personal, perquè l’intel•lecte és el mateix, encara que es manifesti en persones diferents.” pàg. 502. 

Els lliurepensadors europeus que negaven la immortalitat foren anomenats averroistes.

Michael Scott (1175-1232 no confondre’l amb Johannes Scotus 800-877) el traduí a començaments del segle XIII, es a dir sols 50 anys de la seva publicació original.

Maimonides, filòsof jueu nascut el 1135 a Còrdova però que visqué des del 34 anys a Egipte. En la seva Guia dels esgarriats intenta reconciliar Aristòtil amb la teologia jueva. Aristòtil pertany al món sublunar i la revelació al món celestial. Filosofia i revelació s’uneixen en el coneixement de Déu essent la recerca de la veritat una obligació. Rebutja la astrologia. El Pentateuc pot tenir un significat al•legòric quan va contra la raó. Fa un resum del Timeu de Plató i en alguns punts ho defensa front a Aristòtil. Els jueus el consideraren herètic i demanaren la intervenció de les autoritats eclesiàstiques contra ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada