diumenge, 3 de novembre de 2013

Cursa nº 13 Cros de Sants 2013 XXXV edició

Participants: 1487
Homes: 1247
Dones: 240

Temps: 44'24"

Posició general: 388/1487
Posició homes: 375/1247
Posició M4: 112/363

Sense calaixos de sortida: Sensació de que en qualsevol moment una ma gegant ens deixarà caure sal per sobre com si fóssim cargols a la llauna. Em situo aproximadament al començament de la segona part sobre quatre que és menys o menys la que pertoca als sub45. Creuem la línia de sortida caminant.

Sortim de la Rambla Badal i girem a la dreta. El gir no implica cap problema però el bloqueig pels corredors més lents és una mica exagerat. Es força positiu que cada cop més gent faci esport, però caldria començar a reflexionar una mica el comportament en les curses. Si ets conscient de que la teva velocitat no pertany a la posició de sortida, simplement comença més enrere... Fins l'Avinguda de Madrid no s'ha pogut córrer d'una forma diguem-ne lliure. El pitjor és que aquests avançaments inevitables et deixen una sensació poc ètica.

Retalladors: Arizala és el seu petit parc temàtic. Tant en Sants com en l'Avinguda de Madrid, tant en la primera com en la segona volta però... res mes. El públic s'ha situat sàviament en els girs impedint la seva perversa actuació. Però que els biòlegs no temin per la desaparició d'aquesta espècie. Apareixen de noves. En la Rambla Badal, de baixada, un grupet de nois joves amb el seu dorsal estaven tranquil·lament asseguts en el muret i quan jo he passat sembla que s'han incorporat a la cursa tot estalviant-se uns 5 Km. Es una variant d'una especialitat ja tradicional de la Cursa del Corte Inglés que poc a poc va creixent.

El carrer Melcior de Palau és un espai molt agradable. Probablement la percepció d'espais no oberts, al ampliar els referents immediats modifica la perspectiva hodològica (gràcies Dr. Horaci Capel). Tot fantàstic si no fos perquè novament comencen els embosaments.

Pujada a la Rambla Badal i retorn a Sants. En la part central veiem els avançats. Aviat estarem allí.

Tornem a pujar per Sants fins Arizala i retornem a l'Avinguda de Madrid. Començo a fer càlculs amb ganes d'arribar a la Plaça del Centre però oblido el trencacames de Rambla Badal. Tornem a baixar i a pujar. Avituallament d'aigua sense molèsties. Arribem per fi a la Plaça del Centre i ara ja és el moment dels carrerons petits. Arribant a Sant Antoni un grup de veïns ofereixen gots d'aigua. 

Arribem finalment al Carrer Tarragona i no passem per Plaça Espanya. Això vol dir que falta menys. Entronquem ja la recta final de Sants. Un senyor li diu a una noia: "Ara és el moment que has d'aplicar el que has treballat amb la bici" Ella contesta. "Em fa molt mal". Mes endavant, ja en els darrers 500 metres tinc davant una altra noia que va bastant forta. Penso que li puc avançar però comença a esbufegar molt fort. Em fa una mica de llàstima avançar-la, però segur que arribarà bé ja que falta molt poc.

Finalment pujada per la Rambla Badal per arribar a la meta. El sprint, per mi, aquest cop és impossible. A banda veig que el rellotge està a punt de superar els 45...però clar, és el temps oficial. Finalment miro el rellotge: 44:24. Novament sub45.

Més content que un ginyo recullo suc de McDonalds, taronges en quarts (boníssimes, ja és temporada) i xocolata amb una coca anisada. 


Visibilitat dels Km: El 3 en una façana, el 8 pintat al terra, el 5 per la línia de comptatge dels xips. La resta no l'he vist.

Equipaments: Res a destacar.

Dorsal: Petit, esquifit. No cal que sigui tan exagerat com el correbarri però amb dos punts ja es podia collar a la samarreta. No hi havia ni tan sols lloc pel nom, que sempre és agradable.

Avituallament: Als 5 i cap els 7,5. La major part dels corredors s'han comportat i no han fet guarrindongades amb les ampolles.

Negatiu: El fet d'haver de recollir la samarreta el dia anterior a partir de les 16:00 ens ha impedit a molts poder-la provar i suar. En aquestes condicions els meus mugrons s'han negat a vestir-la i, després del consens corresponent, hem optat per la samarreta del correbarri que, al haver agafat la de Sants-Montjuic, quedava força adient. Estic convençut que aquest petit entrebanc ha fet que molt pocs optessin per la samarreta vermella oficial que, molt maca no és, però tampoc és lletja.

Sensacions: Habitual dolor de les tíbies durant els primers kilòmetres. Sense pensaments d’abandonar ni tan sols del “que cony faig aquí poden estar la mar de bé al llit?” Sí que hi ha hagut la típica pulsió autodestructiva cap el final d'abandonar en el km 9,750 però com som vells amics ja no li faig cas.

Referents: Sense referents especials.

Consulta de resultats: Jo diria que abans que acabés la cursa. Inmediata!

Resum: Tot força bé llevat de la sortida i un petit accident: Quan ja estava exercint d'espectador, cap el minut 55, un senyor s'ha ficat amb el seu cotxe en el carril de la cursa entre la parada de l'autobús en Sants i la Rambla Badal, es a dir, quasi a tocar a final de cursa. Un corredor ha topat amb ell, però no s'ha fet mal. Uns quants improperies -merescuts, si condueixes has de ser conscient del que t'envolta- li han fet apartar-se. Imagino que devia sortir d'algun pàrking i pot ser molt difícil de controlar-ho, però mai ho havia vist.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada