diumenge, 3 de novembre de 2013

Montaigne y la bola del mundo

   Es tracta d'un llibre amb una certa semblança a Una historia de la lectura de Manguel. El comences i veus que no es pot fer una lectura directa. Cal aturar-se i pair moltes de les reflexions de l'autor. així que aniré fent aquesta entrada a mesura que ho llegeixo.

   El primer és el quadre de Vermeer. El gen garrulo ha fet que confongui, del mateix Vermeer, El cartògraf amb L'astrònom. Recordava El cartògraf d'una novel·la -no llegida- de James Cowan. Segurament, en una propera edició més luxosa del llibre de Mina es podrà gaudir d'aquesta obra de Vermeer. Es aquesta de l'esquerra. Curiosa la vinculació anb Hitler.

   Recuerde el alma dormida... 
   Vaig comprar aquest llibre el dia del meu aniversari. Es tracta simplement d'una casualitat ja que m'empipa profundament celebrar qualsevol efemèride sigui pròpia o aliena. El pitjor es que, malgrat això, vaig trobar un exemplar de les obres de Jorge Manrique i vaig pensar, més que en regalar-me'l, gaudir de recordar quin dia el vaig comprar. El vaig fullejar però no em va acabar d'agradar. Era l'edició de Cátedra i tenia una mena de dibuixos estil còmic que em van desagradar. Evidentment vaig gaudir amb la lectura del principi de les Coples a la mort del seu pare. Fins aquí tot perfecte. Mes tard, al tren, llegint el títol d'aquest capítol no aconseguia recordar d'on eren aquests versos... El gen garrulo està engreixant!
 
   Superat aquest trist moment em trobo amb una errada (pàg. 16) que em fa guerxejar: "Si la verdad tuviera, como la verdad, un solo rostro, nos llevaríamos mejor." Si consultem el capítol IX "De los mentirosos" en Cátedra (pàg. 76), tenim: "Si igual que la verdad, no tuviese la mentira sino una cara, mejor nos iría." Lamentablement no he trobat cap adreça ni de l'editorial ni del autor per comunicar aquest petit error que pot despistar a més d'un lector.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada