dijous, 18 d’agost del 2016

Guerra y paz de Liev Tolstói

Títol: Guerra y paz
Títol original: Война́ и мир
Autor: Liev Tolstói
Traductora: Lydia Kúper
Any: 1869
Pàgines: 1901
ISBN: 978-84-7669-967-6
Editorial: El Aleph Editores / El taller de Mario Muchnik Grup62
Col·lecció: Clásicos Rusos nº 333
Coberta: Eduardo Arroyo
Edició: Segunda edición: Enero 2011
DIBA: N TOL
Pes:1872 grams





Contingut

LIBRO PRIMERO:
                PRIMERA PARTE: 25 CAPÍTULOS
                SEGUNDA PARTE: 21 CAPÍTULOS
                TERCERA PARTE: 19 CAPÍTULOS
LIBRO SEGUNDO:
                PRIMERA PARTE: 16 CAPÍTULOS
                SEGUNDA PARTE: 21 CAPÍTULOS
                TERCERA PARTE: 26 CAPÍTULOS
                CUARTA PARTE: 13 CAPÍTULOS
                QUINTA PARTE: 22 CAPÍTULOS
LIBRO TERCERO:
                PRIMERA PARTE: 23 CAPÍTULOS
                SEGUNDA PARTE: 39 CAPÍTULOS
                TERCERA PARTE: 34 CAPÍTULOS
LIBRO CUARTO:
                PRIMERA PARTE: 16 CAPÍTULOS
                SEGUNDA PARTE: 19 CAPÍTULOS
                TERCERA PARTE: 19 CAPÍTULOS
                CUARTA PARTE: 20 CAPÍTULOS
EPÍLOGO:
                PRIMERA PARTE:  16 CAPÍTULOS
                SEGUNDA PARTE: 12 CAPÍTULOS

Unas palabras acerca de Guerra y paz  (Liev Tolstói)

Nota de la traductora (Lydia Kúper)

Algunos personajes de Guerra y paz ( Francisco Villalba)

NOTAS (Traducción de párrafos en francés)

Editar Guerra y paz (Mario Muchnik)

Contenido de los capítulos de Guerra y paz (Francisco Villalba)

COMENTARIS
L’acció dels quatre llibres es desenvolupa entre 1805 i 1812 i ens narra la vida de tres famílies russes al voltant de les guerres amb Napoleó. L’epíleg, dividit en dues parts, ens planteja, en la primera part una tarda de camp de 1820 amb els personatges –que han sobreviscut – ja en una situació estable. La segona part del epíleg ja no te cap vinculació amb els personatges i es tracta d’una reflexió -molt plasta- de les causes de la història. Mario Muchnik confessa que va considerar la possibilitat de posar una nota per a navegants o per a nàufrags avisant d’aquesta pedra.

En general, hom parla de cinc famílies: Bezújov, Bolkonski, Rostov, Drubetskói y Kuraguin; personalment, penso que els Drubetskoi no pertanyen realment al grup protagonista i pel que fa als Kuraguin són molt menys importants que les altres tres famílies.

Els tres personatges principals serien:
  • Piere Bezújov
  • Andréi Bolkonski  
  • Natasha Rostova


Els més importants després dels anteriors:
  • María Bolkónskaia (germana de Andréi)
  • Nikolái Rostov (germá de Natasha)
  • Mijail Kutúzov (general)


Des d’aquella tarda que vaig tancar El príncipe de Dostoyevski, a meitat de llibre, perquè em vaig perdre amb els personatges, tenia una certa por per aquests grans novel·listes russos. Cal reconèixer que l’edició de Muchnik / Kúper presenta un índex de personatges molt útil (tot i que amb algun petit error) però, per si de cas, vaig fer servir un petit truc: vaig veure el primer capítol de la sèrie dirigida per Tom Harper i em va servir per posar cara als personatges principals.

Opinió:  
L’he llegit en molts pocs dies, al voltant pot ser d’una setmana. T’enganxa i forma part de la teva vida, però, cap a la meitat, no li trobava, en cap cas, la “maestria” . Vaig pensar en El Quixot i trobava molt més valuosa l’obra castellana però, un bon dia, em vaig sorprendre pensant en tot el que podria dir un psicòleg sobre Natasha, i sobre Pierre, i sobre... penso que aquí està el valor d’aquesta obra: en la descripció de l’evolució psíquica dels personatges. Continuo pensant que, literàriament, qualsevol de les grans obres de la literatura castellana supera amb molt la novel·la russa, però no puc deixar de recomanar-ho tot i advertint que s’ha de prendre amb calma i, si es possible, en alguna edició que no pesi casi dos quilos. L’òptim seria considerar-ho com a quatre llibres –ben separadets- i un epílog. I sobre tot, no perdeu el temps amb la segona part de l’epíleg.

Sols una perla, per mi –i dubto que fos la voluntat de Tolstói- un veritable projectil al babosisme monàrquic:
Llibre tercer, primera part, capítol XXI, pàgina 979:
Una multitud s’apropa al Palau Reial de Moscou per veure al Tzar. Entre ells, el jove Pètia Rostov, germà de Natasha que aspira a ingressar en l’exèrcit:

“Durante la comida, Valúiev dijo al Emperador, mirando hacia las ventanas:
-El pueblo espera todavía ver a su majestad.
La comida estaba a punto de acabar; el Zar se levantó de la mesa, terminando de comer un bizcocho, y se acercó al balcón.
-¡Padrecito! ¡Ángel nuestro! ¡Padre! ¡Hurra!... –gritaron todos, y Petia con ellos.
Y de nuevo las mujeres y los hombres de espíritu más leve (Petia entre ellos) lloraban de felicidad. Un buen resto de bizcocho, que el Emperador tenía en la mano, se desprendió, cayó en la barandilla y de allí al suelo. Un cochero que  estaba cerca se lanzó sobre el pedazo de bizcocho y se apoderó de él. De la muchedumbre varias personas corrieron hacia el cochero; al advertirlo, el Emperador, hizo traer una bandeja llena de bizcochos y comenzó a tirarlos a la calle. Los ojos de Petia se inyectaron en sangre; el peligro de ser aplastado lo exacerbó aún más y se lanzó sobre los bizcochos del Zar dispuesto a no retroceder por nada del mundo. No sabía para qué, pero le parecía imprescindible conseguir un bizcocho tocado por las manos del Zar. Se precipitó y al hacerlo derribó a una viejecita que iba a coger un bizcocho. La viejecita no se dio por vencida, y aun tendida en el suelo, se esforzaba por alcanzarlo, pero Petia apartó la mano de la viejecita con una rodilla, agarró el bizcocho y, como si temiese llegar tarde, vitoreó de nuevo al Emperador, ya con voz ronca.”

Cal recomanar aquesta traducció de Lydia Kúper. Es tracta d’una versió traduïda del rus amb recolzament de les edicions en castellà de José Alcántara i Lain Entralgo en Planeta, de la italiana de Einaudi, de la francesa de Gallimard i l’anglesa de Modern Library. Segons Lydia Kúper, la traducció de Alcántara i Lain Entralgo està plena d’errades però, sobretot fugiu de la editada per Juventud amb 512 pàgines (front les 1774 de Muchnik) on ningú diu que estigui abreujada.



Finalment, una petita errada en la pàgina 548, en el final del capítol IX del llibre segon, segona part, apareix:

"Se amenazaron el uno al otro y permanecieron un poco más en aquella media luz mate como si no quisieran apartarse de aquel mundo donde ellos, los tres, estaban lejos de todo".

Deuria ser "Se abrazaron" i no "Se amenazaron". En una traducció anglesa llegeixo:

"Each made the other a warning gesture and stood still in the dim light..."


He intentat comunicar-ho a la editorial, però el mail no funciona…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada