Eduquem en valors però, no hi ha evidències de que això tingui repercusió en la nostra vida. Potser és una forma d'auto-justificar-nos.
El valor dels valors.
L'educació ètica en la societat contemporània.
X Congrés d'Educació
Josep Lluís Bausset. Ajuntament de l'Alcúdia
Manuel Delgado 30/09/2017
00:00 – 03:50
Presentació.
La revolta
de Catalunya està essent una revolució dels professors i de les
AMPAs.
Festa i la
revolta tenen la mateixa essència. L'educació en valors és
constant independentment de la normativa escolar. Quan portes els
nens a una manifestació els eduques en els teus valors. Quan no els
portes, també els eduques en els valors de la passivitat i la
submissió respecte als teus valors.
Els valors
són ideologia. Són la transmissió d'idees no universals, d'idees
canviants. Ara és inacceptable, però fa 30 anys era inqüestionable
que l'homosexualitat era una malaltia. El relativisme cultural no ens
presenta cap valor universal. Això no impedeix tenir idees pròpies
(és impossible evitar-ho) que es poden defensar.
13:00
Transmetre valors vol dir que la nostra acció gaudeix de coherència,
de congruència i de legitimitat en la mesura en que se inserta en un
concepte més ampli del món del qual creus que depèn la
convivència, el benestar i la felicitat de les persones. Així la
feina de mestre té un sentit, una orientació a la vida coherent.
Tots som educadors i tots transmetem valors tant pares i mares.
En el llibre
“La ciutat de les fogueres” s'explica com, abans, el carrer
educava i aportava valors. Era la cultura popular infantil de carrer
on molta gent va aprendre les coses més importants de la vida. Era
un sistema educatiu, autogestionat, comunitari on els veïns (no ho
comenta però això enllaça amb Jane Jacobs) tenien cura de tu.
Evoca a Serrat i la seva “Per Sant Joan”. Sempre aprens, inclús
sense mestre, i sempre aprens valors: l'amistat, la
responsabilitat,...
17:50 Hem
d'educar en valors on la fita sigui una concepció del ser humà
fonamentada en termes de
justícia i
igualtat. Però, si els valors són tan importants, com és possible
que el nostre esforç tingui un resultat tan pobre?
19:00 Els
valors són ideologia. L'escola adoctrina. Si dius que s'ha de ser
crític, autogestionat i autodissenyat estàs transmeten els valors
lliberals.
De què
serveix la maquinària pedagògica d'habilitats i competències que
fa arribar a la facultat gent no més intel·ligent que abans? Gent
que té poc interès a llegir i aporten un panorama desolador. I
fora, al carrer, hi ha proves que la gent sigui menys masclista,
menys racista? On són aquests valors que s'han inoculat? Pot ser,
fins i tot, sembla que anem a pitjor: música, anuncis,...
23:00 Si
estem segurs que els valors determinen l'actitud de les persones per
què la insistència des de les instàncies educatives en incorporar
valors no comporta canvis a millor? No hi ha eficàcia. A la fi,el
que s'aconsegueix, és adquirir unes capacitats de llenguatge
políticament correcte. Persones que pensen el que diuen, que han
après a saber què convé dir per evitar quedar fatal. I això no
assegura que deixin de ser masclistes o racistes. Són gent virtuosa
que poden portar els fills a les festes de la diversitat.
Estem
orientats per valors? Els valors serien una plantilla que et fa fer
una cosa o altra. Però i si fos al revès? I si fos la conducta
real, al marge de la pública que ens serveix per quedar bé, la que
orienta els nostres valors reals, la nostra ideologia personal.
Actuem en funció del que pensem o pensem en funció del que fem?
Primer hi han les idees i els principis morals i després, a partir
d'aquests principis, orientem la nostra experiència? O és la nostra
experiència la que ens fa assimilar els principis ètics que més
s'adeqüen en la nostra relació amb els altres?
27:30
L'idealisme, seguint a Marx i Engels, no pot ser d'esquerres.
L'idealisme és, per definició de dretes, i parteix de l'existència
de principis ètics universals que són els que determinen la
conducta humana amb una moral interior que justifica la seva
actuació. Però ningú s'autodetermina des del punt de vista
marxista.
30:00 Els
seus estudiants de primer d'antropologia arriben a la facultat amb la
convicció de que la religió determina la conducta de les persones.
Pensen que cadascú actua en funció de les seves creences. Però
l'empirisme mostra que és el ritual el que determina el mite.
Aparentment
es treu una mare de Déu perquè plogui, però mai plou. A priori
poden ser pràctiques insensates. Per tant ha d'haver-hi una
explicació. Les manifestacions, habitualment, no serveixen per res.
Però la gent hi va. Es diu que la gent te religió perquè té por a
la mort, però pot ser és al reves.
Pascal diu
que si no creus, t'agenollis. Així la gent creu perquè s'agenolla i
no al revés.
L'idealisme,
per definició, és reaccionari. Treballa a partir de que les
persones actuen en funció de les seves idees i que el problema són
les idees de la gent. La ideologia no és la causa de la conducta.
Les causes d'una processó no estan al cel; estan aquí, en la terra.
Les ideologies son transcendents, immaterials i derivades d'una
realitat tangible. Per això no es guanya res combatent una
ideologia.
No es pot
combatre el racisme lluitant contra les idees racistes. La ideologia
racista és la conseqüència del racisme.
Aquests
plantejaments deriven de “La ideologia alemanya” de Marx i
Engels. La Il·lustració, la Revolució Francesa, el hegelisme
d'esquerres, l'anticlericalisme espanyol plantegen lluitar contra les
idees religioses, com a verí. Marx i Engels ho veuen com un error
pueril d'ovelles que es fan passar per llops. No parlen de la
realitat; parlen de les ombres de la realitat. La gent no s'ofega per
creure en la teoria de la gravetat.
La vida és
la que determina els valors. La ideologia masclista justifica la
pallissa a la dona. Si soc racista no és per idees errònies, idees
malaltes. És per què les meves condicions de vida em fan creure que
la culpa dels meus problemes són els negres. El racisme simplifica
les relacions socials.
El risc es
que l'educació en valors, que realment ho és en virtuts, acabi
essent un instrument del conformisme i la submissió. L'escola en
lloc de preocupar-se per quan li costa el lloguer als pares del nen
es preocupa per un món ideal.
L'anticlericalisme
espanyol volia canviar la superestructura de les idees sense canviar
la infraestructura real.
47:00 En el
seu article “Por una educación en pasiones” planteja la
comprensió de la ràbia, que cal comprendre que el món està ple
d'injustícies i que cal oferir quelcom més que valors. En les
banlieues de París hi havia gent que s'escandalitzava per la crema
de biblioteques. “Ens heu putejat i no tenim res i ara ens doneu
cultura?”.
En resum no
es critica l'educació en valors, però cal tenir present la
realitat. S'està educant en valors a persones que no tenen els drets
de ciutadans.
50:00 Cal
tenir present que hi han classes socials quan es fa veure que tothom
és igual: per alguns, l'educació en valors servirà per quedar bé,
per altres no els hi servirà de res. Pot ser cal introduir la idea
de que cal rebel·lar-se contra el que és inacceptable.
Rebel·lar-se, desobeir davant la injustícia no és un acte de
llibertat, és una obligació, una obligació moral, un acte de
decència.
No sé que
ets, però estigues orgullós de ser-ho i encara més si ets pobre
perquè la dignitat és l'únic que tens. L'amor no és un valor, no
és ètic, és una passió. “Querer se quiere sin querer”.
Lluitar, desobeir no és la conseqüència de una decisió conscient.
Si ho penses, si penses en les conseqüències no ho fas. És la
conseqüència d'un valor que es treballa poc en les escoles: la
impaciència; és el NO. Ara!.
53:45
Aplaudiments i preguntes.
Pregunta: En
la pel·lícula “La cordillera” es veu la hipocresia entre el
discurs dels valors i les conductes. Hem assumit, des de la docència,
aquesta actitud com a normal?
Resposta:
Delgado no sap com resoldre-ho i fa el que pot. Parla de “La lengua
de las mariposas” com a exemple de bon mestre en contacte amb la
realitat. La lliçó es dona fora de l'aula. En “L'enfant sauvage”
parla de l'escena en que el nen mossega al professor quan es rebel·la
perquè ha estat castigat injustament. Els animals no es rebel·len.
Aquesta capacitat de rebel·lió per la justícia és el que ens fa
humans tot i que pugui ser inútil. L'educació no soluciona els
problemes reals però cal intentar ser coherents amb els demés, amb
el que ens envolta. Cal reclamar el dret amb el cinisme, en el seu
noble sentit, i l'escepticisme que no vol dir passivitat. Tot i que
pensis que no hi res a fer has de fer el que creguis que cal fer. No
pots actuar sols perquè esperes tenir èxit. Ets un ésser moral
perquè escoltes el cor del altres. Cal odiar la injustícia.
En el
racisme no cal obrir-se a l'altre. No és diferent perquè tu siguis
normal. No cal comprendre tant. El que cal es rebel·lar-se perquè
una persona de color de pell diferent està essent explotat. El món
és molt més interessant que el teu cor. Si tot s'acaba en festes de
la diversitat, en els sentiments, no pot haver-hi canvi. No ens podem
quedar en tolerar al homosexual. Cal aconseguir que pugui
desenvolupar els seus drets. El Forum de les Cultures, una cobertura
d'operacions immobiliàries, sols serveix per muntar un negoci basat
en els valors i en la tranquil·lització de les consciències. No
consisteix en estar en contra dels valors, consisteix en ser
conscients de que no són suficients.
A “Los
siete magníficos” Steve McQueen, un cínic, diu que ho va fer,
ajudar a aquell poble, perquè no ho va pensar, perquè quan ho va
fer li va semblar que era el que calia fer. A “También la lluvia”,
una pel·lícula ambientada en Bolívia, el cínic productor, també
és el que s'implica igual que Bogart en “Casablanca”. Ho fan
perquè són gilipolles, perquè són coherents amb els que
l'envolten, estan on han d'estar. No serveix una ideologia per
amagar-te quan els altres et necessiten.
Pregunta:
Què fa l'esquerra tradicional a Catalunya?
Resposta:
Voler passar a la història quan la història ha passat d'ella. El
que està passant no respon a lògiques polítiques. El procés ha
quedat en mans d'una intel·ligència col·lectiva que és
pre-política i que veu una oportunitat de canvi. Ell mateix no s'ho
creu però veu la presència d'efervescència col·lectiva, seguint a
Durkheim. Veu que els “camarades” no s'han “enterat” ni del
15M ni del procés que és propi de l'esquerra perquè és del
carrer. Com deia Spinoza ningú sap el que pot un cos. Tants
aplicatius i al final cal dormir a les escoles per fer front a la
Guàrdia Civil. La revolució, com l'amor s'ha de fer a ran de terra.
Comentari:
Es va fer una processó i no va ploure. Als pocs dies va rebentar la
pressa de Tous.
Resposta: La
gent surt en processó o en manifestació per demostrar que
existeixen, per demostrar que ningú està sol. A ningú l'importa si
serveix o no. S'ha de sortir.
