dissabte, 30 de setembre de 2017

Valors en l'educació per Manuel Delgado

Tancament del X Congrés d'Educació Josep Lluís Bausset organitzat pel Ajuntament d'Alcúdia.
Eduquem en valors però, no hi ha evidències de que això tingui repercusió en la nostra vida. Potser és una forma d'auto-justificar-nos.




El valor dels valors. L'educació ètica en la societat contemporània.
X Congrés d'Educació Josep Lluís Bausset. Ajuntament de l'Alcúdia
Manuel Delgado 30/09/2017

00:00 – 03:50 Presentació.

La revolta de Catalunya està essent una revolució dels professors i de les AMPAs.

Festa i la revolta tenen la mateixa essència. L'educació en valors és constant independentment de la normativa escolar. Quan portes els nens a una manifestació els eduques en els teus valors. Quan no els portes, també els eduques en els valors de la passivitat i la submissió respecte als teus valors.

Els valors són ideologia. Són la transmissió d'idees no universals, d'idees canviants. Ara és inacceptable, però fa 30 anys era inqüestionable que l'homosexualitat era una malaltia. El relativisme cultural no ens presenta cap valor universal. Això no impedeix tenir idees pròpies (és impossible evitar-ho) que es poden defensar.

13:00 Transmetre valors vol dir que la nostra acció gaudeix de coherència, de congruència i de legitimitat en la mesura en que se inserta en un concepte més ampli del món del qual creus que depèn la convivència, el benestar i la felicitat de les persones. Així la feina de mestre té un sentit, una orientació a la vida coherent. Tots som educadors i tots transmetem valors tant pares i mares.

En el llibre “La ciutat de les fogueres” s'explica com, abans, el carrer educava i aportava valors. Era la cultura popular infantil de carrer on molta gent va aprendre les coses més importants de la vida. Era un sistema educatiu, autogestionat, comunitari on els veïns (no ho comenta però això enllaça amb Jane Jacobs) tenien cura de tu. Evoca a Serrat i la seva “Per Sant Joan”. Sempre aprens, inclús sense mestre, i sempre aprens valors: l'amistat, la responsabilitat,...

17:50 Hem d'educar en valors on la fita sigui una concepció del ser humà fonamentada en termes de
justícia i igualtat. Però, si els valors són tan importants, com és possible que el nostre esforç tingui un resultat tan pobre?

19:00 Els valors són ideologia. L'escola adoctrina. Si dius que s'ha de ser crític, autogestionat i autodissenyat estàs transmeten els valors lliberals.

De què serveix la maquinària pedagògica d'habilitats i competències que fa arribar a la facultat gent no més intel·ligent que abans? Gent que té poc interès a llegir i aporten un panorama desolador. I fora, al carrer, hi ha proves que la gent sigui menys masclista, menys racista? On són aquests valors que s'han inoculat? Pot ser, fins i tot, sembla que anem a pitjor: música, anuncis,...

23:00 Si estem segurs que els valors determinen l'actitud de les persones per què la insistència des de les instàncies educatives en incorporar valors no comporta canvis a millor? No hi ha eficàcia. A la fi,el que s'aconsegueix, és adquirir unes capacitats de llenguatge políticament correcte. Persones que pensen el que diuen, que han après a saber què convé dir per evitar quedar fatal. I això no assegura que deixin de ser masclistes o racistes. Són gent virtuosa que poden portar els fills a les festes de la diversitat.

Estem orientats per valors? Els valors serien una plantilla que et fa fer una cosa o altra. Però i si fos al revès? I si fos la conducta real, al marge de la pública que ens serveix per quedar bé, la que orienta els nostres valors reals, la nostra ideologia personal. Actuem en funció del que pensem o pensem en funció del que fem? Primer hi han les idees i els principis morals i després, a partir d'aquests principis, orientem la nostra experiència? O és la nostra experiència la que ens fa assimilar els principis ètics que més s'adeqüen en la nostra relació amb els altres?

27:30 L'idealisme, seguint a Marx i Engels, no pot ser d'esquerres. L'idealisme és, per definició de dretes, i parteix de l'existència de principis ètics universals que són els que determinen la conducta humana amb una moral interior que justifica la seva actuació. Però ningú s'autodetermina des del punt de vista marxista.

30:00 Els seus estudiants de primer d'antropologia arriben a la facultat amb la convicció de que la religió determina la conducta de les persones. Pensen que cadascú actua en funció de les seves creences. Però l'empirisme mostra que és el ritual el que determina el mite.

Aparentment es treu una mare de Déu perquè plogui, però mai plou. A priori poden ser pràctiques insensates. Per tant ha d'haver-hi una explicació. Les manifestacions, habitualment, no serveixen per res. Però la gent hi va. Es diu que la gent te religió perquè té por a la mort, però pot ser és al reves.

Pascal diu que si no creus, t'agenollis. Així la gent creu perquè s'agenolla i no al revés.

L'idealisme, per definició, és reaccionari. Treballa a partir de que les persones actuen en funció de les seves idees i que el problema són les idees de la gent. La ideologia no és la causa de la conducta. Les causes d'una processó no estan al cel; estan aquí, en la terra. Les ideologies son transcendents, immaterials i derivades d'una realitat tangible. Per això no es guanya res combatent una ideologia.

No es pot combatre el racisme lluitant contra les idees racistes. La ideologia racista és la conseqüència del racisme.

Aquests plantejaments deriven de “La ideologia alemanya” de Marx i Engels. La Il·lustració, la Revolució Francesa, el hegelisme d'esquerres, l'anticlericalisme espanyol plantegen lluitar contra les idees religioses, com a verí. Marx i Engels ho veuen com un error pueril d'ovelles que es fan passar per llops. No parlen de la realitat; parlen de les ombres de la realitat. La gent no s'ofega per creure en la teoria de la gravetat.

La vida és la que determina els valors. La ideologia masclista justifica la pallissa a la dona. Si soc racista no és per idees errònies, idees malaltes. És per què les meves condicions de vida em fan creure que la culpa dels meus problemes són els negres. El racisme simplifica les relacions socials.

El risc es que l'educació en valors, que realment ho és en virtuts, acabi essent un instrument del conformisme i la submissió. L'escola en lloc de preocupar-se per quan li costa el lloguer als pares del nen es preocupa per un món ideal.

L'anticlericalisme espanyol volia canviar la superestructura de les idees sense canviar la infraestructura real.

47:00 En el seu article “Por una educación en pasiones” planteja la comprensió de la ràbia, que cal comprendre que el món està ple d'injustícies i que cal oferir quelcom més que valors. En les banlieues de París hi havia gent que s'escandalitzava per la crema de biblioteques. “Ens heu putejat i no tenim res i ara ens doneu cultura?”.

En resum no es critica l'educació en valors, però cal tenir present la realitat. S'està educant en valors a persones que no tenen els drets de ciutadans.

50:00 Cal tenir present que hi han classes socials quan es fa veure que tothom és igual: per alguns, l'educació en valors servirà per quedar bé, per altres no els hi servirà de res. Pot ser cal introduir la idea de que cal rebel·lar-se contra el que és inacceptable. Rebel·lar-se, desobeir davant la injustícia no és un acte de llibertat, és una obligació, una obligació moral, un acte de decència.

No sé que ets, però estigues orgullós de ser-ho i encara més si ets pobre perquè la dignitat és l'únic que tens. L'amor no és un valor, no és ètic, és una passió. “Querer se quiere sin querer”. Lluitar, desobeir no és la conseqüència de una decisió conscient. Si ho penses, si penses en les conseqüències no ho fas. És la conseqüència d'un valor que es treballa poc en les escoles: la impaciència; és el NO. Ara!.

53:45 Aplaudiments i preguntes.

Pregunta: En la pel·lícula “La cordillera” es veu la hipocresia entre el discurs dels valors i les conductes. Hem assumit, des de la docència, aquesta actitud com a normal?

Resposta: Delgado no sap com resoldre-ho i fa el que pot. Parla de “La lengua de las mariposas” com a exemple de bon mestre en contacte amb la realitat. La lliçó es dona fora de l'aula. En “L'enfant sauvage” parla de l'escena en que el nen mossega al professor quan es rebel·la perquè ha estat castigat injustament. Els animals no es rebel·len. Aquesta capacitat de rebel·lió per la justícia és el que ens fa humans tot i que pugui ser inútil. L'educació no soluciona els problemes reals però cal intentar ser coherents amb els demés, amb el que ens envolta. Cal reclamar el dret amb el cinisme, en el seu noble sentit, i l'escepticisme que no vol dir passivitat. Tot i que pensis que no hi res a fer has de fer el que creguis que cal fer. No pots actuar sols perquè esperes tenir èxit. Ets un ésser moral perquè escoltes el cor del altres. Cal odiar la injustícia.

En el racisme no cal obrir-se a l'altre. No és diferent perquè tu siguis normal. No cal comprendre tant. El que cal es rebel·lar-se perquè una persona de color de pell diferent està essent explotat. El món és molt més interessant que el teu cor. Si tot s'acaba en festes de la diversitat, en els sentiments, no pot haver-hi canvi. No ens podem quedar en tolerar al homosexual. Cal aconseguir que pugui desenvolupar els seus drets. El Forum de les Cultures, una cobertura d'operacions immobiliàries, sols serveix per muntar un negoci basat en els valors i en la tranquil·lització de les consciències. No consisteix en estar en contra dels valors, consisteix en ser conscients de que no són suficients.

A “Los siete magníficos” Steve McQueen, un cínic, diu que ho va fer, ajudar a aquell poble, perquè no ho va pensar, perquè quan ho va fer li va semblar que era el que calia fer. A “También la lluvia”, una pel·lícula ambientada en Bolívia, el cínic productor, també és el que s'implica igual que Bogart en “Casablanca”. Ho fan perquè són gilipolles, perquè són coherents amb els que l'envolten, estan on han d'estar. No serveix una ideologia per amagar-te quan els altres et necessiten.

Pregunta: Què fa l'esquerra tradicional a Catalunya?

Resposta: Voler passar a la història quan la història ha passat d'ella. El que està passant no respon a lògiques polítiques. El procés ha quedat en mans d'una intel·ligència col·lectiva que és pre-política i que veu una oportunitat de canvi. Ell mateix no s'ho creu però veu la presència d'efervescència col·lectiva, seguint a Durkheim. Veu que els “camarades” no s'han “enterat” ni del 15M ni del procés que és propi de l'esquerra perquè és del carrer. Com deia Spinoza ningú sap el que pot un cos. Tants aplicatius i al final cal dormir a les escoles per fer front a la Guàrdia Civil. La revolució, com l'amor s'ha de fer a ran de terra.

Comentari: Es va fer una processó i no va ploure. Als pocs dies va rebentar la pressa de Tous.

Resposta: La gent surt en processó o en manifestació per demostrar que existeixen, per demostrar que ningú està sol. A ningú l'importa si serveix o no. S'ha de sortir.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada