La vida de Lazarillo de Tormes

Edició, introducció i notes de Alberto Blécua
Clásicos Castalia Narrativa Siglo XVI
Col·lecció dirigida per Pablo Jarralde Pou
Edhasa. Edició 2011
ISBN 978-84-9740-444-0
Il·lustració de la coberta: Detall de vieja friendo huevos. Velázquez 1618. National Gallery of Scotland. Edimburg.
185 pàgines





Les tres primeres edicions (Burgos, Amberes i Alcalà de Henares) estan datades al 1554. Hi ha diferents teories pel que fa a la data en que fou enllestit però en general sembla que ho fou en el 1554 o molt poc abans. L'estema (esquema de filiació) que, segons Blécua, sembla més vàlid seria;

Consideracions prèvies:

• 1476 Coplas a la muerte de su padre, de Jorge Manrique
• 1484 Botticelli: Naixement de la primavera
• 1492 Antonio de Nebrija fa la primera gramàtica del castellà
• 1499/1500 La Celestina de Fernando de Rojas
• 1508 Amadís de Gaula Recopilació de Garci Rodríguez de Montalvo
• 1511 El·logi de la follia d'Erasme de Rotterdam
• 1543 Obra poètica de Garcilaso de la Vega
• 1545 Comença el Concli de Trent. Conclourà el 1563

Què passava a Castella la dècada del 1550?

• 1551 Fundació de la Universitat de Mèxic
• 1552 Bartolomé de las Casas publica la Brevísima relación de la destrucción de las Indias
• 1553 Miguel Servet es cremat viu a la foguera a Ginebra
• 1555 Mor Juana la boja
• 1556 Carles I deixi el regne en mans de Felip II.
• 1556 Francis Drake saqueja el Carib
• 1557 Batalla de Sant Quintí. Felip II construeix l'Escorial per celebrar-ho
• 1557 La dinastia Ming autoritza als portuguesos d'establir-se a Macau
• 1559 Felip II prohibeix estudiar a universitats estrangeres
• 1559 La Inquisició crea l'Index Librorum Prohibitorum
• 1559 Guzmán de Alfarache, de Mateo Alemán
• 1559 Brueghel està pintant Els proverbis flamencs i El combat entre Carnaval i Quaresma

La primera part del Quixot es del 1605 i El Buscon de Quevedo es publicarà el 1626, es a dir, 49 i 72 anys més tard respectivament. Totes dues son hereves del Lazarillo.

Més vinculada al propio Lazarillo fou la publicació el 1545 d'una llei que "prohibía la mendicidad de quién no hubiera sido examinado por pobre, el ejercerla fuera de lugar de naturaleza y, aún entonces, sin llevar una cédula de sus curas que no se les daría sin previa confesión". Sembla que foren mesures aplicades per primer cop i que tingueren una gran repercusió en la societat.

El Lazarillo es una obra que s'enmarca perfectament en la tendència literària del 1550 on destaquen les autobiografies i els col·loquis d'influència erasmista i -evidentment- lucianesca (cal tenir present la influència de Llucià de Samòsata en Erasme). Front a les novel·les pastorils o de caballeries, El Lazarillo coincideix en el temps del lector i en una geografia gens idealitzada: és la Salamanca, Escalona, Toledo, reals. Així, per exemple, es fa referència al brau de pedra del pont romà de Salamanca, o a diferents llocs de Toledo.El que ara ens sembla habitual en qualsevol novel·la, -reconèixer la nostra ciutat- és una novetat del Renaixement. Aquesta ubicació del lector en un marc concret i conegut es la "evidentia" un recurs de la retòrica De fet és un aspecte més del renaixentisme de l'obra que fuig de la retòrica ampulosa de l'Edat Mitjana i recupera l'efectivitat retòrica del classicisme romà, particularment de Quintilià, traduint-se en el fet de que, com indica Blécua "su vocabulario y su sintáxis se mantienen en un término medio, ni arcaizantes ni innovadores en exceso" pàg 44

Al mateix temps es manté la tradició (com passava en El Conde Lucanor) d'incloure episodis de la tradició folklòrica.Així, la història del furt del vi mitjançant la palleta ja era coneguda al segle XIII. L'episodi de la confusió de l'enterrament apareix en un llibre àrab del segle X.

"Estando recibiendo aquellos dulces tragos, mi cara puesta hacia el cielo, un poco cerrados los ojos por mejor gustar el sabroso licor, sintió el desesperado ciego que agora tenía tiempo de tomar de mí venganza, y con toda su fuerza, alzando con dos manos aquel dulce y amargo jarro, le dejo caer sobre mi boca, ayudándose, como digo, con todo su poder, de manera que el pobre Lázaro, que de nada desto se guardaba, antes, como otras veces, estaba descuidado y gozoso, verdaderamente me pareció que el cielo, con todo lo que en él hay, me habia caído encima. "

Pel que fa al estil autobiogràfic cal també destacar que, a diferència de moltes altres obres que autobiografien un moment estelar, concret, de la vida del personatge, en El Lazarillo es desenvolupa tota la vida del personatge. I novament, a diferència de l'Ase d'or d'Apuleu o el Spill de Jacme Roig no es tracta d'episodis fantàstics; tot al contrari es toca de peus a terra amb un personatge molt proper. De fet, el "caso" que motiva l'obra no és explicit tot i que sembla evident que es tracta de donar raó a les sospites de que l'arcipreste s'allita amb la dona del Lazarillo.
Seria interessant conèixer si hi ha precedents d'autobiografia on el narrador és un nen.

"Parescióme que en aquel instante desperté de la simpleza en que, como niño, dormido estaba"

Cal fer referència a la peculiaritat de la distribució: un 80/90 % de l'obra es refereix a l'infantessa, resolent-se l'edat adulta en els darrers capítols molt ràpidament. Dins l'autobiografia es fa servir la fòrmula de carta-col·loqui que era bastant habitual , però sense el tancament habitual.

Dins l'estructura observem el tema de la gradació: la fam és cada vegada pitjor i al final resulta que no sols no pot robar sino que ell ha d'alimentar al seu amo. Més enllà, la culminació de la vida del personatge conclou en un "oficio infame y la deshonra familiar" (Partiendo de la nada hemos alcanzado las más altas cimas de la miseria, que diria Groucho). Cal tenir present la seva escola vital "Y fue ansí, que, después que Dios éste [el ciego] me dio la vida y siendo ciego me alumbró y adestró en la carrera del vivir".

Si el Renaixement situa l'home en el centre de l'Univers, en El Lazarillo, el centre de l'home és l'estomac. L'objectiu vital de El Lazarillo es omplir-ho, i en això contrasta amb aquells que tenen resolta aquesta ocupació. El punt d'inflexió -amb una profunda humanització i empatització- es la relació amb l'escuder fidalg. A partir d'aquest moment  l'estomac ja  ha tocat fons i en certa manera torna a recuperar la infantesa -l'episodi de l'enterrament el fa recuperar l'ingenuitat i, -sense violència- és reconfortat per l'escuder. Comença a madurar veient la crua realitat però sense cops ni fam. Aquest punt d'inflexió coincidiria amb el plantejament de Francisco Rico negant probables abusos al final del tractat quart.

Cal destacar un pesimisme social: 

Tractat VII prohibit pel Index: "viendo que no ay nadie que medre sino los que le tienen" 

i crítiques al clergat on cal veure l'influència d'Erasme:

Tractat II, també prohibit:: "toda la laceria [pobresa, sense accent!!] del mundo estaba encerrada en éste (no sé si de su cosecha era o lo había anexado con el hábito de clerecía) 

Hom ha dit que és una obra erasmista, anticlerical, escèptic, .. Per Lázaro Carreter es tractaria d'un autor fastiguejat per tot però al mateix temps afectat per la realitat. De fet, en el propi Lazarillo es plantegen diferents nivells de lectura:

"pues podría ser que alguno que las lea [las cosas nunca vistas ni oidas] halle algo que le agrade, y a los que no ahondaren tanto los deleite"

El primer punt d'ironia en el mateix pròleg:

"Justó muy ruinmente el señor don Fulano, y dio el sayete de armas al truhán porque le loaba de haber llevado muy buenas lanzas: ¿qué hiciera si fuera verdad?"

Autor:
Darrerament ha pres força la tesis de Juan Valdés. Entre d'altres arguments la lectura en sentit hebraic de la primera part i en sentit occidental del final:
LA Vida de Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adeversidaDES

Però hi ha teories pet tots els gustos. Fins i tot hi ha qui diu que es va vendre com si fos una autobiografía real, es a dir, l'autor seria el propi Lazarillo. No sobta tant aquesta proposta si pensem que, actualment,  molta gent pensa que Pascual Duarte és l'autor del llibre dedicat a la seva família.

Pel que fa al seu èxit cal dir que, com tota obra mestra, arriba a la fama quan ja no es contemporani. Introdueix un nou gènere (amb això ja seria prou) i influeix en Cervantes i en Quevedo de forma determinant. En la seva època però sols presenta 9 edicions en 50 anys. Encara pitjor si pensem que les dues darreres d'aquestes 9  (del 1599) son resultat del boom editorial del Guzman de Alfarache. La causa: quasi segur que la prohibició del 1559 pel Index la va tallar en el moment en que més èxit podia tenir.

Vocabulari:

Algunes paraules mantenen el significat actual amb certa matització:

desastrado: que els astres no li han estat favorables

"tantas fortunas, peligros y adversidades" en el pròleg, aquestes fortunes signifiquen desgràcies, tormentes en sentit mariner.

apetito goloso: vinculat a la gula

tío: com ara, però més adreçat a persones majors


Biblioteca básica RNE Radio 5 El placer de leer un clásico