CURSA nº8 VIª Cursa La Maquinista per la integració 10K

• Participació: 2.041 classificats

• Temps: Fresqueta inicial. Xafogor en molt poc temps.

• Calaixos inicials: Quatre calaixos. Els primers amb sortida separada. La resta simultània. 

• Marcatge de distància: Cada Km en plafons a mitja alçada. Perfectament visibles. Els 5 primers amb doble valor (per la 10K i la 5k)

• Avituallament: Als 5Km. Sense cap problema d'ampolles.

• Desnivell: Lleu pujada –però bastant matadora- sobre el parking de La Maquinista

• Control de pas: Als 5 Km

• Dorsal: Habitual sistema de imperdibles amb retallable per guarda-roba.

• Avituallament final: Una ampolleta d’aigua i –penso- que Coca Cola i entrepà.  

• Bossa: Vals descompte, samarreta -bastant maca- i dorsal. A destacar un kit-kat i una mena de pastilles diürètiques que em miro amb certa malfiança.

• Web: http://www.lamaquinista.com/W/do/centre/cursaintegraciolamaquinista Les classificacions disponibles el mateix dia.

• Recorregut: El punt 5 KM era meta tant per 5KM com per 10KM, es a dir, els del 10Km varem fer dues voltes.

A destacar: Parking gratuït en el mateix centre comercial. Cap problema per trobar lloc (una mica per tornar a trobar el cotxe, però això ja és un tema personal). En la sortida, sensació d’extra en Metròpolis. Altrament de cargol en una llauna. No es va poder ni trotar fins a la mateixa sortida en el calaix blau. Imagino que els posteriors serien pitjors.

Cursa dura. No se per què, però dura. Tècnicament res a veure amb la, per exemple, de El Corte Inglés. La pujada era bastant suau però… probablement el paisatge urbà no era per llençar coets.

Negatiu: Llevat del col•lapse de la sortida, tota la resta bastant correcta. A partir del Km 1 ja hi havia prou espai i no ha hagut massa creuaments ni entrebancades.

L’arribada massa atapeïda de gent que podia molestar als que anaven arribant. M’ha semblat sentir algun comentari negatiu dels que recollien l’entrepà.

Sensacions: Per primer cop he vist sense cap mena de dubte la llebre dels 45 minuts (amb un trist globus infantil pintat amb rotulador) i l’he seguit com a referent fins els 5K. També he seguit fins els 8 un senyor del C.M. SIGUEME amb un cognom força literari. Tristament els he perdut als dos i el que es pitjor, encara no se que vol dir C.M. A destacar que era dels pocs que no retallava per la vorera en les cantonades.

De fet, en els 3 Km ja estava una mica fluix.

Cap els 9,5 Km bronca d’una senyora al seu company que s’oferia a acompanyar-la fins al final. Amb un contundent “¡Que me dejes!” s’ha acabat la discussió. (avantatges de no portar mp3). En la recta final, com sempre he perdut els papers i m’he lliurat a un sprint tan digne des d’un punt de vista esportiu com poc edificant pel que fa a l’estètica.

Resultat: 46’ 36” complint-se la maledicció “romana” de no millorar la cursa de la Diagonal. Un digne 69 sobre 233