dijous, 15 d’agost de 2013

Creación de Gore Vidal



Creación de Gore Vidal
Títol original: Creation
Any: 1981
Traducció: Carlos Peralta
Editorial: Círculo de Lectores S.A. per cortesia de Edhasa
Col·lecció: Momentos estelares de la Historia. Segunda serie.
Pròleg de Francisco Rodríguez Adrados
692 pàgines + 1 mapa de l'Imperi persa amb detall de la Grècia de Pericles
ISBN 84-226-4741-9

Donada la meva tendència a dormitar en les classes de grec, pel que fa a les guerres mèdiques, el meu coneixement es limitava a saber que no es tractava de guerres entre metges, resposta que no es un mal acudit sinó que probablement sigui la resposta més comuna si es fes una enquesta. 

Amb el temps i gràcies a la penícula (o flim) 300 vaig començar a intuir que hi havia mal rollito entre els grecs i els perses o medes. Fins i tot tinc el llibre de Indro Montanelli sobre els grecs (espero que tan bó com el dels romans) pre-escalfant. 

Malgrat la meva fòbia actual per la novel·la històrica, -en general respecte a qualsevol tendència de la moda- vaig escoltar la conferència de Carlos Garcia Gual "Nuestro siglo: R. Graves, T. Wilder, M. Yourcenar y otros"
http://www.march.es/conferencias/anteriores/voz.aspx?id=379&l=1 i vaig decidir llegir-ho.

Cal reconèixer que la part que fa referència a Grècia et dona una bona visió global que et permet muntar un esquelet dels esdeveniments. La presència dels personatges grecs es viu casi en primera persona: Pitàgores ridiculitzat en el teatre per no voler menjar faves, Esquil morint per la caiguda d'una tortuga sobre la seva closca, el sexualment insaciable general Sòfocles, el tirà Hipias, Pericles, Demòcrit, Sòcrates (que apareix poc i surt bastant malparat), Anaxàgores, Aspàsia, Fidias (retratat com a mal copista), Heròdot, Protàgores, Tucídides, Temístocles,...

El món persa queda més limitat a Darius i la seva dòna Atossa, a Jerjes i la seva dona Amèstris i -molt per sobre- Artajerjes.

Pel que fa a la India destaquen Ajatashatru (Ajatasatru segons la Wikipedia) i Buda.

Finalment, a Catay (Xina) tenim a Confuci. La resta dels noms són un veritable batibull.

El millor: a banda de donar-te un bon panorama de com devia ser la vida en el temps de Pericles-Sòcrates, et fa replantejar que efectivament es tan vàlid parlar de guerres mèdiques com de guerres gregues (una mica com el tema de la reconquesta, on el "re" sobra bastant).

El pitjor: la part de Xina és bastant insuportable. L'esmentat batibull de noms fa que et perdis la major part del temps. Quan retorna a Pèrsia, és com un alè d'aire fresc a la novel·la.

Recomanable?: Sí per la part greco-persa (un 60% de la novel·la) Rotundament NO per la part xinesa: una plasta.

En qualsevol cas, si es pot, es recomanable el pròleg de Rodríguez Adrados que ens posa en guàrdia respecte a algunes llicències històriques. 

I si hom no és un veritable coneixedor del moment històric, que no dubti en fer-se un esquema dels personatges.

Perles:

"Un águila en busca de una superficie dura donde romper la tortuga que sostenía en sus garras, tomó por una roca la calva del autor [Esquilo] de Los Persas y dejó caer la tortuga con fatal precisión." (pàg. 29)

"En su juventud, a Atosa le gustaban más los eunucos que los hombres. Esto sucedía con la mayoría de las mujeres. Después de todo, si un eunuco ha madurado sexualmente antes del momento de su castración, puede tener una erecci** normal." (pàg. 96) [lamentablement no puc escriure la paraula erecció dins la cita perque, automàticament, es crea un vincle que pot portar a ves a saber on...]

"Como todo visitante de Babilonia, fuimos directamente al templo de Ishtar, donde las mujeres se prostituyen. Según una antigua ley del país, toda mujer babilonia debe ir, una vez en su vida, al templo de Ishtar, y aguardar en el atrio a que un hombre le ofrezca plata por hacer el amor. El primero que le ofrece dinero se queda con ella. En otros templos de la diosa, muchachas y hombres jóvenes reemplazan a las prostitutas; y se considera que el hombre que se acuesta con un homosexual del templo gana la bendición especial de la diosa". (pàg. 127)

"En este mismo momento, los atenienses están atareadísimos imitando el trabajo de Jerjes. Afortunadamente, he visto el original. Y, afortunadamente, jamás veré las toscas copias de Fidias." (pàg. 371)

Errata tipogràfica: "Antes de cinco arios, estaría junto a su padre en la tumba de roca, en las afueras de Persépolis." (pàg. 388) Serà "años"...

"Y canto los versos que Homero componía sobre la bella Helena y el falso Paris, el pederasta Patroclo y su pequeño e inimitable Aquiles, el señorial Príamo y su calamitosa caida." (...) "Creo que Aquiles era mayor que Patroclo, si bien ambos eran amantes al modo griego.
-Debes permitir algunas licencias de mi inspiración, noble señor. Pero no es un secreto: mi antepasado creía que Aquiles era el menor, aunque no se atrevía a decirlo." (pàg 413)

"¿Cómo es esa vieja frase? No confíes en un griego que te hace regalos." (pàg. 648) [timeo danaos et dona ferentes, de Virgili]

"Naturalmente, si se sorprendía a una mujer del harén con un hombre, ella era estrangulada y él enterrado vivo. Un destino bastante peor que el del adúltero ateniense, obligado a recibir en el ano un enorme puerro, algo que en esta ciudad puede causar tanta satisfacción como incomodidad." (pag. 655)

"Sin embargo, cuando este año regresé a Atenas, nadie me conocía, ni siquiera el garrulo Sócrates." (pàg. 692)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada