dilluns, 26 d’agost de 2013

La guerra de la Independencia en España de J.R.Aymes

Títol: La guerra de la Independencia en España (1808-1814)
Títol original: La guerre d'indèpendence espagnole (1808-1814)
Any: 1973
Autor: Jean René Aymes
Traducció: Pierre Conard
Pàgines: 114 + bibliografia + documents + cronologia (total 169)
Edició: Tercera edició corregida, gener 1986
Editorial: Siglo veintiuno de españa editores
Col·leció: Estudios de historia contemporanea siglo XXI
ISBN: 84-323-0171-X




Sense cap referència a èpiques batalles presenta suficients dades per concloure que el poble espanyol fou -sense cap mena de dubte- l'actor d'aquesta guerra. Actor però dirigit i manipulat per les forces conservadores i absolutistes que foren les veritables triomfadores.

Marx, el 17/10/1854, al New York Daily Tribune, pàgina 6, fa uns bonics comentaris sobre la Junta Central:


"But not satisfied with hanging as a dead-weight on the Spanish revolution they actually worked in the sense of the counter-revolution, by re-establishing the ancient authorities, by forging anew the chains which had been broken, by stifling the revolutionary fire wherever it broke out, by themselves doing nothing and by preventing others from doing anything. During their stay at Seville, on July 20, 1809, even the English Tory Government thought necessary to address them a note strongly protesting against their counter-revolutionary course apprehending that they were likely to suffocate the public enthusiasm. It has been remarked somewhere that Spain endured all the evils of revolution without acquiring revolutionary strength. If there be any truth in this remark, it is a sweeping condemnation passed upon the Central Junta."

http://chroniclingamerica.loc.gov/lccn/sn83030213/1854-10-27/ed-1/seq-6/


"Emprender el estudio de los móviles de los afrancesados y de los insurrectos sería cometer el error casi fatal de creer que el combatiente español de 1808, ante un dilema crucial, tuvo luces y tiempo suficientes para elegir su campo." (pàg, 33)

"La miseria es tan mortífera que, según parece, las armas de fuego no hicieron mas víctimas que las epidemias y el hambre. El tifus, la disentería, las "calenturas" en las cárceles diezman a la población subalimentada y la crisis de subsistencias de 1812 elimina a los más débiles." (pàg. 105)

"El tratado de Valençay, firmado el 11 de diciembre de 1813, hace retroceder a España a la primavera de 1808." (pàg. 106)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada