dissabte, 25 d’octubre de 2014

Demencia digital de Manfred Spitzer

Títol: Demencia digital
Títol original: Digitale demenz
Autor: Manfred Spitzer
Any publicació: 2012
Editorial: Ediciones B Grupo Zeta
1ª edició: Maig 2013
Traducció: Jorge Seca
ISBN: 978-84-666-53091
Codi Biblioteca: 681.3 Spi
Pàgines: 371

Escrit per un catedràtic de psiquiatria que, a banda, es psicòleg i filòsof. Per tant, es pot concloure que deu saber del que parla. En la portada veiem que es tracta d’un best seller a Alemanya però sobta que no hagi traducció a l’anglès.

Es llegeix molt ràpid i es força entretingut. La idea fonamental es que l’abús (i fins i tot l’ús) dels mitjans digitals ens fa tornar estúpids i gords.

Posa de manifest que la comunitat educativa no aporta estudis científics que avalin el seu “compromís” amb aquestes tecnologies, que els polítics ni estan capacitats ni els interessa oposar-se als lobbies de les grans companyies i que les famílies estan totalment desinformades i sotmeses a la publicitat.

Especialment fins als dos anys, el cervell del nen es va formant per la interacció amb les persones que els envolten. Els mitjans digitals –com ara el Baby Einstein- no sols no els aporten res sinó que, sobre tot, els fan perdre temps i, per tant, afecten a la no formació (no es generen les connexions sinàptiques que es podrien formar) del cervell.

D’altra banda fa reflexionar sobre la reducció de contactes socials reals sobre tot en les noies per us de xarxes virtuals i dels nois per la seva creixent addició als jocs violents

Tot i que en els últims capítols s’excita una mica –i si la seva argumentació es certa té motius-  es un llibre tant interessant com acollonant. La base bibliogràfica és considerable, la argumentació presenta nombrosos estudis estadístics i, si apliquem aquell vell plantejament de preguntar-nos a qui beneficia l’estat actual de les coses, probablement té bastant raó.

També, en el darrer capítol dedicat a recomanacions per evitar els perjudicis dels mitjans digitals, coincideix amb Erich Fromm en la necessitat d’invertir més en experiències que en objectes.

Com anècdota, es curiós que en els agraïments fa esment a un noi que li va ajudar a dissenyar la portada. En la versió espanyola, la portada no té res a veure amb la de l’edició alemanya.


Les noves generacions són les més capacitades de tots els temps.... Segur? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada