L'objectiu era poder veure contingut multimèdia del disc dur del PC en una TV en una habitació diferent. La distància linial -passant un cable per la paret- es situa en torn a 7 metres.
La TV és una Philips TV LCD 32PFL8605H amb 4 connexions HDMI, una RJ45, un parell d'euroconnectors, 4 USB, una VGA i una connexió Pr/Pb/Y entre d'altres. veiu la foto )
La primera opció fou la recomanada per Philips: un PTA01 inalàmbric (en torn a 60 €). En teoria ha der ser una alternativa directa al HDMI, es a dir, la TV es converteix en una segona pantalla.
Com a segona opció un cable HDMI. El cost d'un HDMI d'uns 7 metres en una gran superficie es situa en torn als 30 €. En botigues especialitzades del C/ Casanova es pot trobar per molt menys. Les mateixes botigues, però, no recomanen l'utilització de HDMI tan llargs. A banda, el PC sols té una sortida HDMI. Per tant calia un bifurcador de HDMI (en torn a uns 11 €). Aquesta peça senzilla, resulta que a data d'avui no es pot trobar a Barcelona fins que els senyors xinesos es decideixen a fer-ne unes quantes.
Descartada la primera opció (encara no entenc la causa) i la segona per raons tècniques va apareixer una tercera idea de la que no tenia constància: connexió mitjançat un cable de xarxa de tipus RJ45.
La connexió es bastant simple:
El router (un xavi típic de Telefònica) té quatre entrades. Una d'elles l'ocupa el cable RJ45 que es connecta a la tarja de xarxa del PC. Queden tres lliures. En una d'elles es connecta el nou cable RJ45. L'altre extrem es connecta al TV.
Ara comença la part una mica més complicada. Cal un servidor de medios (segons indica l'ajuda del TV). Qué és això?. Doncs un programa que permeti que l'ordinador i la TV s'entenguin. Es la diferència respecte al HDMI que ho fa tot sol.
El primer servidor de medios que vaig provar (o tastar) era el Tversity. Les primeres impressions foren molt bones, però presentava dos problemes: no es podia fer avançar la pel·lícula a un punt concret i de vegades es perdia la senyal i calia tornar a veure la pel·lícula des del principi.
Vaig consultar novament l'ajuda i entre els diferents "servidores de medios" que proposava vaig escollir el Windows Media Player v11 o superior. Per configurar-ho vaig tenir que crear un compte Windows Live -que no penso fer servir- i fer uns quants canvis que -si ho he conseguit- deu voler dir que una mica intuitiu ha de ser.
I ja està.
Consideracions evidents:
Primer cal engegar router i ordinador.
Desprès la TV. Si ho fem al revés, la TV no reconneixerà l'ordinador i no funcionarà.
Si alguna vegada no es troba la connexió, es canvia el cable del router a un altre forat i llestos.
Aquesta connexió serveix per veure les imatges, música o pel·lícules que tinguem en una o unes carpetes del disc dur o perifèric que indiquem al Windows Media Player. No serveix (o encara no ho he sabut configurar) per veure en el TV videos de internet com ara Youtube o pel·licules on-line.
TAGS:
¿Cómo conectar el PC a la TV mediante RJ45?
Com connectar el PC a la TV mitjançant RJ45?
How connect PC with TV by RJ45?
divendres, 31 de desembre del 2010
divendres, 24 de desembre del 2010
Sobre Winlite.iso
Avui he trobat un analitzador d'espai en disc dur -Scanner 2.10- que trobo que és fantàstic. Hi ha referències a http://scanner.softonic.com/ Tan fantàstic és que tenia aigua al foc i quasi em quedo sense...
La qüestió es que analitzant l'ocupació de disc m'he trobat amb un fitxer de 619 Mb anomenat Winlite.Iso.
Prudentment, abans d'esborrar-ho he indagat una mica i, ...pot ser es millor, de moment, no esborrar-ho:
http://es.kioskea.net/faq/175-windows-xp-crear-un-cd-original-pc-de-marca
La qüestió es que analitzant l'ocupació de disc m'he trobat amb un fitxer de 619 Mb anomenat Winlite.Iso.
Prudentment, abans d'esborrar-ho he indagat una mica i, ...pot ser es millor, de moment, no esborrar-ho:
http://es.kioskea.net/faq/175-windows-xp-crear-un-cd-original-pc-de-marca
dimarts, 21 de desembre del 2010
Vba de Eduardo Olaz
Un fantàstic curs sobre vba creat per Eduardo Olaz
http://www.mvp-access.com/foro/forum_topics.asp?FID=19
http://www.mvp-access.com/foro/forum_topics.asp?FID=19
diumenge, 19 de desembre del 2010
Capitals d'Europa 2
Antiga URSS
Les Repúbliques Bàltiques. 1990-1991:
Estonia: Tallin (1991)
Letonia: Riga (1991)
Lituania: Vilnius (1990)
Russia: Moscou
1991
Bielorússia: Minsk
Ucraïna: Kiev
Moldàvia: Chisinau
Kazakhastan: Astanà
Geòrgia: Tblisi
Armènia: Erevan
Azerbaidjan: Bakú
En el mapa de sota podem veure un munt de coses que hem estat tractant darrerament:
El riu Volga desembocnta en el Mar Caspi just desprès d'Astracan.
El riu Ural marcant la frontera entre Europa i Asia juntament amb els Monts Urals
El Dvina septentrional desembocant al Mar Blanc.
Helsinki i Tallin una davan de l'altra.
La ciutat costera de Riga, on desemboca el Dvina occidental o Daugava.
Vilnius, la única capital bàltica que no toca el mar
Kaliningrad, un petit bocí de Russia on encara queda l'enigma de Koningsberg sobre la laguna del Vístula.
Minsk, on la democràcia és poc més que formal.
Kiev, vorejada pel Dnieper
Kazan, conegut pels aficionats del Barça a la riba del Volga
Volgograd, l'antiga Stalingrad en la cruïlla entre el Don i el Volga
Chisinau, molt aprop del Port d'Odesa a la riba del Mar Negre
El Mar de Aral, quasi bé desaparegut entre Kazahistan i Uzbejistan -amb la mítica Samarcanda-.
El Mar Caspi, que banya Baku, la capital de Azerbaiyan.
Erevan, al bell mig de les montanyes d'Armenia
Tblisi, capital de Georgia als peus del Caucas.
I del punt més alt d'Europa (Gora Elbrus amb 5633 metres) en el Caucas al punt més baix amb -28 metres en el Mar Caspi.
Capitals d'Europa 1
Antiga Iugoslàvia
Serbia: Belgrad
1991:
Eslovènia: Ljubljana
Croàcia: Zagreb
Macedònia: Skopje
Bòsnia i Hercegovina: Sarajevo
2006:
Montenegro: Podgorica
2008:
Kosovo: Pristina
dijous, 16 de desembre del 2010
Gravador de pantalla
He localitzat a:
(en aquest link, atenció al password per descomprimir. Està al video de la web)
Es el Camtasia, un bonic software de gravació de pantalla. Es molt senzill d'utilitzar. Simplement pulses el botó REC, vas gravant i quan vols aturar polses F10. Ara sols cal guardar-ho que es pot fer en el format propi o en .avi
dilluns, 13 de desembre del 2010
Cmos checksum error - default loaded
En un PC "proper" i ja amb una certa edat va apareixer el bonic missatge:
Cmos checksum error - default loaded
La solució ha estat bastant fàcil: simplement canviar-li la pila.
Aquest problema ja el vaig patir fa molts i molts anys, i en aquell cas, la pila estava soldada a la placa. Ara, afortunadament, ha estat molt més fàcil. Simplement presionar un piu, treure la vella i possar la nova.
Cal fixar-se, evidentment, en la polaritat. Habitualment el pol possitiu a la part visible, es a dir, adalt.
Vaig comprovar que la pila (una pila de botó de CR2032) vella no funcionava (amb una bàscula) amb la qual cosa la causa estava bastant clar. La solució ha estat una miqueta (no gaire) més complicada. Al principi, amb la pila nova, -validant amb la mateixa bàscula que estava en perfecte funcionament- continuava apareixen el missatge.
Seguint diferents consells publicats en foros de hardware vaig treure la pila uns 10 minuts (evidentment amb el PC apagat i desconnectat de la xarxa elèctrica), la vaig apretar una miqueta (a alguns els hi passava que no l'acabaven de connectar correctament). Vaig entrar a la BIOS polsant Escape en la fase d'engament. En aquesta BIOS (una AWARD) vaig escollir l'opció LOAD OPTIMIZED DEFAULTS (es a dir, vaig recarregar la configuració per defecte).
I ... solucionat.
Cmos checksum error - default loaded
La solució ha estat bastant fàcil: simplement canviar-li la pila.
Aquest problema ja el vaig patir fa molts i molts anys, i en aquell cas, la pila estava soldada a la placa. Ara, afortunadament, ha estat molt més fàcil. Simplement presionar un piu, treure la vella i possar la nova.
Cal fixar-se, evidentment, en la polaritat. Habitualment el pol possitiu a la part visible, es a dir, adalt.
Vaig comprovar que la pila (una pila de botó de CR2032) vella no funcionava (amb una bàscula) amb la qual cosa la causa estava bastant clar. La solució ha estat una miqueta (no gaire) més complicada. Al principi, amb la pila nova, -validant amb la mateixa bàscula que estava en perfecte funcionament- continuava apareixen el missatge.
Seguint diferents consells publicats en foros de hardware vaig treure la pila uns 10 minuts (evidentment amb el PC apagat i desconnectat de la xarxa elèctrica), la vaig apretar una miqueta (a alguns els hi passava que no l'acabaven de connectar correctament). Vaig entrar a la BIOS polsant Escape en la fase d'engament. En aquesta BIOS (una AWARD) vaig escollir l'opció LOAD OPTIMIZED DEFAULTS (es a dir, vaig recarregar la configuració per defecte).
I ... solucionat.
dissabte, 11 de desembre del 2010
divendres, 10 de desembre del 2010
Carregar DGN en ArcGis
Carrega d'un DGN v8 en ArcCatalog (si hem creat un File Geodatabase o un Personal Geodatabase.
Ens situem sobre el DGN i amb el botó de la dreta fem servir Export to Geodatabase Multiple
Habitualment hi ha prou amb escollir Polyline i Polygon o Polyline i Annotation...
Altra opció és utilitzar l'eina d'ArcCatalog Quick Import.
Aquesta eina -intuitiva malgrat sigui Arc- es troba en el grupData Interoperability Tools.
Es possible que des de Tools / Extensions no es pugui accedir. En aquest cas, la solució passa per connectar-se directament (amb Add Data) a la ruta en que es troba l'eina. Habitualment és:
C:\Archivos de programa\ArcGIS\ArcToolbox\Toolboxes\Data Interoperability Tools
Altra opció és utilitzar l'eina d'ArcCatalog Quick Import.
Aquesta eina -intuitiva malgrat sigui Arc- es troba en el grupData Interoperability Tools.
Es possible que des de Tools / Extensions no es pugui accedir. En aquest cas, la solució passa per connectar-se directament (amb Add Data) a la ruta en que es troba l'eina. Habitualment és:
C:\Archivos de programa\ArcGIS\ArcToolbox\Toolboxes\Data Interoperability Tools
dimarts, 7 de desembre del 2010
Vida y destino
He començat a llegir Vida y destino de Vasili Grossman.
Està força interessant però a banda de que hi ha un munt de personatges, l'autor té el lleig costum d'anomenar-los de diferents formes.
Això barrejat amb el fet de que una part important del començament està centrada en la Batalla de Stalingrado, m'ha fet rascar una mica en aquesta batalla, que sembla ser, ha estat la més gran de totes les que ha viscut la humanitat, que no és poc.
El personatges històrics d'aquesta batalla són:
OFICIALES DEL EJÉRCITO SOVIÉTICO EN STALINGRADO
General Yeremenko: comandante en jefe del frente de Stalingrado.
Teniente General Zajárov: jefe del Estado Mayor de Yeremenko.
General Chuikov: comandante del 62° Ejército.
General Krilov: jefe del Estado Mayor de Chuikov.
Gúrov: comisario de división.
Comandante Pozharski: comandante de artillería del 62° Ejército.
Teniente Coronel Batiuk: comandante de la 284ª División de Fusileros.
General Guriev: comandante de la 39ª División de Guardias.
Comandante Rodímtsev: comandante de la 13ª División de Guardias.
Uns quants paràgrafs ens poden ajudar a situar-los:
(7)
En el mando[del ejército 62], aislado de las tropas, el día parecía penosamente largo. Chuikov, Krilov y Gúrov lo intentaban todo para llenar el tiempo y así tener la ilusión de estar realizando una actividad: escribían cartas, discutían los posibles movimientos del enemigo, bromeaban, bebían vodka, acompañándolo de vez en cuando con algo de comer, o bien guardaban silencio aguzando el oído al estruendo de las bombas. En torno al refugio se abatía una tormenta de hierro que sesgaba la vida de aquellos que por un instante asomaban la cabeza sobre la superficie del terreno. El Estado Mayor estaba paralizado.
(...)y el teniente coronel Batiuk, veterano de Stalingrado, cuya división estaba apostada bajo el Mamáyev Kurgán, se apresuraron a presentar sus informes a Chuikov y Krilov. En los informes dirigidos a Gúrov, miembro del Consejo Militar, comenzaron a sonar los nombres famosos de Stalingrado -el operador de mortero Bezdidko, los francotiradores Vasili Záitsev y Anatoli Chéjov, el sargento Pávlov(...)
(9)
Tras recibir la primera comunicación del incendio, el jefe del Estado Mayor, el teniente general Zajárov, fue a transmitir la información a su comandante, el general Yeremenko. Éste pidió a Zajárov que fuera personalmente al centro de transmisiones para hablar con Chuikov.(...)
Al otro lado de la línea se encontraba el jefe del Estado Mayor de la división[Batiuk]. Él, al igual que la joven telefonista, se asustó al oír la respiración jadeante y la voz imperiosa del jefe del Estado Mayor del frente[Zajárov] preguntarle:
– ¿Qué está pasando ahí? ¡Déme un informe! ¿Está en contacto con Chuikov?
El jefe del Estado Mayor de la división [Batiuk] le refirió el incendio de los depósitos de petróleo y que una cortina de fuego había caído sobre el cuartel general del Estado Mayor del ejército; la división no tenía ninguna comunicación con Chuikov. Al parecer no todos habían perecido puesto que a través del fuego y el humo podía verse a un grupo de personas en la orilla del río; pero ni por tierra, ni cruzando el Volga en barca era posible llegar hasta ellos, porque el río estaba ardiendo.Batiuk, junto a una compañía de defensa del Estado Mayor, había costeado la orilla donde se propagaba el incendio para tratar de desviar el petróleo en llamas y ayudar a los hombres atrapados a escapar del fuego.
Después de haber escuchado las palabras del jefe del Estado Mayor, Zajárov dijo:
– Informe a Chuikov… Si todavía está vivo, informe a Chuikov… -y se calló.
(13)
Yeremenko comenzó a interrogar al anfitrión sobre aquel desdichado fuego, sobre cómo había decidido emplear las reservas, sobre la acción combinada de la infantería y la artillería, sobre la concentración de los alemanes en torno al distrito fabril. Formulaba preguntas y Chuikov respondía como se presupone que se debe responder a un superior.
(...)Se acercaba el momento de la despedida. Según una regla tácita, un superior que está bajo fuego enemigo sólo se va cuando sus subordinados se lo piden. Pero la indiferencia de Yeremenko hacia el peligro era tan absoluta y natural que aquellas reglas no le atañían.
Distraídamente y al mismo tiempo vigilante, volvió la cabeza para seguir el silbido de la trayectoria de un obús.
– Bueno, Chuikov, ya es hora de irme.
Es pot descarregar tot a:
Un parell de fotos de Yeromenko i Chuikov
dissabte, 4 de desembre del 2010
El pensamiento PowerPoint
Ho sospitava..
El pensamiento PowerPoint: indagación sobre este programa que te vuelve estúpido
http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/PowerPoint/nos/hace/estupidos/elpepirtv/20101020elpepirtv_2/Tes
El pensamiento PowerPoint: indagación sobre este programa que te vuelve estúpido
http://www.elpais.com/articulo/Pantallas/PowerPoint/nos/hace/estupidos/elpepirtv/20101020elpepirtv_2/Tes
Pàgina amb subtítols en anglès
En anglès i en moltíssims idiomes:
Per exemple, si voleu obtenir els subtítols del capítol 1 de la temporada 6 de Bones, a l'esquerra de Search introduiu
bones 6x01
i en no res teniu els subtítols en anglès o, polsant la bandereta corresponent, en l'idioma que vulgueu.
Tags:
Subtítulos en inglés
dimecres, 1 de desembre del 2010
Pneumàtics Suzuki GS 500
A punt de fer els 30.000, el pneumàtic davanter ja comença a demanar el canvi.
El davanter 110-70-17.
El traser 130-70-17
El davanter 110-70-17.
El traser 130-70-17
Tots dos són Bridgestone.
La broma amb data 04 de desembre:
- Pneumàtic davanter Bridgestone 109,95 amb un descompte del 15 % 93,46 €
- Gestió residus 1,58 €
- Ma d'obra (mitja hora) 17,48 €
- Iva 18 % 20,25 €
Total 132,77 €
diumenge, 28 de novembre del 2010
Previsió de les eleccions
La previsió del mini-jo dona 63 escons a CiU. La meva els hi dona majoria absoluta.
Qui guanyarà la porra?
dimecres, 24 de novembre del 2010
Foro sobre MicroStation
http://mediocad.com/phpBB2/index.php
Segons la capçalera: TODO SOBRE MICROSTATION. MDL, MVBA, MACROS.
Hi ha links interessants.
Segons la capçalera: TODO SOBRE MICROSTATION. MDL, MVBA, MACROS.
Hi ha links interessants.
diumenge, 21 de novembre del 2010
Polítics estupids
La nueva arca de Noé
Valentí Puig.
La Vanguardia, 21/12/2010 pàg.47
dissabte, 20 de novembre del 2010
Joc de les eleccions
Avui, el mini-jo s'ha estat muntant un joc sobre les el·leccions del dia 28. De moment aquest és l'aspecte:
dimarts, 16 de novembre del 2010
Relleu d'Espanya
De la pàgina http://www.iseron.com/index.php/tag/rios-de-espana/ obtenim aquestes dues boniques imatges de les plantilles que feiem servir cap els anys 70:
RIUS:
Fem un petit repàs
Xarxa hidrogràfica atlàntica:
Primer el quatre grans rius atlàntics:
Duero: Neix al Sistema Ibèric dins la provincia de Sòria i desemboca a Oporto. Es el tercer més llarg de la Península. Travessa la Submeseta Septentrional. La seva conca està envoltada per la Serralada Cantàbrica i el Sistema Central
Tajo: També neix al Sistema Ibèric, concretament a la Serra d'Albarracín a Terol, ben a prop de Dinópolis. Desemboca a Lisboa. Es el riu més llarg de la Península i, per poquet, passa dels 1000 Km (concretament 1008). De fet, per molt poquet no s'uneix al Riu Cabriel, un afluent del Xúquer de la xarxa mediterrània.
El Tajo forma la Depresió del Tajo menys important que la de l'Ebre o la del Guadalquivir. La seva conca està envoltada pel Sistema Central al nord i els Montes de Toledo al Sud Est.
El riu Manzanares, el que passa per Madrid tocant el Vicente Calderón va a parar al Jarama (riu que va donar nom a la famosa novela de R. Sánchez Ferlosio) i aquest va a donar al Tajo.
Finalment, fer esment a que el riu Tajo i el Segura estan units pel Trasvase Tajo-Segura.
Guadiana: Un riu molt curiós. Segons la tradició popular, apareix i desapareix. De fet, es deia que el que li passava es que, en alguns trams del seu neixement, és subterrani. Neix a los Ojos del Guadiana, un paratge de Ciudad Real. Una altra curiositat és el nom. Els romans li deian Fluminus Anae, es a dir Riu dels ànecs. Va mantenir el nom Ana i els àrabs li van afegir el uadi (riu) quedant Guadiana. La seva part final, que transcorre de Nord a Sud, fa frontera amb Portugal i de vegades entra dins. La seva desembocadura es frontera amb Portugal.
Al Nord Est té els Montes de Toledo i al Sud Sierra Morena. Travessa la Submeseta Septentrional
Guadalquivir: Un altre uadi. Aquest era el uadi-al-kabir, es a dir, el riu gran. Neix a Jaen i desemboca a Sanlucar de Barrameda. Passa per Sevilla on té un port. Es situa en la Depresió del Guadalquivir i està envoltat al nord per la Sierra Morena i pel sud la Serralada Subbètica. Els romans li deien Riu Betis.
A banda d'aquests cal parlar:
A Galicia: El Miño amb el seu afluent Sil, el Ulla i el Tambre
A Andalucia els rius Odiel, Tinto i Guadalete
Xarxa hidrogràfica cantàbrica:
De Oest a Est:
A la zona galaico-asturiana el riu Eo. Neix a la Serralada Cantàbrica.
A Asturies el Nalón amb el seu afluent Narcea. Tots dos neixen a la Serralada Cantàbrica.
A Euskadi el Nervión i el Bidasoa. El Bidasoa fa frontera amb França i en la seva desembocadura està l'aeroport de Sant Sebastià. També molt a prop de la desembocadura es troba l'illa dels Faisans, que es administrada sis mesos per França i sis mesos per Espanya. En aquesta illa es va signar la Pau dels Pirineus entre França i Espanya el 1659 que va possar fí a la Guerra dels 30 anys i va significar el lliurament de la Catalunya Nord a França. Els rius d'Euskadi neixen a les Muntanyes Basques
Xarxa hidrogràfica mediterrània:
De Nord cap a Sud:
Ter
Llobregat
Ebre amb els afluents Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana, Gállego, Jalón. L'Ebre, el segón riu més llarg d'Espanya neix a la Serralada Cantàbrica i desemboca en el Delta de l'Ebre. Ocupa la Depresió de l'Ebre envoltada pels Pirineus al Nord i la Serralada Ibèrica al Sud amb orientació NW-Se
Millars
Túria
Xúquer amb els seus alfuents Vinalopó i Sangonera
Guadalhorce
MUNTANYES:
El resum de les serralades es compren millor considerant els rius com s'ha vist en l'apartat anterior. Recordem les principals unitats prenent ara com a referent la Meseta:
Interiors: Sistema Central i Monts de Toledo
Al voltant: Massís Galaic, Serralada Cantàbrica, Serralada Ibèrica i Sierra Morena
Exteriors: Muntanyes Basques, Pirineus, Sistema Mediterrani, Serralada Subbètica i Serralada Penibètica
El Mulhacen, amb 3478 metres és el pic més alt de la Península. Es troba a Sierra Nevada, dins la Serralada Penibètica a la provincia de Granada. S'arriba per una carretera envoltada, com el seu nom indica, de neu. Amb vespa es pot pujar, ho aseguro.
Per anar al punt més alt de l'estat espanyol caldrà anar al Teide a Tenerife, amb 3718 metres.
Pel que fa a les Illes Canaries, de les grans, les dues més orientals (Fuerteventura i Lanzarote) són menys muntanyoses que les altres (Gran Canaria, Tenerife -amb el Teide- Gomera, La Palma i Hierro
En les illes Balears destaca la Serra de Tramontana, que si ens fixem en el relleu subterrani no deixa de ser una perllongació del Sistema Bètic
COSTES
Com a accidents geogràfics de la Costa Mediterrània cal destacar el Cap de Creus (tocant França) , el Cap de Palos (tocant el Mar Menor a Murcia) i el Cap de Gata (on la costa gira de cop cap l'Oest)
En la Costa Atlàntica cal distinguir tres parts:
Gallega, on destaquen (de sud a nord) les Ries de Vigo, Pontevedra i Arousa i el Cap de Finisterre, en el punt més occidental d'Espanya (però no de la Península, que seria el Cabo da Roca)
Andalusia: Destaca la Punta de Tarifa, el punt més al Sud de la Península i la Badia de Cadis
Canaries: Es la tercera part amb penyasegats en les illes rocoses del Oest i platges en las de l'Est.
La Costa Cantábrica abarca des del Pais Basc fins el Cap Ortegal (molt aprop de la Estaca de Bares) en La Coruña prop d'un poblet anomenat Cariño. Destaquen la Ria de Ribadeo (que és la Ria on desemboca el Riu Eo, del que ja hem parlat a Asturies) i la Ria de Viveiro a Lugo
Si us ha ajudat o voleu alguna ampliació, deixeu un comentari...
dilluns, 15 de novembre del 2010
Els agents geològics
Els canvis en el relleu de la terra són molt lents. Per produir-se, els hi cal ENERGIA. Aquesta energia pot ser externa (la del Sol) o interna, (el calor intern de la pròpia Terra)
En general
- els agents geològics interns son constructors de relleu (formen serralades)
- els agents geològics externs son destructors de relleu (erosionen i uniformitzen)
AGENTS GEOLOGICS EXTERNS
Els agents geològics externs son conseqüència de l’acció del Sol. Són
- Aigua
- Vent
- Temperatura i gasos
- Éssers vius
La seva acció –que pot ser combinada o no- provoca un cicle continu de canvis. Les fases d’aquest cicle són:
- Meteorització: trencament o alteració de les roques per acció de la pluja o el vent
- Erosió: els fragments alterats o trencats són transportats per l’aigua o el vent
- Transport: els fragments són transportats a altres llocs
- Sedimentació: els fragments es dipositen
Algunes definicions de Meteorització i Erosió
Patton, Alexander & Kramer:
Meteorización: Desintegración física y descomposición química de una roca en regolito.
Erosión: Desalojamiento o acarreo del material meteorizado mediante el viento, el agua o el hielo
Gran Enciclopèdia Catalana
Meteorització: Alteració i esmicolament de les roques de l'escorça terrestre per l'acció mecànica i química dels agents erosius atmosfèrics, entre els quals cal esmentar l'aigua, el vent i els canvis de temperatura.
També les plantes, en introduir les arrels entre les esquerdes de les roques, col•laboren eficaçment en llur esmicolament.
Erosió: Despreniment i transport dels detrits pels agents en moviment que operen sobre la superfície terrestre.
Wikipèdia:
Weathering is the breaking down of Earth's rocks, soils and minerals through direct contact with the planet's atmosphere. Weathering occurs in situ, or "with no movement", and thus should not be confused with erosion, which involves the movement of rocks and minerals by agents such as water, ice, wind, and gravity.
Erosion is the process of weathering and transport of solids (sediment, soil, rock and other particles) in the natural environment or their source and deposits them elsewhere. It usually occurs due to transport by wind, water, or ice; by down-slope creep of soil and other material under the force of gravity; or by living organisms, such as burrowing animals, in the case of bioerosion.
L’acció geològica de l’aigua:
L’aigua és el més important dels agents geològics externs. Participa en estat líquid, sòlid o gasós en totes les fases de les accions dels agents geològics externs. En els terrenys amb poca o sense protecció vegetal –com ara els llocs que han sofert un incendi- arrastra partícules que aniran als torrents i als rius i col•laboraran en l’acció erosiva.
Els rius presenten tres parts:
- Curs alt
- Curs mitjà
- Curs baix
La vall del riu pot ser en V quan és fluvial o en U quan és d’origen glacial. La part frontal de la glacera, farcida de pedres, és la morena (morrena en castellà).
L’acció geològica del vent:
L’aire pot fer moure les partícules de sòl no fixades al terra. D’aquesta manera possibilita una acció erosiva i al fer perdre sòl afavoreix la reducció de mantell vegetal que a la seva vegada facilita l’acció erosiva.
Com que al vent li costa més aixecar les pedretes més pesades, l’acció erosiva en la part baixa és superior a la de la part alta. Això dona morfologies com ara les de la Ciutat Encantada de Cuenca.
L’acció geològica de la temperatura i els gasos de l’atmòsfera
Temperatures extrems i els canvis sobtats afavoreixen la meteorització i l’erosió per cicles de dilatació i contracció que poden provocar trencament.
L’aigua que es fica entre les escletxes, al congelar-se, augmenta de volum i pot provocar trencament, es a dir meteorització.
L’oxigen oxida els materials de ferro convertint-los en un polsim fàcilment erosionable.
L’acció geològica dels essers vius:
Els líquens (simbiósi d’alga i fong) erosionen la roca al alimentar-se d’algunes partícules. A banda afavoreixen l’arrelament de plantes que amb el creixement de les arrels poden trencar la roca.. Líquens i plantes provoquen meteorització però són agents que eviten l’erosió.
Formigues, cucs, talps, conills foraden el terra i permeten l’entrada d’aigua que provoca l’erosió del terra.
L’home erosiona conreant, fent carreteres, túnels, accions mineres, urbanitzant, etc.
ROQUES SEDIMENTÀRIES
Les partícules que desplacen l’aire o el vent, en algun moment queden dipositades. Amb el pas del temps es poden arribar a convertir en roca. Hi ha tres tipus de roques sedimentàries:
• Per acumulació de sediments: gres (format per sorra com la de la platja) o conglomerats (còdols i material que els cimenta)
• Partícules de roca disoltes per l’aigua: guix i roques calcàries.
• D’origen orgànic: carbó i petroli
ROQUES MAGMÀTIQUES
Es produeix al arrofredar-se i solidificar-se el magma.
• El magma que es queda dins de terra i s’arrofreda lentament fent grans cristalls és el granit. Es molt freqüent en l’escorça continental
• El magma que entra en contacte amb l’aigua forma cristalls petits. Es el basalt que forma bona part de l’escorça oceànica.
• El refredament molt i molt ràpid que no dona temps a deixar anar els gasos dona lloc a una pedra porosa i poc pesada: es la pedra volcànica anomenada tosca
ROQUES METAMÒRFIQUES
Són el resultat de l’aplicació de pressions i altes temperatures provocades pels moviments de la terra sobre roques sedimentàries i magmàtiques.
• L’alteració de les roques calcàries dona marbre. Hi han cristalls perquè algunes parts de la roca original s’han fos i al refredar-se han format cristalls.
• Gneis del granit
• Pissarra del gres
• Argilita de l’argila
En alguns casos estan formades per làmines fàcilment separables. En altres per capes paral•leles.
AGENTS GEOLÒGICS INTERNS
Les forces internes de la terra provoquen moviments de convecció que donen lloc al desplaçament de les plaques.
Hi han zones convergents, divergents i transformadores.
• En les zones de convergència es produeix activitat volcànica, es formen serres i són probables els terrtremols. Es poden produir plegs o, si hi ha trencaments, falles.
• En les zones de divergència es crea escorça. Sota el mar són les dorsals oceàniques. Dins el continent poden provocar valls o –en molts millions d’anys, nous oceans. Són zones d’erupcions volcàniques
• En les zones transformadores, el lliscament entre les plaques provoca terratremols.
Volcans:
Formats per xemeneia, cràter i con volcànic.
Permeten la sortida de material magmàtic de l’interior de l’escorça cap el exterior.
Serralades, plecs i falles.
El xoc entre plaques provoca plegaments que donen llocs a grans serralades. Així, el xoc de la placa índia contra el continent asiàtic provocà l’Himalaia. Per això podem trobar fòssils marins a gran alçada.
Si els materials son tous donen lloc a plegaments. Si són molt durs, es trenquen i provoquen falles.
Terratremols
L’hipocentre és el punt de dins de l’escorça on s’ha produït el terratremol.
L’epicentre es la part de l’exterior de l’escorça més propera al hipocentre i per tant on el terratremol és més fort.
Es mesuren amb dues escales: Richter i Mercalli, però quasi tothom fa servir la de Richter que arriba fins el nivell 9 de destrucció total.
diumenge, 14 de novembre del 2010
divendres, 12 de novembre del 2010
Música i poesia de primària (2)
Novetats en el front musical:
Franco, Franco, tenía el culo blanco
se fué a París y se le puso gris
La reina Sofia le lava con lejía
La reina Isabel se lo lava con Ariel
El Papa de Roma la tiene de goma
El Papa Noel la tiene de papel
@@@@@@@@@@@@
Franco, Franco, tenía el culo blanco
se fué a París y se le puso gris
La reina Sofia le lava con lejía
La reina Isabel se lo lava con Ariel
El Papa de Roma la tiene de goma
El Papa Noel la tiene de papel
@@@@@@@@@@@@
dijous, 11 de novembre del 2010
Competicions escolars de Judo
Aquest diumenge 14 a les 09:00 competicions de Judo al Complex Esportiu Municipal de la Mar Bella: Avinguda del Litoral 86-96
Es pot arribar amb el bus 41:
http://www.elconsell.cat/judo/index.html
Es pot arribar amb el bus 41:
http://www.elconsell.cat/judo/index.html
dijous, 4 de novembre del 2010
El laberinto español de Gerald Brenan
El laberinto español
Antecedentes sociales y políticos de la Guerra Civil
Títol original: The spanish labyrinth
Antecedentes sociales y políticos de la Guerra Civil
Títol original: The spanish labyrinth
Autor: Gerald Brenan
Any: 1943
Editorial: Planeta-Backlist
Pàgines: 576 páginas
Traducció: J. Cano Ruiz
Índice
Prólogo a la segunda edición inglesa 4
Prólogo a la primera edición inglesa 6
I. El antiguo régimen. 1874-1931 11
1. La restauración. 1874-1898 12
2. El régimen parlamentario y la cuestión catalana. 1898-1909 20
3. Los liberales y la Iglesia. 31
4. El ejército y la lucha sindicalista en Barcelona. 1916-1923 41
5. La dictadura 51
II. La situación de la clase trabajadora. 56
6. La cuestión agraria 57
Galicia 60
Asturias, País vasco y Navarra 62
Castilla la Vieja y León 64
Aragón 65
Cataluña 66
Levante 67
Granada 68
Castilla 73
La Mancha y Extremadura 75
Andalucía 76
7. Los anarquistas 82
8. Los anarcosindicalistas 101
9. Los carlistas 116
10. Los socialistas 121
III. La República 127
11. Las Cortes Constituyentes 128
12. El bienio negro. 145
13. El Frente Popular 160
14. Epílogo. La guerra civil 169
Apéndice 1. Comunas campesinas y cooperativas 177
Apéndice 2. Tendencias socialistas en España en el siglo XVII 180
Notas adicionales 183
Bibliografía. 199
Índice de nombres 216
Traducció: J. Cano Ruiz
Índice
Prólogo a la segunda edición inglesa 4
Prólogo a la primera edición inglesa 6
I. El antiguo régimen. 1874-1931 11
1. La restauración. 1874-1898 12
2. El régimen parlamentario y la cuestión catalana. 1898-1909 20
3. Los liberales y la Iglesia. 31
4. El ejército y la lucha sindicalista en Barcelona. 1916-1923 41
5. La dictadura 51
II. La situación de la clase trabajadora. 56
6. La cuestión agraria 57
Galicia 60
Asturias, País vasco y Navarra 62
Castilla la Vieja y León 64
Aragón 65
Cataluña 66
Levante 67
Granada 68
Castilla 73
La Mancha y Extremadura 75
Andalucía 76
7. Los anarquistas 82
8. Los anarcosindicalistas 101
9. Los carlistas 116
10. Los socialistas 121
III. La República 127
11. Las Cortes Constituyentes 128
12. El bienio negro. 145
13. El Frente Popular 160
14. Epílogo. La guerra civil 169
Apéndice 1. Comunas campesinas y cooperativas 177
Apéndice 2. Tendencias socialistas en España en el siglo XVII 180
Notas adicionales 183
Bibliografía. 199
Índice de nombres 216
diumenge, 31 d’octubre del 2010
Correr seriosament (3)
No ha pogut ser.
Tot i que el penúltim dia vaig aconseguir els 16 Km, una torcedura de turmell ho ha impedit. M'he quedat a uns miserables 11,52 de distància..
Total del mes: 248,48
Tot i que el penúltim dia vaig aconseguir els 16 Km, una torcedura de turmell ho ha impedit. M'he quedat a uns miserables 11,52 de distància..
Total del mes: 248,48
dimarts, 26 d’octubre del 2010
CURSA nº 1 VIª Marató del Mediterrani
Aquest diumenge vaig participar en la 6ª Marató del Mediterrani en la cursa de 10 Km en la categoria VT1M.
Dins aquesta categoria varem participar 380 subjectes. L'objectiu era quedar pels volts del 300.
Quan vaig arribar, l'ambient era una xic espantós. La sensació de que arribaria en la darrera posició anava agafant forma.
Comença la cursa i tot i que vull començar molt suau no tinc més remei que adevantar a uns quants. De moment sembla més les rebaixes que una cursa.
Sortim a la carretera i tinc que evitar els colzes aliens per poder anar avançant. Quan girem cap el sud començo a poder correr al meu ritme. Un parell de corredors van comentant el temps parcial. Deuen portar un GPS o similar. El ritme es per sota dels 5 minuts. Em serveixen com a referència, però sense voler els adelanto. Tinc devant una noia fa estona. Això vol dir que portem quasi el mateix ritme però ella tira una mica més. Perfecte. La segueixo. Ops, l'he perdut! Ah, no, la tinc al darrere. Bé, no tot es aprofitar-se, li aniré marcant una estona.
Ospas! Ja no hi és. Ah, però aquí estan els del GPS. M'enganxo. Pels seus comentaris veig que continuem per sota de 5. Pot ser deuria rebaixar, però m'hi trobo força bé.
5 Km. Donen ampolles i per poc m'estavello amb els agonies que volen agafar aigua. No agafo aigua i em dedico a saltironar per sobre de les ampolles que llencen els corredors directament als seus peus. Guarrindongos! No costa tant llençar-les al lateral. A banda, els de 21 o la Marató poden necessitar aigua. Nosaltres, els mindundis dels 10 no crec que ens calgui.
Pujada per sobre de l'autopista. La gent esbufega. Pensava que en general estaven en millor forma. Encara no quedaré el darrer.
Girem cap l'oest. Molta gent, en lloc de fer els 90 graus en el gir passen per damunt de la gespa guanyant uns pocs metres. No ho entenc!
Arribem al km 7. Considero que el meu rendiment comença a millorar als 7,50 Km. Per tant, la meva fase geriàtrica ja està finalitzant.
Segona pujada per sobre de l'autopista. Hi ha una noia que fa molta estona la tinc al devant. Em serveix com a referent però, ospes!!, si l'estic avançant!!. La pujada està fent devallar el ritme a molta gent. Ho aprofito. Pensava que les pujades em costarien més.
Comencem a baixar i em fixo en els de 21 Km i m'alegro de no haver-me apuntat. En aquest despiste la noia em torna a avançar. Observo que soc millor en la pujada que en la baixada, però ja pel que queda tiraré una mica. La torno a avançar. De moment em sobren forces.
Entrem en el canal. Agafo la curva amb bastant inclinació. De fet vaig una mica disparat i no avanço més per respecte als altres. Es una mica com conduir, però aquí adavantar és molt més gratificant.
Passo per la meta i veig que el temps supera el 51'30". Pensava que portava millor temps! Però, clar, el xip conta des de que creues la línia de sortida fins que creues la d'arribada i aquests 51'30" són des de bastant abans que atravesés la línia de sortida!!! Caldrà esperar els resultats.
Ara, però vull esperar el pas d'un amic que s'ha apuntat als 21. Es un gran fumador i està arrofredat. En poc temps passa per la línea de 10 Km. Bé.
M'en vaig a canviar de roba al cotxe i torno per animar-lo en els darrers kilòmetres. Ho ha aconseguit. Hem tingut tots dos un molt bon dia esportiu. La llàstima es no haver començat uns quants anys abans.
Resultats:
Dilluns pel matí ja es poden consultar. Per sota dels 48'30" i una meritòria posició bastant per sota del 140 sobre 380.
Però, això dels 21, és molt suggerent....
diumenge, 17 d’octubre del 2010
DIPTONGOS E HIATOS
DIPTONGO
Tenemos un diptongo cuando la vocal i o la vocal u aparecen juntas o cuando una de ellas (sin ser tónica) se une a las vocales a, e, o. Por tanto tenemos 14 combinaciones:
iu ui
ia ua
ie ue
io uo
ai au
ei eu
oi ou
Si en la combinación i/u hubiése una tónica se colocará la tilde siempre en la segunda vocal.
a-cuí-fe-ro, in-ter-viú
En cierto modo, esta unión funciona como una única vocal dentro de la misma sílaba:
can-ción
sa-béis
pia-no
HIATO
Tenemos un hiato cuando las vocales a, e, o aparecen juntas o una de ellas aparece junto a una i o una u tónica (en esta relación se utiliza la tilde para simbolizar la vocal tónica)
ae ea oa
ao eo oe
aí eí oí
aú eú oú
ía íe ío
úa úe úo
El hiato rompe la sílaba. Respecto a la tilde, si el hiato se produce entre a,e,o con i,u tónicas, llevará tilde la i o la u
pa-e-lla
pe-a-na
co-ar-ta-da
ca-í-do
ta-húr
ba-úl
gan-zú-a
Una buena herramienta para comprobar la corrección de la separación silábica es:
dimecres, 13 d’octubre del 2010
Canvi pastilles davanteres Suzuki 500
Avui, als 28.100 ha tocat canviar les pastilles davanteres:
PASTILLAS FRENO DELANTERO: 30,95
GESTION DE RESIDUOS: 0,70
MANO DE OBRA: (30 MINUTOS) 17,48 [HORA=34,95]
TOTAL 49,13
IVA 18 %: 8,84
TOTAL FACTURA: 57,97
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Gigafotos del MNAC
Trobo una referència dins http://avolsfembres.blogspot.com/2010_03_01_archive.html a les gigafotos del MNAC de Catalunya. Es poden consultar amb aquest curtíssim link:
Destaquen l'absis de Sant Climent de taüll, La vicaria de Fortuny i les pintures murals del Judici Final de Santa Maria d'Arties.
A banda d'aquestes gigafotos i ha força documentals:
Com a exemple de les gigafotos, la paraula Lvchas referint-se al apostol representat com un brau. Francament millor en pantalla que en la realitat (penitenciagite!):
La prova del 9
Avui, dins les pàgines de política de La Vanguardia, Màrius Serra escriu un article sobre "El enigma de las nueve banderas". Al final de l'article recorda l'oblidada prova del 9:
"Es una operación muy sencilla basada en una propiedad del número 9: el resto de dividir un número por 9 es el mismo que el de dividir también por 9 la suma de sus cifras."
Exemple:
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Empire State Building
You can visit the official web from Empire State Building (ESB) in:
http://www.esbnyc.com/index2.cfm?CFID=39689895&CFTOKEN=31392323
On ESB Frequently Asked Questions (FAQ) you can find answers like that::
* How many floors does the Empire State Building have and what year was it built?
102 floors. Was built between 1930 and 1931
* I would like to know how tall the Empire State building is.
The building is 1,453 feet, 8 9/16 inches or 443.2 meters to the top of the lightning rod.
* How many steps to the top of the building?
There are 1,860 steps from street level to the 102nd floor.
* Does the Empire State Building get hit by lightning?
Yes, the building is designed to serve as a lightning rod for the surrounding area - it is struck by lightning about 100 times per year.
On FAQ Kids you can found:
* How many bricks in the Empire State Building?
There are roughly 10 million bricks and 200,000 cubic feet of Indiana limestone.
* How much does the building weight?
The approximate weight 365,000 tons.
Here you can see the actual entrance (according Street View) and the appearence few years ago:
As you can see, the official place is:
350 5th Ave, New York, NY 10001, Estados Unidos
Here you can see it on a map. It's between the 5th Avenue and the West 34th and West 33rd
And, to end this coment about ESB, we must make reference to King Kong:
http://www.youtube.com/watch?v=1qBA750YNiE&feature=related
http://www.esbnyc.com/index2.cfm?CFID=39689895&CFTOKEN=31392323
On ESB Frequently Asked Questions (FAQ) you can find answers like that::
* How many floors does the Empire State Building have and what year was it built?
102 floors. Was built between 1930 and 1931
* I would like to know how tall the Empire State building is.
The building is 1,453 feet, 8 9/16 inches or 443.2 meters to the top of the lightning rod.
* How many steps to the top of the building?
There are 1,860 steps from street level to the 102nd floor.
* Does the Empire State Building get hit by lightning?
Yes, the building is designed to serve as a lightning rod for the surrounding area - it is struck by lightning about 100 times per year.
On FAQ Kids you can found:
* How many bricks in the Empire State Building?
There are roughly 10 million bricks and 200,000 cubic feet of Indiana limestone.
* How much does the building weight?
The approximate weight 365,000 tons.
Here you can see the actual entrance (according Street View) and the appearence few years ago:
As you can see, the official place is:350 5th Ave, New York, NY 10001, Estados Unidos
Here you can see it on a map. It's between the 5th Avenue and the West 34th and West 33rd
And, to end this coment about ESB, we must make reference to King Kong:
http://www.youtube.com/watch?v=1qBA750YNiE&feature=related
dimarts, 5 d’octubre del 2010
Eres i períodes geològics
Blau Precambrià (3930 milions d'anys)
Verd: Paleozoic (320 milions d'anys)
Taronja: Mesozoic (185 milions d'anys)
Violeta: Cenozoic (65 milions d'anys)
El mètode ha estat dividir els millions d'anys entre 25 i donar aquesta amplada a les caselles Excel.
Aplicacions per tastar
Suggerències des de http://wwwhatsnew.com:
Per determinar que volem imprimir d'una web:
Anglès per nens:
Goolzoom. Prueba la nueva versión
Aquesta fantàstica pàgina s'ha millorat a si mateixa.
La nova versió integra el nino de l'Street View, permet treballar d'una forma molt més còmoda les diferents capes i anys de la OVC, i molt més com el mapa dividido en dos.
Senzillament genial.
dijous, 30 de setembre del 2010
Córrer seriosament (2)
El 20 de juliol passat havia fet 263 Km en 30 dies. Em plantejava:
Diu en Murakami que "A un ritme de seixanta quilòmetres a la setmana, doncs, faig dos-cents seixanta quilòmetres al mes, que és la idea que tinc de córrer seriosament".
La cosa continuaria? Doncs, passat el periode estiuenc, els darrers 30 dies he fet 260 Km. Justet, però continua essent correr seriosament.
dimecres, 29 de setembre del 2010
Street View en moviment
Feia temps que suspiravem per alguna aplicació que, per un itinerari, ens mostrés les seqüències de l'Street View... Doncs ja la tenim:
http://tripgeo.com/DirectionsMap.aspx
Podem determinar la mida de la pantalla, la velocitat del salt d'imatge, etc.
Un cop establert el punt d'inici i de destí sols cal polsar Create your Direction Map.
Finalment, per veure el video polsarem el Play en la foto de Street View
Gràcies Joan B.
http://tripgeo.com/DirectionsMap.aspx
Podem determinar la mida de la pantalla, la velocitat del salt d'imatge, etc.
Un cop establert el punt d'inici i de destí sols cal polsar Create your Direction Map.
Finalment, per veure el video polsarem el Play en la foto de Street View
Gràcies Joan B.
Afegir un camp en una taula Access per codi
Nota: Per afegir un camp autonumèric, veieu:
https://support.microsoft.com/es-es/kb/304418/es
Tenim una taula Access ja creada i li volem afegir un camp des de una macro.
Hem creat una funció en un mòdul dins una taula existent.
Afegirem un camp de texte de 50 caràcters anomenat PMD a la taula Capital i el mateix a la taula Provincia.
Public Function PDM()
Dim db As DAO.Database
Dim tb As DAO.TableDef
Dim fd As DAO.Field
Set db = CurrentDb()
Set tb = db.TableDefs("Capital")
Set fd = tb.CreateField("PMD", dbText, 50)
tb.Fields.Append fd
tb.Fields.Refresh
Set tb = db.TableDefs("Provincia")
Set fd = tb.CreateField("PMD", dbText, 50)
tb.Fields.Append fd
tb.Fields.Refresh
End Function
Per incloure-ho en una macro:
Accion= EjecutarCodigo Nom de la funció: PDM()
Gràcies Joan B i Angela J.P.Q.
També ens ha ajudat:
http://www.todoexpertos.com/categorias/tecnologia-e-internet/programacion/visual-basic/respuestas/564894/como-insertar-un-campo
Tags:
Añadir un campo a una tabla Access mediante una función en una macro
Add field to Access table by function with a macro
@ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @
Encara més fàcil seguint les instruccions de A.Ortiz dins
http://ds.aortiz.net/descarga/Manual%20Access%202000.pdf
Aquesta vegada ho fem sobre una base Access 2000 (format mdb):Public Function NouCamp()
Dim db As DatabaseDim tdf As TableDefDim fld As Field
' Assignem a la variable db la base en que ens trobem
'Sembla que afegir el path no funciona (Set dbs = OpenDatabase("Editores.mdb")
Set db = CurrentDb()
' Open a TableDef.Assignem a la variable tdf l'opertura de la taula AgendaSet tdf = dbs.TableDefs("Agenda")
' Creem un nou camp. Serà el camp Municipio de tipus text amb 50 caràctersSet fld = tdf.CreateField("Municipio", dbText, 50)
' Anexem el camp a la col·lecció Fields del objecte TableDef.
tdf.Fields.Append fld
End Function
Novament és una funció que cridarem des de una macro amb Executar Codi.
https://support.microsoft.com/es-es/kb/304418/es
Tenim una taula Access ja creada i li volem afegir un camp des de una macro.
Hem creat una funció en un mòdul dins una taula existent.
Afegirem un camp de texte de 50 caràcters anomenat PMD a la taula Capital i el mateix a la taula Provincia.
Public Function PDM()
Dim db As DAO.Database
Dim tb As DAO.TableDef
Dim fd As DAO.Field
Set db = CurrentDb()
Set tb = db.TableDefs("Capital")
Set fd = tb.CreateField("PMD", dbText, 50)
tb.Fields.Append fd
tb.Fields.Refresh
Set tb = db.TableDefs("Provincia")
Set fd = tb.CreateField("PMD", dbText, 50)
tb.Fields.Append fd
tb.Fields.Refresh
End Function
Per incloure-ho en una macro:
Accion= EjecutarCodigo Nom de la funció: PDM()
Gràcies Joan B i Angela J.P.Q.
També ens ha ajudat:
http://www.todoexpertos.com/categorias/tecnologia-e-internet/programacion/visual-basic/respuestas/564894/como-insertar-un-campo
Tags:
Añadir un campo a una tabla Access mediante una función en una macro
Add field to Access table by function with a macro
@ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @ @
Encara més fàcil seguint les instruccions de A.Ortiz dins
http://ds.aortiz.net/descarga/Manual%20Access%202000.pdf
Aquesta vegada ho fem sobre una base Access 2000 (format mdb):Public Function NouCamp()
Dim db As DatabaseDim tdf As TableDefDim fld As Field
' Assignem a la variable db la base en que ens trobem
'Sembla que afegir el path no funciona (Set dbs = OpenDatabase("Editores.mdb")
Set db = CurrentDb()
' Open a TableDef.Assignem a la variable tdf l'opertura de la taula AgendaSet tdf = dbs.TableDefs("Agenda")
' Creem un nou camp. Serà el camp Municipio de tipus text amb 50 caràctersSet fld = tdf.CreateField("Municipio", dbText, 50)
' Anexem el camp a la col·lecció Fields del objecte TableDef.
tdf.Fields.Append fld
End Function
Novament és una funció que cridarem des de una macro amb Executar Codi.
divendres, 24 de setembre del 2010
Canviar les bombetes del Xsara. La solució
Canviar la bombeta de creuament del Xsara II és francament difícil.
Treure la tapa que cobreix les bombetes és fàcil, però accedir..
La solució: 5,25 €
He anat a una tenda Aurgi i he comprat una bombeta de recanvi i he demanat que la instal·lessin:
ESTUCHE LAMP H7 5PC AMOLUX 8,99
MUNTATGE BOMBETA FARO 1 UNITAT: 5,25
IVA 18% 2,17
Total factura: 14,24
M'han comentat que cal desinstal·lar la centraleta (en el meu cas era la bombeta de creuament esquerra) i que no és de les més complicades. Certament ho han fet en menys de 5 minuts.
En resum, per 5,25 € paga la pena deixar-ho als professionals.
Notes a banda:
L'estoig incloia la bombeta H7 , un joc de fussibles i altres bombetes molt xules.
Em comenten en Aurgi que, des de 2008 no és obligatori portar bombetes de recanvi. Si et quedes sense llums i no saps canviar-la, cal trucar al teu servei d'assistència.
A la Citroën ho fan per 25 €
Tags:
Cambiar bombilla Xsara II
Canviar bombeta Xsara II
How to change a light bulb in Xsara II
How to replace a light bulb in Xsara II
How to replace the headlights on a Citroen Xsara II
dimecres, 22 de setembre del 2010
I can't get no satisfaction
Estava traduïnt la cançó Satisfaction dels Rolling i m'he trobat amb "CAUSE I TRY".
Les traduccions que he consultat no m'acabaven d'agradar, però quan he arribat a "WHEN I´M DRIVIN´ IN MY CAR, AND THE MAN COME ON THE RADIO" i he vist que totes les traduccions en castellà parlen de "ese hombre viene en la radio" ...
Per si de cas he cercat en català i he trobat una pàgina bastant digna:
En qualsevol cas, aporto la meva:
I CAN´T GET NO SATISFACTION, I CAN´T GET NO SATISFACTION
´CAUSE I TRY AND I TRY AND I TRY AND I TRY
I CAN´T GET NO, I CAN´T GET NO
No puc obtenir satisfacció
malgrat ho intento i ho intento, no puc.
WHEN I´M DRIVIN´ IN MY CAR, AND THE MAN COME ON THE RADIO
HE´S TELLIN´ ME MORE AND MORE ABOUT SOME USELESS INFORMATION
SUPPOSED TO FIRE MY IMAGINATION
I CAN´T GET NO. OH, NO, NO, NO. HEY, HEY, HEY
Quan vaig conduint el meu cotxe i el locutor em ratlla amb informació inútil que, en teoria, m'ha de disparar la imaginació, no puc, no puc.
THAT´S WHAT I SAY
I CAN´T GET NO SATISFACTION, I CAN´T GET NO SATISFACTION
´CAUSE I TRY AND I TRY AND I TRY AND I TRY
I CAN´T GET NO, I CAN´T GET NO
WHEN I´M WATCHIN´ MY TV AND A MAN COMES ON AND TELL ME
HOW WHITE MY SHIRTS CAN BE
BUT, HE CAN´T BE A MAN ´CAUSE HE DOESN´T SMOKE
THE SAME CIGARETTES AS ME
El que dic es que no puc obtenir satisfacció. Malgrat ho intento, no puc.
Quan veig la tele i apareix un tio dient-me com de blanca pot ser la meva camisa...
però es que no pot ser un home perquè no fuma la mateixa cigarreta que jo
I CAN´T GET NO. OH, NO, NO, NO. HEY, HEY, HEY
THAT´S WHAT I SAY
I CAN´T GET NO SATISFACTION, I CAN´T GET NO SATISFACTION
´CAUSE I TRY AND I TRY AND I TRY AND I TRY
I CAN´T GET NO, I CAN´T GET NO
No puc, no puc.
Es el que dic
No puc obtenir satisfacció
malgrat ho intento i ho intento, no puc.
WHEN I´M RIDIN´ ROUND THE WORLD, AND I´M DOIN´ THIS AND I´M SIGNIN´ THAT
AND I´M TRYIN´ TO MAKE SOME GIRL, WHO TELLS ME
BABY, BETTER COME BACK MAYBE NEXT WEEK
´CAUSE YOU SEE I´M ON A LOSING STREAK
Quan condueixo al voltant del mon i faig això i signo alló
i intento fer-me alguna noia que em diu: noi, millor torna la setmana vinent
ja veus que estic passant una mala temporada
I CAN´T GET NO. OH, NO, NO, NO. HEY, HEY, HEY
THAT´S WHAT I SAY. I CAN´T GET NO, I CAN´T GET NO
I CAN´T GET NO SATISFACTION, NO SATISFACTION
NO SATISFACTION, NO SATISFACTION
No puc, no.
Això es el que dic, No puc obtenir cap satisfacció
Tags:
Traducció de satisfaction al català
Satisfaction tranlation to catalan
Traducción de satisfaction
dissabte, 18 de setembre del 2010
Canvi kit transmisió Suzuki GS500
El primer canvi de cadena (i de tots els engranatges relacionats) als 27.368 Km. Tècnicament és el canvi del kit de transmisió
Cost: 230,41 €
Desglosament:
Kit: 159,61
Gestió de residus: 0,70
Mà d'obra 1 hora: 34,95
Total 195,26 + IVA 18 % = 230,41
Tag:
Canvi cadena suzuki GS500
Cambio de cadena Suzuki GS500
dijous, 16 de setembre del 2010
Ciao
De la corrupció de "io sono tuo schiavo"
Ramon Solsona, Vivir en verano, pàg. 5 del diumenge 22 d'agost de 2010
El futbol com a religió
"Es la entrega emocional al grupo, dejarse llevar por la emoción de estadio de fútbol, que es un modo de religarse, un modo de religión."
Michel Maffesoli a La Contra de La Vanguardia del 18 d'agost de 2010, pàg. 52
També fa una reflexió sobre el tema futbol Antoni Puigverd el 21 d'agost de 2010 pàg 16 de La Vanguardia
dimecres, 15 de setembre del 2010
Boycott
En dues paraules: im presionant:
La Vanguardia, Vivir en Verano pàg 5 diumenge 5 de setembre de 2010
Els virus i la física quàntica
Afecten les lleis de la física quàntica als virus?
La Vanguardia diumenge 25 de juliol de 2010 pàg 38
No hay tutía
Ramon Solsona ens explica que la tutía o atutia era un component per fabricar coliris i substàncies curatives. Per tant, quan no hi ha tutía, no hi ha remei per la curació o per la solució.
Tutía ve de l'àrab attuttiya i a la seva vegada procedeix del sanscrit.
La Vangurdia. Vivir en verano pàg 5 dilluns 23 d'agost de 2010
El porno de Millet y Montull
En aquest article de Francesc Marc Alvaro es reflecteix el sentiment d'impotència davant d'aquests "pájaros". Recomanable.
La Vanguardi 24 d'agost de 2010 pàg. 17
El federalista Bernaldo de Quirós
Interesant article d'Enric Juliana a La Vanguardia del 12/09/2010
Diu Bernaldo de Quirós "Las masivas transferencias de renta al sur hoy son injustas; el malestar de Catalunya tiene sentido"(...) "Hay que decir las cosas claras: si el problema de Catalunya no se afronta con inteligencia y racionalidad, el andamiaje de eso que llamamos España puede saltar en pedazos."
Etimologia de xandall
Doncs, com indica Ramon Solsona (Vivir en Verano, pàg. 5 La Vanguardia 26 d'agost 2010), vé de marchand d'ail (venedor d'alls) que era el tipus de jersei habitual d'aquests venedors.
Altres amb origen francès:
petimetre de petit maitre
popurrí: de potpourri que a la seva vegada vé de d'olla podrida
chiclé: de gicleur
El valor del silencio de Pilar Rahola
Article bastant punyent respecte als cooperants de Barcelona Solidària.
"...no aplaudimos su irresponsable, inocua y pija aventura solidaria."
D'acord.
Per cert, va haver-hi rèplica de la Judit Mascó en les cartes al director.
La Vanguardia 01/09/2010 pàg. 17
Plurals
Ramon Solsona indica el 04/09/2010 Vivir en verano pàg. 5:
taliban: plural de talib
serafín: plural de seraph
spaghetti: plural de spaghetto
salami: plural de salamo
saltimbanqui: plural de saltimbanco
No fa esment de batutsi, plural de tutsi
Sabatinas intempestivas. La derrota más sentida
Article de Gregorio Moran sobre l'ensenyament.
"Yo siempre soñé con leer que Alvaro Marchesi, el presunto pedagogo que capitaneó aquella fastuosa invención, [la LOGSE] (...) se hubiera hecho trapense o, en un rasgo de responsabilidad y lucidez, se hubiera suicidado."
La Vanguardia, dissabte 11 de Setembre de 2010 pàg 26
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/09/11/pagina-26/83139041/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/09/11/pagina-26/83139041/pdf.html
Forn Trinitat
Una fleca molt recomable a la Trinitat. Probablement a la Plaça de la Trinitat regentat per Daniel Jordà.
La Vanguardia VIVIR pàg. 5 diumenge 12/09/2010
Etimologia de cavall
Per què s'escriu cavall en català i caballo en castellà? Per fastidiar? Podria ser una raó, però un altra seria una derivació del frances cheval. Segons la Wikipèdia:
En latin classique, cheval se disait equus. Le terme cheval dérive du latin populaire caballus et désigna d'abord un « mauvais cheval », puis un hongre et, populairement un « cheval de travail».
Le mot est probablement d'origine gauloise et supplanta partout dans la Romania, sans doute avant le milieu du IIIe siècle, le classique equus.
Les principaux dérivés du mot cheval sont chevalier, chevalière, chevalerie, chevaleresque, chevalin, chevaucher, chevalet, cavale, cavaler, cavalier, cavalerie et cavalcade.
Imagino que el garrulisme "chaval" ha de tenir el mateix origen.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)