Las nubes de Aristòfanes

Las nubes

Títol original: Νεφέλαι

Cátedra. Letras universales 224
Edición de Francisco Rodríguez Adrados y Juan Rodríguez Somolinos

Traducció de Juan Rodríguez Somolinos

5ª edició 2006

Amb aquesta obra Aristòfanes es el tercer escriptor contemporani a Sòcrates pel que tenim una semblança del filòsof atenenc. Els altres dos, Plató i Xenofont, ho deixen bastant millor...

ESTREPSÍADES esta a punt de perdre-ho tot per les continues despeses que el seu fill FIDÍPIDES contreu per la seva afició al mon de les curses de cavalls. ESTREPSÍADES evoca la seva època feliç abans de casar-se amb una dona d'un nivell social superior. La única alternativa que troba per evitar la bancarrota és aprendre dels sofistes que són capaços de confondre a qualsevol. Al cantó de casa seva hi ha una escola regentada per SÒCRATES.

Ell es massa gran per aprendre aquests refinats procediments intel·lectuals i demana al seu fill FIDIPIDES que vagi a aprendre com enredar els deutors. El seu fill no ho accepta i no té més remei que anar ell. Tot decidit s'en va cap a l'escola i al picar a la porta fa emprenyar a un deixeble de Sòcrates:

DISCÍPULO: Vete a los cuervos. ¿Quien llama a la puerta?
ESTREPSÍADES. Estrepsíades, hijo de Fidón, del demo de Cicina.
DISCÍPULO: Pues, por Zeus, eres un bruto y un maleducado. Por haber aporreado así de fuerte e irreflexivamente la puerta has conseguido abortar un pensamiento que había ideado.

Desprès de maravellar-se de tot el que es pot arribar a aprendre conneix a Sòcrates (222):

ΣΤΡΕΨΙΑΔΗΣ: Ὦ Σώκρατες, ὦ Σωκρατίδιον.
ΣΩΚΡΑΤΗΣ: Τί με καλεῖς, ὦφήμερε ;

Les explicacions metafòriques de SÓCRATES són interpretades literalment per ESTREPSÍADES amb la consegüent desesperació de SÓCRATES. Al final arriben a la conclusió que la única solució es aconseguir que sigui FIDÍPIDES el que prengui lliçons.

El DISCURS JUST i el DISCURS INJUST discuteixen entre ells per saber qui ha de ser el més profitós per FIDIPIDES amb el triomf del DISCURS INJUST. Amb aquests coneixements FIDIPIDES evita els pagaments als deutors però acaba volent pegar al seu pare -tot justificant-lo- .

Al final, ESTREPSÍADES crema l'escola de SOCRATES fent fugir a tots els sofistes.