Los caballeros de Aristòfanes

Los caballeros


Títol original: Ἱππεῖς

Cátedra. Letras universales 162
Edición de Francisco Rodríguez Adrados
4ª edició 2005

424 abans de Crist.

Es un atac -més- contra Cleó, tot i que sols és anomenant pel seu nom en el vers 976: (Ho tenim, en l'edició de Càtedra, en la pàgina 131):

"Una muy dulce luz del día
habrá para los ciudadanos
y para nuestros visitantes
si perece Cleón."

Cleó, el mateix 424, havia vençut als lacedemonis (es a dir, els espartans o laconis). Els generals atenencs Nícies i Demòstenes havien guanyat la ciutat espartana de Pilos. Els espartans intentaren bloquejar-los amb una guarnició en un altra illa, Esfacteria, però els atenencs aconseguiren superar el bloqueig. Pel que fos, ,Nícies i Demòstenes no s'atreviren a desembarcar en Esfactèria. 

Cleó els criticà durament davant l'Asambles i acceptà substituir a Nícies   Desembarcà en Esfactèria i es portà cap a Atenes 120 espartans que van acabar engarjolats i amb bastant mal aspecte.

Amb aquesta victòria Cleó va obtenir el dret a viure al Pritaneu i seure a primera fila al teatre. Des d'aquell moment s'oposà sempre a qualsevol pau amb Esparta. Fins la seva mort no es va poder plantejar la pau amb Esparta que s'aconseguí amb la Pau de Nicies el 421.

Aristòfanes odia a Cleó tant per la seva oposició a la pau -de la qual Aristòfanes és un gran defensor- com pel fet de que Cleó no era un aristòcrata. Cleó era un ric curtidor i un demàgog 

En l'obra, CLEÓ és representat per PAFLAGONI. Els seus servidors són Demòstenes (SERVIDOR 1) i Nícies (SERVIDOR 2) que ja estan molt farts d'ell. Busquen un substitut per servir al DEMOS (el poble) i el troben en el BOTIFARRER. Comença una lluita dialèctica entre PAFLAGONI i BOTIFARRER per veure qui ensarrona més al DEMOS. Al final el BOTIFARRER aconsegueix el favor del DEMOS i, amb millors intencions que PAFLAGONI porta la pau al poble.