Rius d’Europa. 01. El Danubi

Rius d’Europa. 01. El Danubi

La geografia és una d’aquelles branques del coneixement que és tan ignorada com odiada per la major part dels estudiants. A força de ser ridiculitzada per molts que entenen que es tracta d’una mera enumeració de topònims, ha acabat per ser arraconada en la pràctica docent. El resultat és que una bona part de la població no té ni idea d’una sèrie de referents necessaris per comprendre, si més no, la ubicació de molts esdeveniments històrics i polítics.

Malgrat que en la meva dotació genètica el gen garrulo és dominant, tractaré d’ajudar a resoldre una mica aquestes carències de les quals jo soc un veritable exemple. Començarem pel segon riu més llarg: el Danubi.

La primera en el front: Si el Danubi és el segon, quin és el primer? Resposta: el Volga. Cal admetre però que el Volga ens queda una mica lluny. De fet pertany a la conca del Caspi. Ja ho tractarem més endavant.

Tornem al Danubi. Neix a la Selva Negra alemanya prop de les fronteres de França i Suïssa. Un cop nascut cal posar-li un nom. En català li diem Danubi, en castellà Danubio, en anglès Danube i en alemany Donau. Si et fixes, hi ha una rel constant, amb vocals diferents: D+vocal+n. La gràcia és que aquesta rel indoeuropea vol dir.... riu. Encara sort que Strauss li va donar una mica més de categoria amb la seva música. No oblidis aquesta rel perquè ens servirà per als altres rius del vessant del Mar Negre: el Dniester, el Dnieper i el Don.

Dins Alemanya cal destacar que es troba al sud de Stuttgart i al nord de Munic. Quan deixa Alemanya entra a Àustria passant per Linz i Viena. Linz la podem recordar per la Simfonia 36 de Mozart. Resulta que estava, el 1783, per allí de vacances i el van tractar molt bé. Tant que li van convidar a un concert però ell no portava res escrit. Total que es va posar a fer-ne una simfonia a “tot drap” i li va sortir la 36. També podem posar Linz al mapa per estar a sols 25 km del camp de concentració de Mauthausen. Passant per Viena recuperem la part artística i no podem deixar de pensar en Strauss i el seu Danubi blau. Altres veïns de Viena, a banda de Strauss, foren Mozart o Freud.

Quan el Danubi abandona Àustria li entra la vocació política i es dedica a marcar fronteres. Així el primer que fa és passar per Bratislava (capital d’Eslovàquia després de la seva partició de l’antiga Txecoslovàquia)  i marcar bona part de la frontera sud d’Eslovàquia amb Hongria. Però quan ensuma Budapest no s’hi pot estar i gira cap al sud travessant tota Hongria en sentit Nord-Sud. Budapest (formada per Buda i Pest) i el Danubi tenen una imatge icònica on el Parlament s’emmiralla al riu.

Quan se li acaba Hongria, el nostre Danubi torna a marcar frontera. Ara separa Croàcia de Sèrbia. Però abans d’arribar a Bòsnia decideix girar a l’oest i marcar-se un Belgrad. De Belgrad, el que no podem oblidar és la seva vinculació amb Tesla. De fet l’aeroport té el seu nom i, com a curiositat, les seves cendres es troben dins una esfera daurada, el seu objecte preferit, al museu Nikola Tesla.

Continua cap a l’oest i ara sí que la vocació de frontera és màxima. Fa de frontera entre Sèrbia i Romania. A partir d’aquest punt forma la quasi total frontera entre Romania i Bulgària. Quan ja està arribant al Mar Negre li dona un rampell i es dirigeix cap al Nord. La frontera, evidentment, no li fa cas, ja que hauria significat l’aïllament de Romania respecte al mar.

Ara, just abans de morir, en un punt acarona Romania, Moldàvia i Ucraïna. A partir d’aquí continua essent frontera, l’última, entre Ucraïna i Romania però ja és pràcticament delta.

Hem fet un ràpid viatge de 2850 kilòmetres, és a dir, si fa no fa, la distància entre Barcelona i Minsk. Un tros de riu!