Apologia de Sòcrates
Critó
Introducció, traducció i notes de Joan
Alberich i Mariné
L’esparver classic, 40
Edicions de la Magrana
Primera edició: Setembre 2000
No es pot saltar l'introducció del professor Alberich (del qual vaig tenir el plaer de ser alumne) que permet situar-nos en un moment polític-social molt concret. Sense aquests referents, l'obra és molt més difícil de comprendre.
Sòcrates: 470-399 aC. Neix dins la democràcia
instaurada per Clístenes a finals del VI (aprox 507) aC. Poc abans del seu naixement
tingueren lloc les guerres mèdiques contra Darius I i Xerxes:
- En 490 aC la victòria de Marató contra Darius I.
- En 480 primer la derrota de les Termòpiles i aviat la victòria de Salamina ambdues contra Xerxes I
Un cop els aliats grecs venceren els perses,
Espartà es desentengué de la política exterior. Atenas ho aprofità i fonà la
Lliga de Delos el 478 aC. El 449 aC. es
signa la pau definitiva amb els perses. La Lliga esdevé poc a poc un instrument
imperialista atenenc. En 454 aC. el tresor de la Lliga es porta a Atenes per
motius de seguretat i Pericles ho fa servir pel seu programa d’obres públiques
contractant a Fídies i construint l’Acròpolis. Atenes es un punt de destí per
artistes i intel·lectuals.
Socrates viurà l’Atenas de Perícles (443-429 aC). Els seus contemporanis són
Hipòcrates, Herodot, Tucídides, Fídias, Esquil, Sòfocles, Eurípides,
Aristòfanes,... Proliferen els sofistes que fomentaven actituds escéptiques i
crítiques davant l’ordre social i la religió.
Sòcrates però no es deixa enlluernar per
l’aparent brillantor dels sofistes i es dedica a l’autoconeixement partint de
la premisa que quan una persona coneix el bé ja no pot obrar el mal.
El seu amic Querofont consulta l’Oracle de Delfos i obté la resposta de que Sòcrates és la persona més sàvia. A partir d’aquest moment Sòcrates empren la recerca d’algú més savi que ell i no ho troba tot i aplicar el procediment de la maièutica inspirat en la feina de llevadora de la seva mare. Intenta extreure el coneixement ja pre-existent en cadascú. Com la major part dels anomenats filòsofs previs a Plató, no escrivia mai, sols conversava. Segons Aristòfanes en Els núvols ensenyava al seu grup de deixebles com enganyar els altres i a ser descarats envers les creences populars.
Entre el 431 i el 404 té lloc la Guerra del Peloponès amb Esparta. Sòcrates lluitarà a Potidea (429 aC) salvant la vida d’Alcíbiades. En aquest any la pesta en Atenes matà a Pericles. També lluita a la batalla Dèlion (424 aC) on salva a Xenòfont (una altra de les fonts juntament amb Plató per conèixer la seva obra) i Amfípolis (422 aC). Finalment el 421 es signa la pau amb Esparta.
Amb la pau, Alcíbiades prepara una expedició per conquerir Sicília però just quan tot estava a punt es acusat de trencar estàtues d’Hermes i ha de fugir a Esparta on explica als espartans els punts febles d’Atenes. En qualsevol cas l’expedició contra Sicília tira endavant en 413 aC. però és un fracàs. Com a conseqüència, el 411 aC s’instaura un govern oligàrquic a Atenes. Alcíbiades torna a Atenes, recolza els demòcrates contra els oligarques i lluita contra els espartans al 410 aC i 408 aC. El 407 els espartans derroten novament els atenencs i Alcíbiades ha de fugir. A l’any següent, el 406 aC els atenencs vencen als espartans a la batalla naval d’Arginuses. Al final de la batalla hi haguè una tempesta i els atenencs vencedors no van poder recuperar els cadàvers dels seus soldats. Es va fer un judici contra els estrategs en que Sòcrates –que li va tocar- no va voler participar.
El 404 aC. acaba la Guerra del Peloponès amb
la derrota definitiva d’Atenes en la
batalla d’Egospòtamos. Esparta implanta
el govern dels Trenta Tirans. Socrates no acceptarà l’ordre d’anar a cercar un
ciutadà per eliminar-lo. El 403 aC es recupera una feble democràcia on pren
força una actitud puritana defensa de la moral que consideraven agredida pels
sofistes. Hom trobà que Sòcrates era un bon candidat per condemnar. S’havia
relacionat amb Alcíbiades, oi amb els tirans Crícias o Càrmines. La llei
d’amnistia política no permetia fer retrets als antics polítics però sí es
podia atacar a Sòcrates. Sòcrates es
acusar d’impietat envers els déus i de corrompre els joves de la ciutat. Molts
dels que el condemnaren pensaren que es commutaria la pena de mort pel
desterrament. Sòcrates respecta la llei i acceptà la mort.
Algunes representacions pictòriques:
Rafaello Sanzio (1483-1520) L’escola d’Atenes.
Stanza della Signatura. Palaus vaticans:
Alphonse Dufresnoy (1611-1668) Mort de
Sòcrates. Galeria Palatina de Florència:
Antonio Canova (1757-1822) Sòcrates salvant Alcíbiades
en el camp de batalla. Gipsoteca de Possagno:
Antonio Canova (1757-1822) Mort de Sòcrates. Gipsoteca
de Possagno:
Jacques Louis David (1748-1825) La mort de
Sòcrates. Metropolitan Museum Nova York:
J.F.P. Peyron (1744-1814) Sòcrates treient
Alcíbiades dels encants de la voluptositat. Museu Municipal de Guéret:
J.B. Regnault (1754-1820) Sòcrates arrencant
Alcíbiades dels braços de la voluptositat. Museu del Louvre de París:
F. Hayez (1791-1882) Sòcrates descobreix
Alcíbiades en el bordell. Palazzio Papadopoli de Venecia
C.Dusi (1808-1859)Alcíbiades al bordell.
Museus Cívics d’Història i Art de Trieste:
G. Hernández Amores (1823-1894) Sòcrates
renyant Alcíbiades. Museo del Prado de Madrid. Casón del buen retiro:
Durant els segles XX i XXI no hi ha gaire bé cap representació artística destacable de Sòcrates. Tal vegada es pugui fer referència al partit de filòsofs entre Alemanya i Grècia. En aquest partit que semblava estar abocat a l'empat, Arquímedes té una idea genial al mig del camp i en una jugada amb combinacions amb Sòcrates i Heràclit, acaba passant a Sòcrates que bat impecablement a Leibniz en el darrer minut del partit. De res va servir el canvi de Marx per Wittgenstein ni l'alineació de Beckenbauer. Tot i que Marx reclamava fora de joc, no més cal veure el video per concloure que fou un resultat just i necessari.
http://www.youtube.com/watch?v=T5qsTzuLe1I
Moments destacables:
APOLOGIA DE SÒCRATES
[17 a] “De les moltes mentides que han
preparat, me n’ha sobtat una, aquella en què deien que calia que vosaltres
anéssiu alerta per por que no us deixéssiu enganyar per mi, perquè, segons
ells, sóc un xerraire hàbil.”
[19 b]...”cal llegir la seva acusació jurada: Sòcrates és culpable perquè investiga el que
hi ha sota terra i dalt del cel, capgira el pitjor argument i el fa semblar el
millor, i ensenya als altres aquestes mateixes coses.”
[21 d] “Quan me n’anava, meditava tot sol: Certament jo sóc més savi que aquest home . És
possible que cap de nosaltres dos no sàpiga res de bo, però mentre aquest home
creu saber alguna cosa i no la sap, jo, com que no sé res, tampoc no ho crec.
Per tant, almenys sembla que jo sóc més savi que ell en aquesta petita cosa, en
el fet que, allò que no sé, tampoc no crec saber-ho.”
[23 b]...”agafem la seva acusació jurada. Diu així:
Sòcrates comet delicte per corrompre els
joves i no creure en els déus en què la ciutat creu, sinó en altres divinitats
noves. Aquesta és l’acusació.”
En [25 a] respón a Melet que si efectivament
corromp als joves ho ha fet per desconeixement i per tant no cali portar-lo
davant el tribunal per castigar-lo sinó instruir-lo adequadament. Es la creença
socràtica de que les faltes de les persones ho són per desconeixement, per la
ignorància. Per tant, el remei del mal és la instrucció, no el càstig.
[26 d] “I a més ¿es que potser aprenen de mi
els joves allò que en qualsevol moment poden comprar [26 e] per com a molt una
dracma a l’orquestra” (els llibres eren assequibles)
[28 a]”Això serà el que em farà perdre, si soc
condemnat, no Melet ni Ànitos, sinó la calúmnia i l’enveja de molts. Aquestes
passions precisament han condemnat molts altres homes de bé i crec que en el
futur encara en condemnaran més. [28 b] I estic segur que aquesta plaga no s’aturarà
mai.”
[30 b] ...”la virtut no prové de les riqueses,
sinó que de la virtut provenen les riqueses i tots els altres bens dels humans,
tant els públics com els privats.”
[34 d]...”també jo tinc parents i, per cert, també tinc tres
fills, un ja adolescent i dos de petits.” Es casà amb Xantipa quan ja era gran.
En el moment de l’acusació tenia un fill d’uns 18 anys, un de més petit i un
altre que encara anava en braços de la seva mare quan el va anar a visitar a la
pressó.
[35 e] 281 vots condemnatoris 220 absolutoris.
Comença la contraproposta a la pena de mort.
[38 c] 361 vots condemnatoris 140 absolutoris.
[40 c] “De fet, la mort és una d’aquestes dues
coses: o bé el que ha mort no és res i no té cap sensació o bé, segons es diu,
la mort és , per a l’ànima un canvi de casa o una transmigració des d’aquí cap
un altre lloc. [ Teoria òrfico-pitagorica de l’ànima atrapada dins el cos, base
del cristianisme.] Si és l’absència de tota sensació, com un mena de son [40 d]
on el qui dorm no té cap somni, la mort és un guany meravellós. En efecte crec
que si algú agafés aquella nit durant la qual ha dormit tan profundament que ni
tan sols no tenia somnis i la comparés amb altres nits i els altres dies de la
seva vida, i hagués de dir, després d’haver reflexionat, quants dies i quantes
nits durant la seva vida havia viscut més bé i més dolçament que aquella nit,
crec que no solament una persona corrent sinó també el Gran Rei en comptaria
ben pocs, [40 e] de dies i de nits que es poguessin comparar amb aquella.(...)
Si la mort és com un viatge des d’aquí cap a un altre lloc(..) en arribar a l’Hades(...)
[41 a] ¿Què pagaria un de vosaltres per trobar-se amb Orfeu i Museu, amb
Hesíode i amb Homer?. Jo personalment voldria morir moltes vegades, si això és
cert.”
[41 d] “Encaro us demano això darrer: [41 e]
quan els meus fills siguin més grans, corregiu-los, ciutadans, i exhorteu-los
com jo he fet amb vosaltres, si us sembla que s’ocupen més de les riqueses i
dels altres béns materials que de la virtut. I si presumeixen de ser alguna
cosa sense ser res, feu-los-en retret, com jo a vosaltres, dient-los que no es
preocupen del que cal i que es creuen que són una gran cosa, malgrat no ser
dignes de res.”
[44 c] “Però, bon amic Critó, ¿per què ens
importa tant el parer de la gent? Els més assenyats, l’opinió dels quals sí que
val la pena de considerar, pensaran que les coses s’han fet tal com s’havien de
fer.”
[48 a] “Per tant, benvolgut amic, no ens hem
de preocupar molt del que dirà de nosaltres la gent, sinó d’allò que dirà el
que és competent en temes de justícia i d’injustícia, encara que sigui un de
sol, i d’allò que dirà la veritat mateixa.”
[49 b] SÒCRATES.-“¿I, si un pateix el mal,
tornar mal per mal és just, com diuen molts, o injust?
CRITÓ.- En cap cas és just.
SÒCRATES.- Efectivament, fer mal als homes no
és diferencia en cap aspecte d’actuar injustament.
CRITÓ.- Dius la veritat.
SÒCRATES.-Així, no s’ha de respondre una
injustícia amb una altra injustícia ni s’ha de fer mal a cap ésser humà,
qualsevol que sigui el mal que se n’hagi rebut.”
[49 d] “Així, doncs, reflexiona tu amb molta
atenció si estàs d’acord amb mi i, si et sembla bé, comença a deliberar a
partir del principi que mai no és bo cometre cap injustícia, ni venjar-se fent
el mal a canvi, quan es rep el mal.” [la tradició contemporània deia que calia
ser molt amic dels amic i molt enemic dels enemics]
ISBN 10: 84-8264-264-2
Título: Apologia de Sòcrates
Autor/es: Platón (428 a.C.-347 a.C.)
Lengua de publicación: Catalán
Edición: 1ª ed., 1ª imp.
Fecha Edición: 10/2000
Publicación: Edicions de La Magrana
Descripción: 144 p. 20x13 cm
Encuadernación: rúst.
Colección: Butxaca [Ver títulos]
Materia/s: HP - Filosofía
Precio: 10,58 Euros
ISBN 10: 84-8264-264-2
Título: Apologia de Sòcrates
Autor/es: Platón (428 a.C.-347 a.C.)
Lengua de publicación: Catalán
Edición: 1ª ed., 1ª imp.
Fecha Edición: 10/2000
Publicación: Edicions de La Magrana
Descripción: 144 p. 20x13 cm
Encuadernación: rúst.
Colección: Butxaca [Ver títulos]
Materia/s: HP - Filosofía
Precio: 10,58 Euros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada