divendres, 21 de setembre de 2012

Apologia de Sòcrates. Critó de Plató


Apologia de Sòcrates
Critó
Introducció, traducció i notes de Joan Alberich i Mariné
L’esparver classic, 40
Edicions de la Magrana
Primera edició: Setembre 2000

No es pot saltar l'introducció del professor Alberich (del qual vaig tenir el plaer de ser alumne) que permet situar-nos en un moment polític-social molt concret. Sense aquests referents, l'obra és molt més difícil de comprendre.

Sòcrates: 470-399 aC. Neix dins la democràcia instaurada per Clístenes a finals del VI (aprox 507) aC. Poc abans del seu naixement tingueren lloc les guerres mèdiques contra Darius I i Xerxes:

  • En 490 aC la victòria de Marató contra Darius I.
  • En 480 primer la derrota de les Termòpiles i aviat la victòria de Salamina ambdues contra Xerxes I

Un cop els aliats grecs venceren els perses, Espartà es desentengué de la política exterior. Atenas ho aprofità i fonà la Lliga de Delos el 478 aC.  El 449 aC. es signa la pau definitiva amb els perses. La Lliga esdevé poc a poc un instrument imperialista atenenc. En 454 aC. el tresor de la Lliga es porta a Atenes per motius de seguretat i Pericles ho fa servir pel seu programa d’obres públiques contractant a Fídies i construint l’Acròpolis. Atenes es un punt de destí per artistes i intel·lectuals.

Socrates viurà l’Atenas de Perícles  (443-429 aC). Els seus contemporanis són Hipòcrates, Herodot, Tucídides, Fídias, Esquil, Sòfocles, Eurípides, Aristòfanes,... Proliferen els sofistes que fomentaven actituds escéptiques i crítiques davant l’ordre social i la religió.

Sòcrates però no es deixa enlluernar per l’aparent brillantor dels sofistes i es dedica a l’autoconeixement partint de la premisa que quan una persona coneix el bé ja no pot obrar el mal.

El seu amic Querofont consulta l’Oracle de Delfos i obté la resposta de que Sòcrates és la persona més sàvia. A partir d’aquest moment  Sòcrates empren la recerca d’algú més savi que ell i no ho troba tot i aplicar el procediment de la maièutica inspirat en la feina de llevadora de la seva mare. Intenta extreure el coneixement ja pre-existent en cadascú. Com la major part dels anomenats filòsofs previs a Plató, no escrivia mai, sols conversava. Segons Aristòfanes en Els núvols ensenyava al seu grup de deixebles com enganyar els altres i a ser descarats envers les creences populars.

Entre el 431 i el 404 té lloc la Guerra del Peloponès amb Esparta. Sòcrates lluitarà a Potidea (429 aC) salvant la vida d’Alcíbiades. En aquest any la pesta en Atenes matà a Pericles. També lluita  a la batalla Dèlion (424 aC) on salva a Xenòfont (una altra de les fonts juntament amb Plató per conèixer la seva obra) i Amfípolis (422 aC). Finalment el 421 es signa la pau amb Esparta.

Amb la pau, Alcíbiades prepara una expedició per conquerir Sicília però just quan tot estava a punt es acusat de trencar estàtues d’Hermes i ha de fugir a Esparta on explica als espartans els punts febles d’Atenes.  En qualsevol cas l’expedició contra Sicília tira endavant en 413 aC. però és un fracàs. Com a conseqüència, el 411 aC s’instaura un govern oligàrquic a Atenes. Alcíbiades torna a Atenes, recolza els demòcrates contra els oligarques i lluita contra els espartans al 410 aC i 408 aC.  El 407 els espartans derroten novament els atenencs i Alcíbiades ha de fugir. A l’any següent, el 406 aC els atenencs vencen als espartans a la batalla naval d’Arginuses. Al final de la batalla hi haguè una tempesta i els atenencs vencedors no van poder recuperar els cadàvers dels seus soldats. Es va fer un judici contra els estrategs en que Sòcrates –que li va tocar- no va voler participar.

El 404 aC. acaba la Guerra del Peloponès amb la  derrota definitiva d’Atenes en la batalla d’Egospòtamos.  Esparta implanta el govern dels Trenta Tirans. Socrates no acceptarà l’ordre d’anar a cercar un ciutadà per eliminar-lo. El 403 aC es recupera una feble democràcia on pren força una actitud puritana defensa de la moral que consideraven agredida pels sofistes. Hom trobà que Sòcrates era un bon candidat per condemnar. S’havia relacionat amb Alcíbiades, oi amb els tirans Crícias o Càrmines. La llei d’amnistia política no permetia fer retrets als antics polítics però sí es podia atacar a Sòcrates.  Sòcrates es acusar d’impietat envers els déus i de corrompre els joves de la ciutat. Molts dels que el condemnaren pensaren que es commutaria la pena de mort pel desterrament. Sòcrates respecta la llei i acceptà la mort.

Algunes representacions pictòriques:

Rafaello Sanzio (1483-1520) L’escola d’Atenes. Stanza della Signatura. Palaus vaticans:

Alphonse Dufresnoy (1611-1668) Mort de Sòcrates. Galeria Palatina de Florència:

Antonio Canova (1757-1822) Sòcrates salvant Alcíbiades en el camp de batalla. Gipsoteca de Possagno:

Antonio Canova (1757-1822) Mort de Sòcrates. Gipsoteca de Possagno:

Jacques Louis David (1748-1825) La mort de Sòcrates. Metropolitan Museum Nova York:

J.F.P. Peyron (1744-1814) Sòcrates treient Alcíbiades dels encants de la voluptositat. Museu Municipal de Guéret:

J.B. Regnault (1754-1820) Sòcrates arrencant Alcíbiades dels braços de la voluptositat. Museu del Louvre de París:

F. Hayez (1791-1882) Sòcrates descobreix Alcíbiades en el bordell. Palazzio Papadopoli de Venecia

C.Dusi (1808-1859)Alcíbiades al bordell. Museus Cívics d’Història i Art de Trieste:

G. Hernández Amores (1823-1894) Sòcrates renyant Alcíbiades. Museo del Prado de Madrid. Casón del buen retiro:

Durant els segles XX i XXI no hi ha gaire bé cap representació artística destacable de Sòcrates. Tal vegada es pugui fer referència al partit de filòsofs entre Alemanya i Grècia. En aquest partit que semblava estar abocat a l'empat, Arquímedes té una idea genial al mig del camp i en una jugada amb combinacions amb Sòcrates i Heràclit, acaba passant a Sòcrates que bat impecablement a Leibniz en el darrer minut del partit. De res va servir el canvi de Marx per Wittgenstein ni l'alineació de Beckenbauer. Tot i que Marx reclamava fora de joc, no més cal veure el video per concloure que fou un resultat just i necessari.
http://www.youtube.com/watch?v=T5qsTzuLe1I

Moments destacables:

APOLOGIA DE SÒCRATES

[17 a] “De les moltes mentides que han preparat, me n’ha sobtat una, aquella en què deien que calia que vosaltres anéssiu alerta per por que no us deixéssiu enganyar per mi, perquè, segons ells, sóc un xerraire hàbil.”

[19 b]...”cal llegir la seva acusació jurada: Sòcrates és culpable perquè investiga el que hi ha sota terra i dalt del cel, capgira el pitjor argument i el fa semblar el millor, i ensenya als altres aquestes mateixes coses.”

[21 d] “Quan me n’anava, meditava tot sol: Certament jo sóc més savi que aquest home . És possible que cap de nosaltres dos no sàpiga res de bo, però mentre aquest home creu saber alguna cosa i no la sap, jo, com que no sé res, tampoc no ho crec. Per tant, almenys sembla que jo sóc més savi que ell en aquesta petita cosa, en el fet que, allò que no sé, tampoc no crec saber-ho.”


[23 b]...”agafem la seva acusació jurada. Diu així: Sòcrates comet delicte per corrompre els joves i no creure en els déus en què la ciutat creu, sinó en altres divinitats noves. Aquesta és l’acusació.”


En [25 a] respón a Melet que si efectivament corromp als joves ho ha fet per desconeixement i per tant no cali portar-lo davant el tribunal per castigar-lo sinó instruir-lo adequadament. Es la creença socràtica de que les faltes de les persones ho són per desconeixement, per la ignorància. Per tant, el remei del mal és la instrucció, no el càstig.


[26 d] “I a més ¿es que potser aprenen de mi els joves allò que en qualsevol moment poden comprar [26 e] per com a molt una dracma a l’orquestra” (els llibres eren assequibles)


[28 a]”Això serà el que em farà perdre, si soc condemnat, no Melet ni Ànitos, sinó la calúmnia i l’enveja de molts. Aquestes passions precisament han condemnat molts altres homes de bé i crec que en el futur encara en condemnaran més. [28 b] I estic segur que aquesta plaga no s’aturarà mai.”


[30 b] ...”la virtut no prové de les riqueses, sinó que de la virtut provenen les riqueses i tots els altres bens dels humans, tant els públics com els privats.”


[34 d]...”també  jo tinc parents i, per cert, també tinc tres fills, un ja adolescent i dos de petits.” Es casà amb Xantipa quan ja era gran. En el moment de l’acusació tenia un fill d’uns 18 anys, un de més petit i un altre que encara anava en braços de la seva mare quan el va anar a visitar a la pressó.


[35 e] 281 vots condemnatoris 220 absolutoris. Comença la contraproposta a la pena de mort.


[38 c] 361 vots condemnatoris 140 absolutoris.


[40 c] “De fet, la mort és una d’aquestes dues coses: o bé el que ha mort no és res i no té cap sensació o bé, segons es diu, la mort és , per a l’ànima un canvi de casa o una transmigració des d’aquí cap un altre lloc. [ Teoria òrfico-pitagorica de l’ànima atrapada dins el cos, base del cristianisme.] Si és l’absència de tota sensació, com un mena de son [40 d] on el qui dorm no té cap somni, la mort és un guany meravellós. En efecte crec que si algú agafés aquella nit durant la qual ha dormit tan profundament que ni tan sols no tenia somnis i la comparés amb altres nits i els altres dies de la seva vida, i hagués de dir, després d’haver reflexionat, quants dies i quantes nits durant la seva vida havia viscut més bé i més dolçament que aquella nit, crec que no solament una persona corrent sinó també el Gran Rei en comptaria ben pocs, [40 e] de dies i de nits que es poguessin comparar amb aquella.(...) Si la mort és com un viatge des d’aquí cap a un altre lloc(..) en arribar a l’Hades(...) [41 a] ¿Què pagaria un de vosaltres per trobar-se amb Orfeu i Museu, amb Hesíode i amb Homer?. Jo personalment voldria morir moltes vegades, si això és cert.”


[41 d] “Encaro us demano això darrer: [41 e] quan els meus fills siguin més grans, corregiu-los, ciutadans, i exhorteu-los com jo he fet amb vosaltres, si us sembla que s’ocupen més de les riqueses i dels altres béns materials que de la virtut. I si presumeixen de ser alguna cosa sense ser res, feu-los-en retret, com jo a vosaltres, dient-los que no es preocupen del que cal i que es creuen que són una gran cosa, malgrat no ser dignes de res.”


CRITÓ


[44 c] “Però, bon amic Critó, ¿per què ens importa tant el parer de la gent? Els més assenyats, l’opinió dels quals sí que val la pena de considerar, pensaran que les coses s’han fet tal com s’havien de fer.”



[48 a] “Per tant, benvolgut amic, no ens hem de preocupar molt del que dirà de nosaltres la gent, sinó d’allò que dirà el que és competent en temes de justícia i d’injustícia, encara que sigui un de sol, i d’allò que dirà la veritat mateixa.”


[49 b] SÒCRATES.-“¿I, si un pateix el mal, tornar mal per mal és just, com diuen molts, o injust?
CRITÓ.- En cap cas és just.
SÒCRATES.- Efectivament, fer mal als homes no és diferencia en cap aspecte d’actuar injustament.
CRITÓ.- Dius la veritat.
SÒCRATES.-Així, no s’ha de respondre una injustícia amb una altra injustícia ni s’ha de fer mal a cap ésser humà, qualsevol que sigui el mal que se n’hagi rebut.”

[49 d] “Així, doncs, reflexiona tu amb molta atenció si estàs d’acord amb mi i, si et sembla bé, comença a deliberar a partir del principi que mai no és bo cometre cap injustícia, ni venjar-se fent el mal a canvi, quan es rep el mal.” [la tradició contemporània deia que calia ser molt amic dels amic i molt enemic dels enemics]


ISBN 10: 84-8264-264-2
Título: Apologia de Sòcrates
Autor/es: Platón (428 a.C.-347 a.C.)
Lengua de publicación: Catalán
Edición: 1ª ed., 1ª imp.
Fecha Edición: 10/2000
Publicación: Edicions de La Magrana
Descripción: 144 p. 20x13 cm
Encuadernación: rúst.
Colección: Butxaca [Ver títulos]
Materia/s: HP - Filosofía
Precio: 10,58 Euros

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada