Pitàgoras. Bertrand Russell

UNA HISTORIA DE LA FILOSOFIA OCCIDENTAL

Bertrand Russell

I . LA FILOSOFIA ANTIGA

Primera part: ELS PRESOCRATICS

3. Pitàgoras

Pitàgoras. Apareix la matemàtica com a argumentació demostrativa deductiva i mística. Neix a Samos. La seva màxima productivitat es xifra cap el 532. Samos era la rival de Milet. Pitàgoras abandona Samos i se’n va a Cròtona al sud d’Itàlia.

Al poc d’arribar Cròtona destrueix Sibaris (1) Eren les dues ciutat més importants del sud d’Itàlia.

Fundà una religió que considerava la transmigració de les ànimes i una sèrie de regles. La primera no menjar faves. D’altres: no recollir el que ha caigut a terra, no caminar per les carreteres, fer el llit i eliminar l’empremta del cos,...

El pitagorisme és un moviment reformista de l’orfisme. El conflicte etern entre racionalitat i mística –en Pitàgoras- es tradueix en oposició entre olimpisme i religió primitiva. Pitàgoras matisa la seva posició mística particular: “Hi ha homes, déus i essers com Pitàgoras”. Déu és una unitat indivisible i el món visible és fals i il•lusori.

Tot el que existeix torna a néixer, res és absolutament nou, tot el que està viu està emparentat.

En la societat que fundà Pitàgoras els homes i les dones eren acceptats per igual, la propietat i les troballes intel•lectuals eren col•lectius. El coneixement s’assolia desinteressadament.

La teoria, en el món òrfic, és contemplació apassionada i simpàtica (2). El nivell més elevat és el del espectador front al punt de vista actual on l’espectador és passiu i secundari.

Aquest ideal contemplatiu dugué a la creació de la matemàtica pura. Aquesta matemàtica és ideal. Per exemple, en la realitat, cap circumferència és exactament circular.

Els objectes eterns, ideals, perfectes són idees de Déu.

“Tota la concepció d’un món etern revelat a l’intel•lecte però no als sentits prové d’ell. Si ell (Pitàgoras) no hagués existit, els cristians no haurien concebut Crist com el Verb.”.

Notes personals:

(1) Interessants referències a Sibaris en Robin Lane Fox “El mundo clásico”

(2) Imagino que en el sentit de sim pathos (empatia)