Quim Monzó.
La Vanguardia 18/12/2012
Lloret de Mar, més enllà del balconing
La llista de contorsionistes de la cosa pública s'ha anat fent cada cop més llarga
La setmana passada es va destapar a Lloret de Mar una història que em té el cor robat. La vaig llegir a El Punt Avui, on la periodista Nuri Forns explicava el cas d'un regidor lloretenc que es va presentar pel PSC a les eleccions municipals del 2011 i fins fa un parell de setmanes no s'ha sabut que és militant del PP. Es diu Josep Cortés, el regidor en qüestió. Un mes després que el van escollir va deixar el grup socialista (que es va quedar amb només tres regidors) i des d'aleshores va -diguem-ne- per lliure, al grup mixt. El sainet és espectacular. El PSC el va incloure a la llista perquè "els va venir 'recomanat' des del partit". Quan va abandonar el grup del PSC, els socialistes lloretencs van demanar a les altes jerarquies del carrer Nicaragua que el suspenguessin de militància o que l'expulsessin. Ara saben que, si els haguessin intentat fer cas, no podrien haver fet ni una cosa ni l'altra: perquè no milita al PSC sinó al PP. Segons explica Nuri Forns, una regidora lloretenca del PSC detalla que "fins i tot en els plens sent com els regidors del PP diuen en veu baixa a Cortés el que ha de votar".
Des que, el 1796, el nord-americà Samuel Miles es va convertir en el primer triler polític de la història -quan, en contra del que havia promès als seus electors, va optar pel candidat republicà Thomas Jefferson per comptes del federalista John Adams- la llista de contorsionistes de la cosa pública s'ha anat fent cada cop més llarga. El cas de Lloret és un golàs per tot l'escaire. Em trec el barret. Que un partit aconsegueixi col·locar un dels seus militants a les llistes del partit rival commina a posar-se dret i fins i tot dempeus per, llavors, aplaudir i cridar "Bravo!". En aquelles eleccions el PSC va obtenir quatre regidors i el PP, dos. Amb la fugida de Cortés -i si, segons diu la regidora socialista, vota el que els del grup popular li diuen que voti- ara el PP té de facto tres regidors. Tres a tres: empat entre PSC i PP, i les eleccions en van donar quatre a un partit i dos a l'altre. A Nova Ràdio Lloret expliquen que Josep Cortés acusa ara Joan Bernat, primer nom de la llista del PSC a l'alcaldia, "de no haver-se informat a l'hora d'escollir les persones que formaven part de la seva candidatura". Doncs té tota la raó del món. No m'entra al cap com un candidat pot dur a la seva llista persones a les quals coneix tan poc que fins i tot ignora que militen en un altre partit. Això demostra com va tot plegat, en política, i el fet que en aquest cas es tracti de política municipal (això que diuen que als municipis petits importen les persones més que no pas les sigles) no és cap excusa. Si els mateixos partits posen a les seves llistes individus que no saben qui són realment -només perquè els vénen "recomanats"-, ¿com volen que la gent no n'estigui fins al capdamunt, de tots ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada