Amb el tema del procés he pogut escoltar a dues dones citant a clàssics. Una, la vicepresidenta, va citar a Ciceró i em va fer molta llàstima. L'altra, Empar Moliner, avui citava a Càtul i m'ha provocat entre admiració i tendresa. Sento que una copia i l'altra homenatja...
Certament no sóc gaire objectiu, però els sentiments són com són. Que quedi constància de les alegres paraules d'Empar i que els déus es portin a l'oblit les viperines paraules de la vicepresidenta fati.
Llavors diuen que no, que no convocarà eleccions autonòmiques, perquè el govern d’Espanya ens volia no només desarmats sinó també captius, i per tant no pensa aixecar-nos del damunt l’article 155. I si no han d’aixecar-nos del damunt l’article 155 no val la pena l’abaixada de pantalons i l’adquisició de genolleres per procedir a ser irrumats. Llavors torno a treure l’ampolla de la nevera. Les copes són al rentaplats, però és igual, ompliré uns gotets d’aquells de plàstic blanc. És com si el cava s’hagués esbravat, però és el gest el que compta. Potser el que hauria de fer és allò de la meva tieta Pura: tirar-hi una molla de pa “per treure el gas”.
Empar Moliner L'ampolla en fresc. Ara 26/10/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada