Essa sorda i essa sonora. *issió, *ició i *issió

Analitzant les dades del DIEC2 del Institut d'Estudis catalans pels mots acabats en

-ició
-isió
-issió

obtenim aquesta distribució:

Si ens centrem en els que presenten valors en, com a mínim, dues de les tres columnes, caldria parar esment en aquests grups:

Bonica barreja de Sonora-Sorda Sorda-Sonora i finalment sols Sorda.

Assumint que aquesta nit l'esperit de Pompeu Fabra se'm manifestarà i em portarà als inferns, podem concloure que, pel que fa a l'ortografia, totes aquestes paraules s'escriuen igual que en castellà excepte: rescissió, escissió,  fissió i les acabades en missió. Tinguem cura amb col·lisió, la ema de circumcisió i poca cosa més.