dimecres, 18 d’octubre de 2017

Formació del femení en el substantiu

Formació del femení en el substantiu

En general s’afegeix una a.

LLU-ÍS LLU-Ï-SA
FUN-CI-O-NA-RI FUN-CI-O-NÀ-RI-A
VE-DELL VE-DE-LLA
CA-MELL CA-ME-LLA

Això pot provocar canvis derivats de la fonètica.

ÓS ÓS-SA (l’accent no és necessari; ja no és diacrític)
GOS GOS-SA
LLOP LLO-BA
CU-NYAT CU-NYA-DA
AD-VO-CAT AD-VO-CA-DA
A-MIC A-MI-GA
SERF SER-VA
HE-REU HE-RE-VA
JU-EU JU-E-VA
CA-MIL CA-MIL·-LA
VEN-TRÍ-LOC VEN-TRÍ-LO-QUA

Noms acabats en -e , -o àtones. Sovint canvien la vocal final per a

PSI-QUI-A-TRE PSI-QUI-A-TRA
PE-DI-A-TRE PE-DI-A-TRA
AU-TO-DI-DAC-TE AU-TO-DI-DAC-TA
MO-RO MO-RA
MON-JO MON-JA
MI-NIS-TRE MI-NIS-TRA
MES-TRE MES-TRA

Les paraules acabades en u àtona tendeixen a substituir la u per una a

HE-BREU HE-BRE-A
CA-NA-NEU CA-NA-NE-A
EU-RO-PEU EU-RO-PE-A
A-TEU A-TEA

Noms acabats en vocal tònica. Tendeixen a afegir -na

CA-PI-TÀ CA-PI-TA-NA
CO-SÍ CO-SI-NA
LLE-Ó LLE-O-NA

Noms acabats en el sufixe -òleg (del grec logos) passen a -òloga

PSI-CÒ-LEG PSI-CÒ-LO-GA
BIÒ-LEG BI-O-LO-GA
HO-MÒ-LEG HO-MÒ-LO-GA

Noms acabats en -tor o -dor passen a -triu o -driu

AC-TOR AC-TRIU
EM-PE-RA-DOR EM-PE-RA-DRIU
INS-TI-TU-TOR INS-TI-TU-TRIU

Algunes professions o càrrecs fan el femení amb -essa

A-BAT A-BA-DES-SA
SA-CER-DOT SA-CER-DO-TES-SA
COM-TE COM-TES-SA
DUC DU-QUES-SA
BA-RÓ BA-RO-NES-SA
AL-CAL-DE AL-CAL-DES-SA
DÉU DE-ES-SA

SAS-TRE SAS-TRES-SA
MET-GE MET-GES-SA (però també es vàlid “la metge”)
PO-E-TA PO-E-TES-SA (però també és vàlid “la poeta”)

TI-GRE TI-GRES-SA

Precaució: Pagesa, marquesa i princesa i els gentilicis en -ès passen a -esa

PA-GÈS PA-GE-SA
PRÍN-CEP PRIN-CE-SA
MAR-QUÈS MAR-QUE-SA
FRAN-CÈS FRAN-CE-SA
AN-GLÈS AN-GLE-SA

Algunes paraules ho fan amb -ina

HE-ROI HE-RO-Ï-NA
ÀN-GEL AN-GE-LI-NA
GALL GA-LLI-NA
TSAR TSA-RI-NA

Per alguns casos en que el mot dominant és femení, es fa el masculí amb -ot

BRUI-XA BRUI-XOT
DI-DA DI-DOT
MER-LA MER-LOT
PER-DIU PER-DI-GOT
A-BE-LLA A-BE-LLOT

Els acabats en -aire, -ista i -cida, -arca i -crata són invariables

BO-LE-TAI-RE
DRA-PAI-RE
CAN-TAI-RE
AR-TIS-TA
FLO-RIS-TA
MO-DIS-TA
TA-XIS-TA
O-FI-CI-NIS-TA
HO-MI-CI-DA
SU-Ï-CI-DA
FRA-TRI-CI-DA
MO-NAR-CA
DE-MÒ-CRA-TA

A molts animals simplement s’afegeix mascle o femella

ROS-SI-NYOL FO-CA
CA-NA-RI CA-DER-NE-RA
PIN-SÀ BA-LE-NA
RA-TO-LÍ GAM-BA
POP
MI-CO
LLO-RO

Substantitus amb radicals diferents

HO-ME DO-NA
MA-RIT MU-LLER
PA-RE MA-RE
ON-CLE TI-A
GEN-DRE NO-RA / JO-VE
A-MO MES-TRES-SA

(Precaució mestre = professor: mestressa = encarregada de la casa)

CA-VALL EU-GA / E-GUA
A-SE SO-ME-RA
BOC / CA-BRÓ / CA-BROT CA-BRA
PORC TRU-JA
MAR-RA O-VE-LLA
TO-RO / BRAU / BOU VA-CA

Ara veurem tot un seguit de substantius amb significat diferent segons el seu gènere:

MASCULÍ
FEMENÍ
El canal (de Suez)
La canal (una canonada, un plec en l’anatomia,,,)
El cremallera (de Núria)
La cremallera (estri per tancar la roba)
El delta (del Nil)
La delta (lletra grega)
Un editorial (article periodístic)
Una editorial (Alianza, Mondadori,...)
El fi (l’objectiu, la finalitat)
La fí (acabament)
El llum (aparell)
La llum (fenòmen lumínic)
Un ordre (cada cosa al seu lloc)
Una ordre (una obligació)
El son (el fet de dormir, un son hipnòtic)
La son (ganes de dormir)
El terra (sòl, paviment)
La terra (el planeta, tota la resta d’acepcions)
El clau (que es pica amb el martell)
La clau (que obre la porta)
El còlera (malaltia)
La còlera (d’Aquiles)
El coma (esta proper a la mort)
La coma (eina de puntuació)
El pols (batec del cor)
La pols (allo que caldria treure)
El pudor (la modèstia)
La pudor (la catipén)
El salut (bon dia, bona tarda,...)
La salut (diners i amor…)
El vocal (d’una junta)
La vocal (a,e,i,o,u)
El canalla (un malparit)
La canalla (la mainada)
El paleta (manobre)
La paleta (de pintar)

Aquests no es fan servir gaire:

MASCULÍ
FEMENÍ
El planeta (Mart)
La planeta (destí d’una persona) [en desús]
El vall (fossat, excavacio) [en desús]
La vall (depressió entre muntanyes
El talent (intel·lecte i moneda)
La talent (gana) [en desús]

Aquests, per influència del castellà, sovint fan venir maldecaps (sí, tot junt) i barregem els gèneres en una mena de festa boja.

Es fan servir en plural:

MASCULÍ PLURAL
FEMENÍ PLURAL
Els afores
Les postres
Els bacteris
Les nespres
Els espinacs
Les incisives, les canines, ...
Els tèrmits
Les pólvores (cosmètica)
Els narius


Aquests en singular. La majoria s’escolten sovint.

MASCULÍ
FEMENÍ
FEMENÍ
Un avantatge
Una acne (plana, malaltia joveni de la pell)
La resplendor
El compte
Una àgape (àpat d’amics)
La resta
El corrent
Una allau
La síncope
El costum
Una amargor
La síndrome
El deute
Una anàlisi
La suor
El dot
Una àncora
La torpor
El dubte
Una aroma
La verdor
Un escafandre
Una au
La Muga
Un estratagema
Una esplendor
La Tordera
El front
La calor
La Garona
Un interviu
La cercavila
La Valira
El llegum
La claror
La Noguera
El lleixiu
La clímax
La Sénia
El marge
La dent
La grip
Un orde (religiós, militar, etc. sense r en la darrera sÍl·laba
La sida

El pebre
La marató

El pendent
Una olor

El senyal
La psicoanàlisi

El titella
La remor


Per practicar:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada