Formació del femení en el substantiu
En general s’afegeix una a.
LLU-ÍS LLU-Ï-SA
FUN-CI-O-NA-RI FUN-CI-O-NÀ-RI-A
VE-DELL VE-DE-LLA
CA-MELL CA-ME-LLA
Això pot provocar canvis derivats de la fonètica.
ÓS ÓS-SA (l’accent no és necessari; ja no és diacrític)
GOS GOS-SA
LLOP LLO-BA
CU-NYAT CU-NYA-DA
AD-VO-CAT AD-VO-CA-DA
A-MIC A-MI-GA
SERF SER-VA
HE-REU HE-RE-VA
JU-EU JU-E-VA
CA-MIL CA-MIL·-LA
VEN-TRÍ-LOC VEN-TRÍ-LO-QUA
Noms acabats en -e , -o àtones. Sovint canvien la vocal final per a
PSI-QUI-A-TRE PSI-QUI-A-TRA
PE-DI-A-TRE PE-DI-A-TRA
AU-TO-DI-DAC-TE AU-TO-DI-DAC-TA
MO-RO MO-RA
MON-JO MON-JA
MI-NIS-TRE MI-NIS-TRA
MES-TRE MES-TRA
Les paraules acabades en u àtona tendeixen a substituir la u per una a
HE-BREU HE-BRE-A
CA-NA-NEU CA-NA-NE-A
EU-RO-PEU EU-RO-PE-A
A-TEU A-TEA
Noms acabats en vocal tònica. Tendeixen a afegir -na
CA-PI-TÀ CA-PI-TA-NA
CO-SÍ CO-SI-NA
LLE-Ó LLE-O-NA
Noms acabats en el sufixe -òleg (del grec logos) passen a -òloga
PSI-CÒ-LEG PSI-CÒ-LO-GA
BIÒ-LEG BI-O-LO-GA
HO-MÒ-LEG HO-MÒ-LO-GA
Noms acabats en -tor o -dor passen a -triu o -driu
AC-TOR AC-TRIU
EM-PE-RA-DOR EM-PE-RA-DRIU
INS-TI-TU-TOR INS-TI-TU-TRIU
Algunes professions o càrrecs fan el femení amb -essa
A-BAT A-BA-DES-SA
SA-CER-DOT SA-CER-DO-TES-SA
COM-TE COM-TES-SA
DUC DU-QUES-SA
BA-RÓ BA-RO-NES-SA
AL-CAL-DE AL-CAL-DES-SA
DÉU DE-ES-SA
SAS-TRE SAS-TRES-SA
MET-GE MET-GES-SA (però també es vàlid “la metge”)
PO-E-TA PO-E-TES-SA (però també és vàlid “la poeta”)
TI-GRE TI-GRES-SA
Precaució: Pagesa, marquesa i princesa i els gentilicis en -ès passen a -esa
PA-GÈS PA-GE-SA
PRÍN-CEP PRIN-CE-SA
MAR-QUÈS MAR-QUE-SA
FRAN-CÈS FRAN-CE-SA
AN-GLÈS AN-GLE-SA
Algunes paraules ho fan amb -ina
HE-ROI HE-RO-Ï-NA
ÀN-GEL AN-GE-LI-NA
GALL GA-LLI-NA
TSAR TSA-RI-NA
Per alguns casos en que el mot dominant és femení, es fa el masculí amb -ot
BRUI-XA BRUI-XOT
DI-DA DI-DOT
MER-LA MER-LOT
PER-DIU PER-DI-GOT
A-BE-LLA A-BE-LLOT
Els acabats en -aire, -ista i -cida, -arca i -crata són invariables
BO-LE-TAI-RE
DRA-PAI-RE
CAN-TAI-RE
AR-TIS-TA
FLO-RIS-TA
MO-DIS-TA
TA-XIS-TA
O-FI-CI-NIS-TA
HO-MI-CI-DA
SU-Ï-CI-DA
FRA-TRI-CI-DA
MO-NAR-CA
DE-MÒ-CRA-TA
A molts animals simplement s’afegeix mascle o femella
ROS-SI-NYOL FO-CA
CA-NA-RI CA-DER-NE-RA
PIN-SÀ BA-LE-NA
RA-TO-LÍ GAM-BA
POP
MI-CO
LLO-RO
Substantitus amb radicals diferents
HO-ME DO-NA
MA-RIT MU-LLER
PA-RE MA-RE
ON-CLE TI-A
GEN-DRE NO-RA / JO-VE
A-MO MES-TRES-SA
(Precaució mestre = professor: mestressa = encarregada de la casa)
CA-VALL EU-GA / E-GUA
A-SE SO-ME-RA
BOC / CA-BRÓ / CA-BROT CA-BRA
PORC TRU-JA
MAR-RA O-VE-LLA
TO-RO / BRAU / BOU VA-CA
Ara veurem tot un seguit de substantius amb significat diferent segons el seu gènere:
MASCULÍ
|
FEMENÍ
|
El canal (de Suez)
|
La canal (una canonada, un plec en l’anatomia,,,)
|
El cremallera (de Núria)
|
La cremallera (estri per tancar la roba)
|
El delta (del Nil)
|
La delta (lletra grega)
|
Un editorial (article periodístic)
|
Una editorial (Alianza, Mondadori,...)
|
El fi (l’objectiu, la finalitat)
|
La fí (acabament)
|
El llum (aparell)
|
La llum (fenòmen lumínic)
|
Un ordre (cada cosa al seu lloc)
|
Una ordre (una obligació)
|
El son (el fet de dormir, un son hipnòtic)
|
La son (ganes de dormir)
|
El terra (sòl, paviment)
|
La terra (el planeta, tota la resta d’acepcions)
|
El clau (que es pica amb el martell)
|
La clau (que obre la porta)
|
El còlera (malaltia)
|
La còlera (d’Aquiles)
|
El coma (esta proper a la mort)
|
La coma (eina de puntuació)
|
El pols (batec del cor)
|
La pols (allo que caldria treure)
|
El pudor (la modèstia)
|
La pudor (la catipén)
|
El salut (bon dia, bona tarda,...)
|
La salut (diners i amor…)
|
El vocal (d’una junta)
|
La vocal (a,e,i,o,u)
|
El canalla (un malparit)
|
La canalla (la mainada)
|
El paleta (manobre)
|
La paleta (de pintar)
|
Aquests no es fan servir gaire:
MASCULÍ
|
FEMENÍ
|
El planeta (Mart)
|
La planeta (destí d’una persona) [en desús]
|
El vall (fossat, excavacio) [en desús]
|
La vall (depressió entre muntanyes
|
El talent (intel·lecte i moneda)
|
La talent (gana) [en desús]
|
Aquests, per influència del castellà, sovint fan venir maldecaps (sí, tot junt) i barregem els gèneres en una mena de festa boja.
Es fan servir en plural:
MASCULÍ PLURAL
|
FEMENÍ PLURAL
|
Els afores
|
Les postres
|
Els bacteris
|
Les nespres
|
Els espinacs
|
Les incisives, les canines, ...
|
Els tèrmits
|
Les pólvores (cosmètica)
|
Els narius
|
Aquests en singular. La majoria s’escolten sovint.
MASCULÍ
|
FEMENÍ
|
FEMENÍ
|
Un avantatge
|
Una acne (plana, malaltia joveni de la pell)
|
La resplendor
|
El compte
|
Una àgape (àpat d’amics)
|
La resta
|
El corrent
|
Una allau
|
La síncope
|
El costum
|
Una amargor
|
La síndrome
|
El deute
|
Una anàlisi
|
La suor
|
El dot
|
Una àncora
|
La torpor
|
El dubte
|
Una aroma
|
La verdor
|
Un escafandre
|
Una au
|
La Muga
|
Un estratagema
|
Una esplendor
|
La Tordera
|
El front
|
La calor
|
La Garona
|
Un interviu
|
La cercavila
|
La Valira
|
El llegum
|
La claror
|
La Noguera
|
El lleixiu
|
La clímax
|
La Sénia
|
El marge
|
La dent
|
La grip
|
Un orde (religiós, militar, etc. sense r en la darrera sÍl·laba
|
La sida
| |
El pebre
|
La marató
| |
El pendent
|
Una olor
| |
El senyal
|
La psicoanàlisi
| |
El titella
|
La remor
|
Per practicar:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada