Per què ens estimem les dones de Mircea Cărtărescu

Títol: Per què ens estimem les dones.

Títol original y any: De ce iubim femeile (2004)

Autor: Mircea Cărtărescu

Traductor: Xavier Montoliu Pauli

Editorial: Lleonard Muntaner

Ciutat: Palma de Mallorca

Col·lecció: Artificium

Número dins la col·lecció: 1

Pàgines: 174

Introdució: Xavier Montoliu Pauli

Contingut:

La negreta

Per a D., vingt ans après

Arracadetes

Sobre la intimitat

Nabokov a Brașov

El vespre que cau

Amb les orelles enrere

El dimoni de paper

Qui sóc jo?

Petruţa

«...A lovely little jewish princess…»

Trobada a Torí

Estimem amb un cervell d’infant

Irisch cream

L’objecte que m’inspira

Dues menes de felicitat

Zaraza

El llibre màgic de la meva joventut

El gran Sincu

La bomba d’or

Per què ens estimem les dones

Nota final

Títol atractiu i llibre dispar. Es tracta d’una recopilació de relats i diria que algun és sobrer ja que no té relació amb la idea general de plasmar l’admiració per les dones.

Els relats són curts i plens d’erudició -particularment erudiciò romanesa- la qual cosa ens allunya alguna vegada però li dona un agradable toc folklòric. Per cert, no us preocupeu per no conneixer al gran Dagmar Rotluft, simplement no existeix.

Malgrat l’erudició, d’alguna estranya forma, se’t fa molt proper. En alguns aspectes recorda el Monzó dels bons temps. D’altra et recorda a un Kundera aborrit del consumisme capitalista.

Les narracions més destacables podrien ser la de “Petruţa” -plena de tendresa- la sorprenent  “Irish cream” i,  sobretot, la mena d’epíleg justificador “Per què ens estimem les dones”.

Una lectura molt recomable.

“Nosaltres no som la interfícies social que anomenem «la nostra persona»: algú darrere seu, un ésser incomparablement més vast, ens controla, modela i censura moltes vegades els nostres pensaments i accions.” (pàg. 57)

“Avui sé que ser madur, ser un home de cap a peus, no significa res més que comprendre que, principalment i per damunt de cap altra cosa, ets dolent.” (pàg. 63)

“Habitualment no tenim temps per a la introspecció i, si busquem conscientment el nostre propi ser, ho fem no cap a l’interior, sinó cap a la superficie sempre canviant i acolorida de la vida, com un atleta que comencés una cursa arrencant a córrer de la sortida cap enrere.” (pàg. 83)

“Ets un mer consumidor que es consumeix en primer lloc a ell mateix. I romandràs sempre així si la vida no decideix alguna vegada que te’n passi una de grossa.” (pág. 84)

“En el món actual consumista i globalitzat, sembla que ja no coneixem un altre sentit de la felicitat que aquest darrer: mediocre, útil, mancat de qualsevol aspiració que sobrepassi els estàndards materialistes: una casa confortable, un lloc de treball lucratiu, unes vacances al Carib ( o al menys a Sinaia…), una família amb una estabilitat econòmica. Un amor calentó (un ja no s’esforça per saber si s’estima de veritat o no a la parella), una feina no gaire creativa, objectes (recomanats a la televisió) amb que omplir qualsevol espai lliure… La gent s’ha oblidat que li han fet un regal aclaparador: el d’existir enmig de la meravella del món, el d’estar vius, el de ser conscients d’ells mateixos.” (pàg. 134)

“Només vaig trobar un plec rebregat de trenta-quatre pàgines de La cartoixa de Parma (una ciutat que no existeix al mapa, altrament: ho he comprovat en l’atles més detallat que he trobat) d’un tal Stendhal, escriptor desconegut.” (pàg. 150)