http://www.lavanguardia.com/lacontra/20171006/431817186745/deberiamos-solventar-nuestras-rivalidades-con-sexo.html
LA CONTRA de LA VANGUARDIA Divendres 6 d'octubre 2017
José María Bermúdez de Castro, paleoantropòleg a Atapuerca
Edat? La nostra espècie requereix tant el talent juvenil com l’experiència de la maduresa.
Vaig néixer a Madrid, però visc feliç a prop d’Atapuerca.
Casat
Publico amb la meva filla Elena "Pequeños pasos: cómo enseñar a educar la evolución".
A qui ens assemblem més els humans?
Als ximpanzés.
I al simpàtic bonobo?
Ja ens agradaria. Si fóssim més bonobos, en comptes de barallar-nos violentament per la mateixa figuera, tindríem sexe en grup...
Sona millor que clavar-nos bufetades.
...i, ja relaxats, ens repartiríem les figues.
Sembla més intel·ligent.
Però som més ximpanzés, què hi farem: primats territorials agressius.
Ho veiem cada dia en la política i el futbol.
Ens barallem, com els ximpanzés, amb altres grups d’humans pel territori i els recursos i, a més, pel poder de la bandada.
Això fa que la nostra política no sigui tan diferent de la dels ximpanzés.
Fixi’s que la violència entre ximpanzés es regula per un mecanisme de fissió-fusió...
Això sona a sistema de partits.
Cada grup té el seu territori, però de vegades un subgrup se separa del gran i, quan es tornen a trobar, els mascles del grup principal ja han tingut descendència amb les seves pròpies femelles i no accepten la descendència que ha nascut fora, en el subgrup...
I què fan amb els nadons forasters?
Els maten i se’ls mengen.
Què ens expliquen els nostres fòssils?
Una història de canibalisme, violència i guerres, però també d’evolució cap a organitzacions amb formes cada vegada més sofisticades de cooperació.
Podem patir regressions?
Temo que sí, perquè l’evolució no és un camí cap a la perfecció sinó un altre d’adaptació contínua en un entorn canviant.
Alguna bona notícia evolutiva?
La meva filla és endocrinòloga pediàtrica i hem estudiat junts l’evolució humana per extreure lliçons que ens serveixen avui.
La primera és que no ens hem de barallar pel territori com si fóssim ximpanzés.
I n’hi ha moltes més. Molts pares acudeixen a la consulta de la meva filla, per exemple, angoixats perquè creuen que el seu fill de quatre o cinc anys no es desenvolupa com els altres...
N’hi ha per angoixar-se.
...Llavors, com a doctora, els explica que els humans hem evolucionat perquè el cervell ens creixi abans i més ràpid que el cos. Per això dediquem al principi de la nostra vida tota la nostra energia al desenvolupament del cervell i després al del cos.
Els altres primats no fan el mateix?
En els ximpanzés, en canvi, no hi ha adolescència, que és l’etapa en què el nostre organisme recupera de cop el desenvolupament endarrerit.
Per això cal tractar els nens com si fossin més adults del que semblen?
Jo soc fill del babyboom i quan era petit els pares vivien la seva vida i apartaven els fills del seu costat, perquè pensaven que el que parlaven els adults no els interessava.
Però és justament el que més els interessa.
I el que més els convé, per això han d’estar amb els pares com més temps, millor, i així aprenen amb ells.
Els pares també aprenen dels fills?
I molt, perquè això és el que ens fa humans: la plasticitat cerebral. Tenim un cervell plàstic: sempre preparat per aprendre i aprehendre. La plasticitat és molt gran fins als 30 anys.
I després, a viure de glòries passades?
Després tenim l’ experiència. L’evolució demostra que les empreses que prejubilen talents de 50 anys malgasten valor, perquè els humans hem progressat aprofitant tant la plasticitat neuronal dels més joves com l’experiència dels grans.
L’agricultura va ser un avenç o un retard?
Va ser, com tantes altres etapes en l’evolució, una fugida cap endavant.
Vam haver de conrear només perquè ja no hi havia cacera per a tothom?
Davant l’escassetat de cacera no hi havia més remei que conrear. Els neandertals caçadors recol·lectors eren tan o més avançats que nosaltres llavors i per això van aguantar la nostra empenta al corredor llevantí 70.000 anys.
I ens hi barregem?
Tenim un 4% de la seva genètica. L’agricultura ens va fer viure pitjor, però un cop adoptada ja no tenia marxa enrere.
Avui el mòbil també empitjora la meva vida, però si el deixo, perdo la feina.
Quant ha trigat el mòbil a triomfar?
Una dècada, però internet encara menys.
És un canvi cultural enorme i accelerat, però estem preparats físicament per suportar aquesta tensió de la hiperconnexió?
Jo estic esgotat aquests dies: més hiperconnectat que mai, però més mal informat.
Pel decalatge entre biologia i cultura. El nostre organisme no ha tingut temps d’adaptar-se a l’acceleració tecnològica. I pateix.
La lactància és necessària o irrellevant?
Insubstituïble, perquè aporta cèl·lules mare al sistema immunitari que cap llet de fàbrica no conté. I se’n veuran les conseqüències en els nens sense lactància que patiran hipertensió, diabetis i obesitat. La lactància hauria de durar com a mínim sis mesos.
Què ens ensenya l’evolució que no hem après encara?
Moltes coses, però sobretot que encara no donem a l’educació la importància que té. Si l’hi donéssim, la nostra espècie dispararia els seus nivells de progrés i benestar.
LLUIS AMIGUET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada